Viatger anys 30
06-07-2002

A principis dels anys 30, un metge de Barcelona, el doctor Francesc Bordàs, va començar a filmar els seus viatges pel món amb una càmera de cine. El doctor Bordàs no deixava les imatges en brut, sinó que les muntava amb paciència i les projectava als familiars i amics, que així podien conèixer altres mons més llunyans i exòtics. Les seves imatges són un testimoni històric molt valuós, que ha estat conservat pel seu nebot.

Era un viatge que van fer un grup de metges a través d'una agència de París. Van sortir de Barcelona, van estar a París, el vaixell va sortir de Chelbourg, fins em sembla que va ser a Toronto, ara no ho recordo exactament, van entrar pel riu Sant Llorenç. No, fins a Quebec, em sembla que van anar, i era un viatge simplement de plaer, el que passa és que, és clar, en aquella època la travessa de l'Atlàntic s'havia de fer en vaixell, en vaixell de vapor, a més. I es trigava doncs, cinc o sis dies per anar i cinc o sis dies per tornar, i la resta, doncs, és el temps que es van estar al Canadà i la part aquesta de l'est dels Estats Units.

A la pel·lícula que va filmar, doncs, hi ha unes escenes fetes des d'una avioneta a Nova York, perquè ara hi ha els helicòpters, però aleshores hi havia uns dirigibles petits i unes avionetes. I el dia aquell que hi va anar per volar, el dirigible no sortia perquè feia vent, i llavors va volar amb un avió, un biplà de cavina oberta, aquells que són gairebé de la guerra del 14, no?

El meu oncle, el Doctor Francesc Bordàs, era un home amb moltes inquietuds. Una de les que tenia era viatjar. Va filmar amb aquesta càmera que tinc a les mans, que és una Kinemo Zeiss, doncs, un reportatge sobre el seu viatge als Estats Units a l'agost i setembre de 1932. Penso que té el seu mèrit, perquè aquesta càmera, amb condicions de marxa tal com la tinc jo a les mans ara, pesa 3 quilos 100 grams. Sembla que 3 quilos 100 grams no sigui res, però només cal agafar-la per veure el que és.

El meu oncle, en el viatge aquest que va fer als Estats Units, en tornar, explica una sèrie de curiositats que ara nosaltres aquí trobem habituals, però que l'any 32 aquí no ho eren i als Estats Units, sí.

El Doctor Francesc Bordàs projectava les pel·lícules que filmava en els seus viatges amb aquest projector a casa seva. La màquina funcionava inicialment de forma manual, és una patent de l'any 22 aproximadament. Passava a través d'aquests engranatges. Per aquí hi havia aquest protector que no s'aixecava fins que la pel·lícula ja corria perquè no es pogués cremar, no quedés saturada, si quedava aturada es cremava. Passava per aquí i es recuperava per aquí.

L'any 30 va anar a Tànger. I a aquest viatge a Tànger, amb aquesta càmera, també, va filmar una pel·lícula que dura... que se'n conserven nou minuts amb uns crèdits, amb un títol i que, és clar, en tota la filmació que hi ha potser surten... es veuen dues persones o tres que siguin... que vagin amb vestit europeu, tots els altres van amb xilaba. No s'hi veu ni un cotxe, tot són ruquets, tots són moros. És una cosa que sembla que et transporti a un temps no sé si dels califes però gairebé.