Vinaròs, els sons del port
25-06-2002

En el món de l'alimentació hi ha certs productes que s'associen al seu lloc d'origen. Un d'aquests productes són els llagostins de Vinaròs, que els d'allà diuen que són els millors gràcies a la salubritat de les aigües. Tana Collados n'ha sortit a pescar amb el músic Carles Santos, a qui agrada molt acompanyar els pescadors del Baix Maestrat.

Vinaròs, la capital del Baix Maestrat, continua sent un dels ports importants del País Valencià. De la franja costanera, entre Vinaròs i Peníscola, el fruit més preuat del seu mar són els llagostins. Diuen que en aquesta època, en els mesos de calor, pescats amb xarxa de tresmall, són els millors.

La barca de la família López ha calat les xarxes al vespre i, de matinada, ha tornat a la mar per llevar-les; d'aquesta cerimònia diària en diuen "xorrar". Avui els ajuda un amic del poble, el músic Carles Santos. Amb els primers rajos de sol, de tornada a Vinaròs, tota la pesca és a la barca.

Alejandro López: "L'experiència nostra que quan surt la lluna és quan fa "menejar" el llagostí, la "puntà" de la lluna que diem natros, quan ella surt, és quan se meneja el llagostí."
Tana: "És quan es queda atrapat."
Alejandro: "Se queda atrapat, com la xarxa està "parà", al menejar-se ell és quan s'emmalla a la xarxa, i normalment sempre busquem l'eixida de la lluna, a l'hora que sigui tenir les xarxes a la mar."

D'aquestes xarxes de tres malles en diuen el "tiret", és un art de pesca que queda a la mar, com una cortina.

Juan Gabriel López, pescador: "Té tres bandes i així lo que entra s'embolica."
Tana: "I amb raó costen tant de treure!"
Juan Gabriel: "Si només tingués un tel, lo que no clava el cap en esta malleta rebotaria d'esta manera fa bossa i es queda."

La proximitat de l'Ebre i el tipus de costa donen les claus de la qualitat dels llagostins d'aquí.

Juan Gabriel: "Molt bons sí que són, serà perquè és un "terreno" amb molt d'arena, des del Delta a Peñíscola hi ha molta arena i penso jo que influirà això, i és un "terreno" molt pla."

Carles Santos, músic: "Esta zona l'aigua té un grau de salubritat determinada que produeix aquest... És molt dur, és molt més dur... té un sabor... Això és real, no és un problema subjectiu dels de Vinaròs que diuen que el seu llagostí és el millor."

D'alguns, en diuen republicans, pels colors de la cua.
Carles Santos: "Veus, la cua té el color de la bandera republicana, el groc, el morat i el roig, aquí a Vinaròs, antigament, en "dien" republicans i ara la gent no sap lo que és això, i d'aquí a 4 dies la gent no sabrà lo que és un llagostí!!!"

Però no només llagostins, a la costa de Vinaròs, s'hi fan llenguados, pelaí, mabres, corves i moltes galeres... Degudament classificats, en espècies i calibres, aniran a la subhasta. I uns quants, dels més gustosos, seran per al ranxo. L'Alejandro López -pare- és l'encarregat de fer el caldero.

El costum de cuinar a bord de les barques de pesca es perd, de la mateixa manera que es perd la cuina de casa, avui, si es fa, és més aviat per festa que no pas per necessitat.

Alejandro: "I aquí després le tiro les patates, la ceba i lo sofrijo tot."
Tana: "El caldero de l'Alejandro, tu el fas igual, Carles?"
Carles Santos: "Sí, perque ell l'ha fet a la meva barca i jo "segueixo" els mestres."
Tana: "Que és com es fa aquí a Vinaròs a totes les barques?"
Carles: "No sé, hi deu d'haver algunes variants, però a mi m'agrada molt la d'aquí perquè és molt... confia molt amb el peix, que és l'important, molt senzilla, el peix de gran qualitat...
Tana: "El peix dóna garanties, eh!"
Carles: "Només hi ha ceba i all."
Tana: "I les patates."
Carles: "I una mica de pebre roig i tot el demés fora."

El ranxo d'avui és un clàssic de la cuina marinera. Del brou, en fan dos plats, els arrossejats d'arròs i de fideus. I el peix "a banda". De temps per dinar no n'hi sol haver gaire. A la tarda es fa la subhasta i quan cau el dia ja torna a ser l'hora de fer-se a la mar, a calar les xarxes.