Museu del Suro de Palafruguell
10-07-2002
La indústria del suro va ser important a Catalunya durant els segles XIX i principis del XX, sobretot en zones com l'Empordà. Per això, a Palafrugell, hi ha el Museu del Suro, dedicat a conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural relacionat amb aquesta matèria primera extreta de les alzines.
Aquest personatge és un llescador. El de llescador és un dels oficis relacionats amb la indústria del suro, que tanta importància ha tingut en algunes comarques catalanes durant ben bé un parell de segles.
Palafrugell va ser un dels centres més importants d'aquesta indústria, i per això no ens ha d'estranyar que aquí hi hagi aquest curiosíssim museu del suro, al vestíbul del qual ens dóna la benvinguda aquest llescador.
Si hem de començar pel començament, al principi va ser l'arbre. L'alzina surera o, com en diuen aquí, senzillament el suro. Un arbre típicament mediterrani. S'ha tractat d'adaptar-lo a altres latituds, com aquí s'explica, però l'intent sempre va fracassar. A Catalunya, d'alzina surera n'hi ha a les Alberes, a les Gavarres i a altres zones. Les suredes creixen de forma espontània però, a més, el conreu es pot afavorir. Així va succeir a finals del XIX quan la fil·loxera, que va arruinar les vinyes. Eren uns moments en què, per part de la indústria del tap hi havia molta demanda d'aquesta matèria primera.
El costum de protegir els recipients amb taps de suro ja l'havien instaurat els gregs per a les àmfores, i després també el van incorporar els romans. Però va ser a començament del segle XVIII, més o menys, que es va sistematitzar el tap per a les ampolles de vi, i sobretot quan Dom Perignon va inventar el Champagne. Amb la industrialització van començar-se a usar màquines que acceleraven el procès, i amb poc temps a moltes poblacions catalanes es van crear fàbriques de taps. Amb màquines com alguna de les que podem veure al museu, que servien per a comptar els taps.
Es considerava que un taper es podia guanyar la vida si era capaç de fer entre 1.000 i 1.500 taps al dia. Es treballava a preu fet i en condicions ben dures. Però una característica d'aquest sector és que va ser un dels primers a incorporar massivament ma d'obra femenina. En algunes fàbriques el 70 per cent dels treballadors eren dones.
No ens ha d'estranyar gens que la vida cultural de la Palafrugell de l'època girés al voltant del món del suro. Quan Clavé va iniciar el seu moviment musical destinat a elevar el nivell cultural dels obrers, aquí es va formar una massa coral que es deia La Taponera. I que tenia aquest penó, naturalment...fet de suro.
Al museu també hi ha obra d'artesania feta amb suro. Hi ha una maqueta que correspon al veïnat d'Ermadàs, a la vora de Palafrugell. I també tenim dos relleus, un Sant Francesc d'Asís i un altre titulat "Dona amb ocell".
I encara un altre quadre, que mostra tot el procès d'extracció de les pannes de l'alzina surera. Aquest té la seva història. Com hi diu, era un obsequi que el governador de Girona havia de fer a Eva Maria Duarte, en una ocasió en què la senyora Perón havia de passar per Girona. Però l'Evita va canviar de plans, no va anar a Girona i es va quedar sense quadre.
|
