Etiòpia sud
22-06-2002

Etiòpia és un país de contrastos. El nord és molt muntanyós i acull la ciutat santa dels cristians coptes. Pel que fa al sud, a prop de la frontera amb Kènia i el Sudan, hi ha les tribus animistes. Amb aquest reportatge i el pròxim els ensenyarem totes dues parts, tot i que es tracta d'un mateix viatge. Els viatgers, Mariona Huguet i Ignasi Miró, començaran explicant-nos la part del sud, on hi ha unes tribus que viuen gairebé en la prehistòria. En una d'elles, la dels hamer, van tenir l'ocasió de presenciar una cerimònia prenupcial que aquí qualificaríem d'esgarrifosa.

Ignasi Miró: La visita a les ètnies és la primera part del viatge. Van ser pàcticament quinze dies, dues setmanes. Amb vehicles tot terreny vam anar baixant a partir de la capital, seguint tota una sèrie de llacs que es van succeint i que ja et fan adonar que el país no té aquella imatge que tots tenim a la ment d'una zona seca on falta vegetació i aigua constantment, sinó que és un país sec amb uns llacs extraordinàriament grans.

Mariona Huguet: A mi el que em va sorprendre molt del sud del país és que la gent és molt presumida, molt. També els homes. Tenen una facilitat per guarnir-se amb qualsevol cosa que troben...

I.M.: La tribu que hi ha més al sud del país, al Parc Nacional de Mago, és la tribu dels Murci. És una tribu, doncs, que jo diria que fas un salt dins la història absolutamnet increïble, perquè et trobes enmig d'una sèrie de gent que viuen en la subsistència més primitiva que et puguis imaginar.

M.H.: Els Murci, especialment les noies, així que neixen i comencen a ser grandetes, ja els comencen a fer un orifici aquí al llavi, molt petitó. I els comencen a posar, primer, un palet i a poc a poc, més gran. I també s'ho fan a l'orella.

I.M.: Una de les ètnies que vam tenir l'oportunitat de visitar va ser l'ètnia Hamar, que ens va donar l'oportunitat d'assistir a una festa que dura pràcticament tot el dia, que es diu Jamping Bulls i en la qual se celebra el pas a l'edat adulta d'un dels nois de la comunitat. Hi havia també una celebració, diguem-ne femenina, que consistia a demostrar la força i la capacitat de sofriment que les convertia, a les noies d'aquesta tribu, en bones candidates per ser mares de família.

M.H.: Les dones Hamar, realment molt valentes. N'hi havia una, especialment... Un afany perquè la peguessin...

I.M.: Entre la calor, elles que es prenen, diguem, un combinat que les manté actives durant tota aquesta estona. Salten, criden, van amb unes trompetes i uns cròtals als turmells i és tot una cosa que vas entrant com en una monotonia que és tremenda, que només la trenquen aquestes fuetades.

M.H.: A més a més, també es barallaven entre elles: "No, no, no, que sóc jo, la que he demanat primer que ell em pegui, no? Tu vés-te'n que he estat jo primera".

I.M.: Veient aquest tipus de tribus, te'n vas amb una sensació molt estranya de dir fins a quin punt no estàs desvirtuant una realitat, una cosa que continua sent molt preciosa, que avui dia continuï havent-hi gent en una fase, en un estadi evolutiu, doncs, diguem-ne prehistòric.

M.H.: I, a més a més, que tu també veus que estàs allà alterant una miqueta el seu ritme. I també sap greu, perquè així que comences a agafar el seu tarannà, la seva manera de fer, has de marxar.

I.M.: I tu te'n vas amb una experiència molt forta, però penses fins a quin punt a ells això els afavoreix en alguna cosa, o precisament del que es tractaria és de no intercedir i que aquesta gent pogués continuar de la manera que havien estat vivint fins ara.