Museu de Malacologia (Cau del Cargol) de Vilassar de Dalt
03-07-2002
Diuen que al món hi ha unes 125 mil espècies de moluscos, una xifra que ens fa adonar de la importància d'aquests animals. A Vilassar de Dalt, al Maresme, hi ha un museu que té 18 mil espècies diferents. Es diu el Cau del Cargol i és una de les col.leccions més importants del món.
Si hem de dir-ho amb propietat, aquest és el museu de la Malacologia. La malacologia és la branca de la zoologia que tracta dels mol·luscs. Però popularment a aquest recinte se'l coneix com el cau del cargol. És una col·lecció de mol·luscs formada per espècies procedents de tot arreu. Una de les més importants que es poden visitar al món. N'hi ha 18.000 espècies diferents, que ja són mol·luscs... Al British Museum de Londres en tenen més, però la major part els tenen amagats. Diu que tants de junts i a la vista. Com va començar això?
Doncs com l'obra personal d'un home, el senyor Jaume Bot, que va morir fa divuit anys. Ara en tenen cura els seus descendents. El que va fer el senyor Bot va ser anar aplegant altres col·leccions preexistents i anar-hi afegint moltes peces.
Un aclariment lingüistic. Com se n'ha de dir de les closques dels mol·luscs? La paraula que solem usar habitualment és petxina, però les petxines en realitat són unes que tenen una forma molt determinada. La paraula més genèrica per referir-se a totes les closques és conquilla.
En aquest museu podem veure-hi nombroses mostres de la utilització de les conquilles per part de l'home com a instruments, com a amulets o com a instruments. Senyals acústics que s'expandien mar enllà i que podien ser captats per vaixells. Un, fet amb nacre, un material amb indubtables qualitats decoratives i, com a mostra, uns botons, que han sortit de la conquilla.
Els mol·luscs constitueixen, des d'un punt de vista quantitatiu, la branca més important de la història natural després dels insectes. Diu que n'hi ha més de 125.000 espècies. És a dir que els malecòlegs sempre tenen feina. I n'hi ha per tot arreu: a les plataformes litorals marines, però també en aigues profundes, o fora de l'aigua, a les muntanyes, als deserts o a les exhuberàncies vegetals dels tròpics.
Bé, aquí un pot passar-se l'estona que vulgui veient tota mena de conquilles. estan classificades segons les diferents classes de mol·luscs a què pertanyen. L'espècie més habitual és la dels gasteropodes, que són les que tenen forma d'espiral. Les cargolines, que en diríem els profans.
I remenant entre els més de 10.000 calaixos que hi ha aquí buscarem els d'un altre grup, els palecípodes, que són els que es caracteritzen per tenir dues valves i que aconsegueixen tancar-se a casa de quina manera. Tots en tenim alguna experiència. Hi ha moltes altres classes que tenen en com ser una obra de construcció realment admirable, una obra obra que fa el mateix molusc d'una manera instintiva, com fan les abelles el seu rusc.
Els mol·luscs la seva casa la fan amb uns maons que són petits cristallets de carbonat de calç i els uneixen amb una substància que segreguen que s'anomena conquiolina. Amb aquests ingredients els mol·luscs fan aquestes cases perfectes que, a més després saben decorar d'una manera admirable. De vegades semblen gaudinianes.
Algunes conquilles gràcies al caràcter translúcid del nacre fan uns efectes sorprenents, però impressionant per uns altres conceptes és la tridacna gigas, la més gran del món, que arriba a fer més d'un metre de diàmetre i que és utilitzada en alguns casos com a pica d'aigua beneïda a les esglésies.
|
