Índia
15-06-2002

En aquest reportatge farem un "Viatge en vídeo" a l'Índia. El recorregut és un dels més típics d'aquell país: Delhi, Agra, Jaipur, Benarés i el Kajurajo. Però el que és diferent d'aquest viatge és la manera com l'han enregistrat. La Montserrat Miguel i el seu marit posen argument a les seves sortides abans de marxar i, quan tornen, editen uns reportatges tan ben fets que semblen de professional. Malauradament, no podem emetre el reportatge sencer perquè és massa llarg, però hem fet una selecció dels millors moments i hem demanat a la Montserrat que ens expliqui el viatge.

La meva història a l'Índia podria començar després de visitar el Memorial de Gandhi, on reposen les seves cendres. Un atrotinat taxi em pot dur cap el Chan dhi Chowk, el carrer més concorregut de Delhi.

La quantitat de gent que hi ha, que a tu et sembla que allò no pot funcionar, perquè els cotxes, la gent que passa, t'has d'atrevir, has de dir: "em vaig a tirar a la piscina per passar els carrers". Perquè a tu et sembla molt perillós, però per ells no ho és perquè hi estan acostumats.

Només que baixes de l'avió sents una olor diferent. És una olor que es una barreja de varetes d'encens, de flors, de brutícia, d'humitat, no sé, és una olor característica que durant tot el viatge la vas sentint i ja, al final, ni te n'adones, però és una sensació molt forta.

Benarés o Varanaci, com li diuen els hindús, és la capital de la fe hinduista des de temps immemorials. Ningú no sap del cert quan va néixer la ciutat, però quan Buda hi va arribar 400 anys abans de Crist, ja hi va trobar un poble antic, contemporani de Tebes o Babilònia.

Benarés és l'Índia pura, és les ablucions al riu, és una cosa que, quan la veus, no te la pots creure. Semblen figurants que estiguin allà al riu, que te'ls hagin posat a tu perquè t'ho creguis, perquè veus des que es renten les dents, un altre que es banya, un altre que agafa aigua per endur-se'n a casa, una aigua brutíssima que tu penses: "això no pot ser". Són aigües sagrades que tot ho purifiquen, que no poden fer mal.

L'antiga ciutat és un laberint de carrerons que mostren la cara més cruel del país. Quan vas a l'Índia has de canviar-te el xip. I caure allà, com dir, sense prejudicis. L'acolorit i l'elegància de les índies il·lumina el país. Duen sempre vestits de colors alegres sigui quina sigui la seva casta, pobres i riques, joves i grans. El "sari" és una peça de roba de set metres que es posen amb una gràcia especial i que els cobreix el cos de cap a peus deixant sovint la cintura al descobert.

Quan vam preparar el viatge per anar a l'Índia, doncs vam començar per l'Índia més turística, la típica Índia que es visita com a primer viatge, perquè ja et dic que quan vas i t'agrada tens ganes de tornar-hi. Llavors, vam començar per la part del nord que és Delhi, Agra, Benarés. També vam fer una miqueta de Rajastan, que això ho recomano, i després també recomano, perquè sé que hi ha viatges que ho toquen i viatges que no, la zona de Khajuraho, perquè hi ha uns temples eròtics meravellosos, amb unes escultures precioses. Immortalitzats amb pedra hi són representats sense cap mena de pudor homes virils i dones voluptuoses en postures eròtiques sovint extraordinàries.