Museu Municipal de Tossa
02-07-2002
Tossa, a la Selva, va acollir els anys 30 un grapat d'artistes d'aquí i de fora que hi van deixar una important col.lecció de pintura contemporània que es pot visitar al Museu Municipal. En aquest museu, també hi ha les restes romanes que es van trobar a la Vil.la dels Ametllers, que és a tocar del poble.
Quan s'està davant del mar i hi ha un bon sol, sembla que faci una mica de mandra, d'entrar en un museu, però en aquest cas, val la pena l'esforç. El Museu de Tossa està en una situació magnífica, a la Vila Vella, i concretament a la Casa Falguera, en un edifici gòtic del segle XIV. Un edifici antic però que conté una col·lecció de pintura del segle XX sensacional. Aquest va ser el primer museu d'art contemporani de l'estat espanyol.
Però començarem la visita pel subsol de l'edifici i fent un salt enrere en el temps. I és que aquí hi ha recollides les troballes fetes a la vil·la romana dels Ametllers, que és a uns 600 metres d'aquí. La més important, sens dubte, un magnífic mosaïc.
Una primera curiositat, les tessel·les (les tessel·les són els elements que constitueixen els mosaïcs romans, les peces del puzle com si diguéssim), doncs bé, les tessel·les en aquest cas són pedretes de platja. La tenien ben a la vora.
Coses que s'hi poden veure. En primer lloc, hi destaquen una sèrie d'inscripcions. Una d'elles, Felices, correspon al nom del taller on es va elaborar el mosaïc. I força més amunt -perquè la peça és gran- n'hi ha una altra que es refereix al propietari de la Vil·la dels Ametllers, que es deia Vitalis. I al costat el nom de Turissa, que era com els romans coneixien la vila de Tossa. I al bell mig del mosaïc, hi trobem una figura femenina, magnífica. Segurament és la matrona de la vil·la, una matrona romana, amb el seu mantell, les arracades, i portant un cistell a la mà esquerra.
I en una de les vitrines hi trobem altres materials de l'època romana: llànties d'oli, eines agrícoles, pesos de xarxa, i també una curiosa col·lecció de pipes. Val a dir que aquí n'hi ha de barrejades, unes de romanes amb unes altres que són del segle XVIII. Els romans, naturalment, no fumaven tabac, perquè el tabac va arribar molt després, amb el descobriment d'Amèrica. Els romans fumaven estramoni, una substància narcòtica, el que en català es coneix com herba talpera.
I ara sí, dediquem-nos a l'art contemporani. L'ambient intelectual de Tossa es va animar molts els anys trenta quan s'hi van aplegar una colla d'artistes. Molts d'ells fugien del nazisme i buscaven una terra on trobar aixoplug. Tambè van fer cap aquí molts artistes catalans, com Roig i Soler, Créixams o Rafel Benet. Benet és qui va inventar-se per a Tossa el nom de la Babel les Arts.
Aquesta babel pot fer que als aficionats a l'art aquí se'ls caigui literalment la baba. També hi ha escultura. N'hi ha una, per exemple, que és una obra d'Enric Casanovas, la Dona de Fornalux, una pagesa mallorquina que ha donat la volta al món, sol·licitada per molts museus.
I entre les obres d'autors estrangers destaca aquesta de Marc Chagall, el Violinista Celest. Chagall va visitar Tossa l'estiu de 1934 i va deixar-hi aquest guaix on es mostra la seva visió poètica de la vida i on rememora el paisatge de la seva infantesa.
|
