Museu Picasso d'Horta de Sant Joan
01-07-2002
Comencem una nova sèrie de reportatges a l'espai "De Vacances": "Mousse de museus". De dilluns a divendres als vespres, i durant tot el juliol, Salvador Alsius ens conduirà per diferents museus escampats per tot Catalunya, alguns dels quals són força desconeguts, tot i que són molt interessants de visitar. El primer que els proposem és el Museu Picasso d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.
Picasso va estar en dues ocasions a l'Horta de Sant Joan; la primera, quan era tot just un adolescent, va venir a refer-se d'una malaltia i s'ho va passar bomba. Tant és així que 10 anys després va decidir tornar-hi per ensenyar-l'hi a la seva companya, Fernanda Olivier. Moltes de les obres i dels records que lliguen Picasso amb Horta de Sant Joan estan recollits en aquest Museu. Hi ha fotografies de la gent del poble fetes pel mateix Picasso, que era aficionat a fer-ne. N'hi ha una altra dels carrers d'Horta de Sant Joan per on havia circulat amb els seus amics; un dels quals li deia: "Pintant així no et guanyaràs mai la vida". Mentida, perquè Picasso, quan va tornar la segona vegada, era ja molt ric i es podia permetre el luxe de regalar bitllets de mil pessetes a nens del poble perquè es compressin caramels. Pel que sembla, doncs, la relació de Picasso amb els nens era excel·lent; després les relacions humanes de Picasso es complicarien notablement, com ha pretès demostrar la seva néta amb les famoses memòries. Però, en fi, els nens d'Horta de Sant Joan estan agraïts a Picasso, com han demostrat en fer unes màscares i uns capgrossos amb motius picassians.
La primera planta del museu està dedicada a la primera estada que va fer Picasso a Horta de Sant Joan gràcies a en Manel Pallarès. En Pallarès i Picasso eren companys de llotja, seien junts a l'hora de fer els dibuixos, i quan van arribar a Horta de Sant Joan ho van fer des de Tortosa amb el germà petit de Pallarès, en Salvador, amb un mul que els portava l'equipatge.
Picasso i Pallarès van tenir entre ells una gran complicitat juvenil i van passar moltes aventures pels ports i les muntanyes del voltant, i sobretot van fer molts dibuixos com uns de Picasso, una meravella. Es tracta de facsímils, però, això sí, reproduccions d'una gran qualitat, com totes les que hi ha en aquest museu. En aquest sentit, aquí no enganyen a ningú.
I l'última incorporació és uns reproducció enviada personalment per Paloma Picasso, una obra de la seva col·lecció particular. Ens n'interessa especialment el tema: és el convent de Sant Salvador d'Horta en un dia d'aplec, és a dir, un 18 de març.
I ja a la segona planta del museu, el cubisme. El cubisme geomètric que va començar a practicar Picasso a Horta de Sant Joan, potser influït per l'estructura de les seves cases. Aquí també hi ha un quadre molt curiós que conté una ampolla d'Anís del Mono; això als visitants els fa molta gràcia generalment. I uns quants dedicats a la seva companya, Fernanda Olivier, una relació que começava a estar una mica desgastada, ja.
Hi començava a haver allò que ara se'n diria "mal rotllo". En qualsevol cas, Picasso, que havia arribat a parlar en català, sempre se n'havia recordat molt, de la gent de la Terra Alta, i en una ocasió va dir aquella frase que a la gent d'aquí li fa tanta il·lusió: "Tot el que sé ho he après a Horta".
|
