Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona
05-07-2002
La ciutat de Tarragona és, per ella mateixa, un museu de l'època de dominació romana. Però, a part dels monuments que es poden veure al carrer, també hi ha el Museu Nacional d'Arqueologia, que conté escultures, mosaics i tota mena d'objectes d'ús quotidià procedents de l'antiga Tàrraco.
Mare Nostrum. Com és prou conegut, aquest és el nom que donaven a la mar Mediterrània els romans. Una civilització que va deixar aquí tantes coses i que podem veure reflectida en aquest esplèndid amfiteatre, una de les moltes restes de la gran ciutat de Tàrraco.
S'hi devia estar molt bé, aquí, i prova d'això és hi va passar un parell d'anys de la seva vida l'emperador August, aquí present. Hi ha moltes maneres de visitar la Tarragona romana, i una d'elles és deixant-se perdre pel Museu Nacional d'Arqueologia, el més antic de Catalunya en la seva especialitat.
El fragment més important i més conegut del que queda de les muralles de Tarragona és a la part alta de la ciutat. Però les muralles feien quatre quilòmetres. I, al subsol del museu n'hi ha un llenç que permet observar amb deteniment les diferents fases de construcció. Primer, per defensar-se dels cartaginesos, i en pla d'urgència, la van fer de 4 metres de gruix i després els van ampliar a 6. És a dir, que a aquest museu val la pena entrar-hi per la porta, com hem fet.
Un especial interés pedagògic el té aquest gravat que permet fer-se càrrec de com era aquella ciutat, que ocupava bona part de la Tarragona actual. El fòrum provincial, amb les dues places públiques; aquí, el circ (per on es feien les curses de cavalls i de carros); i l'amfiteatre, que hem vist abans, on hi havia les batalles de gladiadors. Moltes instal·lacions dedicades als espectacles. És a dir que els romans tenien feina a consultar la cartellera.
Tots els edificis es van bastir amb un gran potencial d'innovació pel que fa a l'arquitectura, tal com es mostra en aquesta sala. D'una part, es va introduir l'arc i la volta. I d'una altra part es van començar a usar o es van millorar materials com el maó o el formigó.
Capítol a part són els mosaics, el més valorat dels quals és aquest de la Medusa, un monstre d'aspecte terrible que tenia serps en lloc de cabells i que petrificava qui la mirava. Per això Perseu, per matar-la va agafar el seu escut i fent-lo servir com un retrovisor, quan la va veure venir, nyac, se la va carregar d'un sol cop d'espasa.
Més plàcida és la contemplació d'aquest altre mosaïc, conegut com el mural dels Peixos, perquè conté fins a 47 espècies de la fauna marina mediterrània. Aquí hi podem veure, per exemple, un dofí menjant-se un calamar, un llobarro, un parell de llamàntols,... Popularment la gent en diu "la paella" d'aquest mosaïc.
I a propòsit de mar, aquesta sala serveix per explicar la relació de Tàrraco amb el mar. Presidida per aquesta immensa àncora com les que debien portar els vaixells de l'època, i on hi podem veure àmfores com aquestes procedents d'un naufragi. Àmfores de vi, a diferència d'aquestes que pertnayen a la regió bètica i que eren àmfores per protar oli.
I a la planta superior del museu hi trobem la sala de les estàtues, estàtues que, val a dir-ho, eren policromades. És a dir, que aquests vestits, amb aquests plecs, ens els hem d'imaginar de coloraines. Com també és interessant saber que els ulls els pintaven, és a dir que aquells rostres inexpressius que ara trobem en realitat tenien la seva vida, la seva expressió. És el cas d'aquest cap de Marc Aureli, l'emperador filòsof que, pel que sembla, debia rumiar moltes estones a la perruqueria.
|
