Museu de l'Art de la Pell de Vic
09-07-2002
A Vic, Osona, hi ha el Museu de l'Art de la Pell, que conté les obres d'art i els mobles que al llarg de molts anys van anar col·leccionant Andreu Colomer Munmany. El tractament artístic de la pell ve dels àrabs i es treballa amb unes tècniques que tot seguit ens explica Salvador Alsius.
Mirant-ho des de fora ningú no diria que som davant d'un antic convent del segle XVIII, el convent del Carme de Vic. Aquí hi ha el Museu de la Pell, i també un centre cultural molt actiu. Però aquí hi ha alguna cosa més que un centre i un museu. Aquí hi ha la història d'una il·lusió.
És la col·lecció reunida per Andreu Colomer Munmany. Unes mil peces amb un denominador comú: totes estan fetes amb pell. El senyor Colomer, que era adober de professió, ha explicat en alguna ocasió com va començar la seva col·lecció. En el seu viatge de nuvis a Toledo, l'any 1941, va comprar una pandereta de pergamí molt ben pintada. Poc després, al Rastro de Madrid, es va enamorar d'una imatge de la Verònica, que és una figura molt popular de la imatgeria religiosa. També se la va endur...
I així fins el miler de peces que déiem. Per exemple, arquetes i caixes. Folrades amb cordovà. El cordovà és pell de cabra adobada amb sumac, un adob vegetal que fa la pell molt flexible, suau i resistent. Un cop vistes les arquetes, a la sala del costat hi ha el mateix però d'una altra mida: els baguls. Gairebé no cal ni dir d'on ve, aquest terme, cordovà. Sí, prové de la Còrdova hispanoàrab, i és un de tants invents i tècniques que van introduir els àrabs a la Península.
Una altra autèntica delícia són els arquimeses, uns escriptoris de viatge, amb els seus calaixets que venien a ser l'equivalent als ordinadors portàtils, amb la seva capacitat classificatòria. A més, alguns d'ells estan decorats de manera fastuosa, com un d'ells, on s'explica la història d'amor impossible entre el cavaller cristià i la donzella àrab. Una història que ara podria tornar a ser ben actual.
Uns mobles d'una altra mena, una vintena de cadires, sempre en pell, algunes de les quals tenen dissenys curiosos, com aquesta veneciana, que té la forma adaptada per poder anar en una gòndola. Les cadires són un moble que marca molt un status, un rang. I tenim, per exemple, una cadira reial. La prova la tenim en una reproducció d'una pintura on veiem el rei Joan Sebastià de Portugal amb una cadira que és exactament del mateix tipus que aquesta.
El museu està situat en un edifici amb una estructura arquitectònica força espectacular. A la tercera planta hi a obres procedents de molt diverses cultures. Per exemple, uns caps de la tribu akai, de Nigeria i del Camerum. I si anem avançant podem apreciar allò que dèiem abans, que ens trobem en un antic convent. Veiem la biblioteca perfectament integrada en el que havia sigut el claustre.
A les parets del museu hi ha moltes murlas cobertes amb guaiamassil. El guaiamassil és una mena de revestiment de pell daurada, policromada i ferretejada. Ferretejada vol dir que se li aplicaven uns punxons de ferro amb els quals s'aconseguia un relleu, una textura molt especial.
El senyor Colomer algunes vegades havia dit que buscant obres de pell per tot el món gairebé hi havia deixat la pell. Hem d'agrair-li aquest esforç, i hem d'agrair-li que un bon dia decidís posar totes aquestes obres a l'abast dels visitants del museu.
|
