Oest dels Estats Units
13-07-2002

Més de sis mil quilòmetres en quinze dies. En David Izquierdo, en Marc Ferran i en Marçal Giol són tres joves que van dedicar les vacances a recórrer l'immens territori de l'oest nord-americà. Ciutats com Los Angeles o San Francisco, zones desèrtiques com la vall de la Mort o el Gran Canyó del Colorado, i parcs nacionals com Yosemitee o Les Sequoies, van ser algunes de les fites més importants d'aquest gran recorregut en cotxe.
Ara ho repetirien amb més temps, amb més calma, i tots tres coincideixen a destacar la vall del riu Colorado com el paisatge més impressionant que han vist mai.

David Izquierdo:
Vam decidir fer una miqueta allò que seria com a les grans pel·lícules, les grans "road movies", allò de "Thelma i Louise", d'agafar un cotxe i durant quinze dies, durant dues setmanes, veure tota la part que més poguéssim veure, anar als màxims llocs possibles, tenint en compte els diners i tenint en compte el temps.
Nosaltres volíem acabar el nostre recorregut a una ciutat que es deia Flackstaff, no per res especial sinó que, al veure-la al mapa, ens va fer una miqueta com de gràcia. Aleshores, el tema, una miqueta l'objectiu del viatge, era sortir de Phoenix, veure tot l'oest dels Estats Units, però amb un objectiu final que era arribar a aquesta ciutat de Flackstaff, que no tenia res, però una mica com per marcar-te un objectiu final.

Marc Ferran:
Va ser com una especie de país de contrastos. Tan bon punt sorties al matí sota el nivell del mar i acabaves dormint a 3.000 metres d'altura. Per tant, va ser un viatge on t'omplien totes les coses, passaves d'una ciutat a un camp, a un parc natural, o anaves a dormir a un lloc on estaves a menys de tres graus sota zero. Per tant va ser un viatge molt diferent dins d'un viatge mateix.
El Grand Canyon és, per mi, el millor del viatge, va ser el millor del viatge.

D.I.:
Vam tenir molta sort perquè hi vam anar molt d'hora al matí, hi vam anar a quarts de set i no hi havia cap turista. I a l'arribar, una espècie de petita boira estava cobrint la part baixa del Grand Canyon i veies un dia preciós amb tots els colors vermellosos, una mica verds, inclús el riu vermell a sota, i nosaltes, doncs, et sents una miqueta que tu passes per la història, que tu ho has anat a visitar, però que fa dos-cents anys els indis, quan estaven allà, o els primers pioners, ho van veure exactament igual que ho estàs veient tu. Així que tu passes per la història, però allò és història.

Marçal Giol:
Em venia al pensament que tot aquell... tot allò... ho hagi fet un riu, tot aquell merder, i tan ample que és... no m'ho esperava que fos tan ample. L'altra punta pràcticament no es veu i tot allò ho ha muntat un riu i, des de dalt, el riu no el veus de tan fondo que està. És molt espectacular, no m'ho esperava, que fos tant.

D.I.:
Vam anar a un parc natural que era el de les sequoies gegants, que no és tan famós com el de Yosemite, però potser jo el recomanaria inclús més, perquè és un parc on tens arbres de desenes de metres d'alçada, inclús està el General Sherman, que és un del éssers vius... em sembla que és l'ésser viu més vell del món, amb 2.500 o 2.700 anys de vida. I de cop vam veure aparèixer óssos en llibertat. En concret vam veure primer un ós passejant pel costat del cotxe, no? I vam sortir inclús del cotxe, vam apagar el motor i vam estar amb l'ós per allà al costat. I després vam veure una óssa amb dos cadellets d'ós.

M.G.:
I a mi em va agafar per tirar muntanya amunt per veure si el veia. I estava per allà buscant i, enfilant-me a unes roques, me'l vaig trobar de cara.

M.F.:
Anant en cotxe, el que aconsegueixes és veure tot l'entorn, no? És a dir, els trajectes també els disfrutes, com si diguéssim, no? Paisatges que et perdries anant amb un avió, per exemple, doncs amb el cotxe els veus i, si hi ha algun lloc que t'agrada, doncs et pares i descanses una estona, cosa que amb trajectes d'un lloc a l'altre, sense parar-te enmig, no els disfrutes.

D.I.:
Recomano aquest viatge, però recomano que es prenguin més dies per fer-ho. Nosaltres, en quinze dies, vam fer entre 6.000 i 6.500 quilòmetres, i jo recomano que, si es fa, es faci en més dies.