Etiòpia nord
23-06-2002

A Etiòpia hi ha més de seixanta ètnies diferents, que parlen unes 80 llengües. En el reportatge anterior els vam ensenyar el sud, la zona de les tribus animistes, i, en aquest reportatge, els portarem al nord, on hi ha la ciutat santa de Lalibela. Allà hi ha unes impressionants esglésies excavades a terra que els cristians coptes van construir el segle XII. Mariona Huguet i Ignasi Miró, els viatgers que van enregistrar les imatges que ara veuran, van quedar fascinats.

Ignasi Miró: Al nord passa, que al moment que fas el pas per la capital, tens la sensació que comences un viatge en un país diferent, tot i que no el deixes. És un país en què parlen en amhàric, en què hi ha una vegetació i unes muntanyes... en general tot el país és molt muntanyós, on hi fa molt fred.

Mariona Huguet: Hi ha molts més mercats que no pas al sud, i a més a més, és un punt social molt important. És un lloc d'intercanvi, de diferents tribus a més a més. Cada tribu, doncs, té la seva especialitat, i tens l'oportunitat de veure que realment Etiòpia és un país molt ric. De fet, és un país en què es parlen 80 llengües perquè, és clar, hi ha diferents tribus.

I.M.: I sorprèn moltíssim aquest gran canvi que hi ha a Lalibela, per exemple. Hi veus unes escenes medievals absolutament... D'uns monjos o d'uns pelegrins que han caminat no se sap quants dies per arribar allà i que dormen a la porta de les esglésies i viuen fent caritat. I estan allà llegint la Bíblia i, realment, les cares que tenen i la pau que s'hi respira és molt sorprenent.

M.H.: La llegenda explica que va ser el rei Lalibela que va decidir fer allà una ciutat santa perquè els cristians no haguessin de marxar a Jerusalem a pelegrinar sinó que es quedessin allà mateix, perquè això va ser al segle XII. I va fer allà un conjunt d'esglésies excavades sota terra. Quan arribes, no les veus, és clar, estan sota terra. No les veus fins que realment arribes al que és el marge i veus soterrats, doncs, tot d'edificis.

I.M.: Estan fetes al revés, en negatiu diríem, en les quals t'hi trobes des de, doncs, evidentment pintures a l'interior, però tota la part interna de cadascuna de les esglésies, les voltes, les columnes, els capitells que les adornen, tot està fet al revés, diguem, buidat més que esculpit cap amunt, no?

M.H.: A la part de l'est del país hi ha aquesta ciutat santa de l'Islam en la qual, no només l'arquitectura sinó també la manera de fer de la societat, és totalment musulmana. O sigui, ja són poblats amb les cases blanques i a més a més el comerç, doncs, està molt més... hi ha botigues establertes, no és allò un mercat com havíem vist a la part del nord, que la gent exposa els seus productes a terra, sinó que ja hi ha una certa infraestructura.

I.M.: Harar és una ciutat que estàs a l'Àfrica i tot i que la població continua essent negra, doncs, et trobes els vels típics dels musulmans, les mesquites i a Harar hi ha pa, pa acabat de fer. A Etiòpia no hi ha pa. És una ciutat en què un té la sensació d'estar al Iemen perquè, doncs, hi ha mercats de cat, d'aquesta droga que prenen la tarda per entrar en un estat, diguem-ne, de conversa fàcil. El cat se'l prenen a la tarda i llavors els dóna per parlar i per dormir, i aquí diuen: "A Etiòpia se'l prenen tot el dia i no dormen pas".