Vietnam
09-06-2002

El Vietnam és un país que s'està començant a obrir al turisme i últimament s'ha convertit en un destí molt buscat pels viatgers. Té paisatges paradisíacs, com la badia de Ha Long, bon menjar, i una gent molt sociable, tot i que el trànsit és caòtic i el clima molt humit. El Toni Roig i l'Annabel Huerta van quedar entusiasmats quan hi van anar i, a més, van trobar que és un país on és fàcil moure's, tot i ser estranger.

Annabel Huerta: El paisatge és tot molt verd, o sigui, tenen molta aigua, i això fa que sigui molt, molt verd, moltes tonalitats, és que hi ha molta llum. La badia de Ha Long, per exemple, impressiona tot, perquè des de lluny ho veus tot com cadenes muntanyoses, però com si estiguessin en un núvol, totes borroses. I a mida que t'hi vas ficant ho vas veient cada vegada més clar, més clar, i després et trobes envoltada de muntanyes. Això impressiona moltíssim.

Toni Roig: És un tipus de paisatge que no l'he vist a cap altre lloc. Són molts illots molt punxeguts, amb molta vegetació. Illes que surten per tot arreu i l'aigua està molt calenta. Si et vols banyar allà et pots banyar. De fet, ens vam banyar allà. Però, si el que vols fer és refrescar-te, has de sortir de l'aigua. A més a més, dintre de cada una d'aquestes illes hi ha moltes cavernes. Hi ha coves, hi ha cavernes, i cadascuna té la seva llegenda i té la seva història. Ha Long vol dir: "El drac dels cels que va baixar fins al mar". Els déus van fer baixar un drac del cel i tot el que va trepitjar és el que s'ha omplert d'aigua i, entre petjada i petjada, el que no va trepitjar són els illots que formen la badia de Ha Long.

A. H.: Una mica, el caràcter dels vietnamites és que són molt sociables. Són tan sociables que la seva vida la fan totalment al carrer. Els vietnamites ens veuen, als occidentals, com unes persones brutes. I xoca molt, perquè diuen que nosaltres ens dutxem només un cop al dia i que ells es dutxen uns quants cops i es renten molt. Pot ser que es dutxin perquè allà fa molta calor, fa molta humitat i llavors se sua molt.

T. R.: Si per alguna cosa pot semblar dur aquest viatge és, sobretot, per la temperatura. Més que per la temperatura, per la humitat. A tot arreu era 95-100 durant tot el dia i durant tots els dies.

A. H.: A mi em va xocar molt que diguessin que eren més nets que nosaltres, perquè els veus que seuen de qualsevol manera, al terra o on sigui, i sempre tenen les mans tocant-se els peus.

T. R.: Una de les coses que recordo, per exemple, és que anaves amb una barqueta d'aquestes petites remant i que ells remen amb els peus. Tam Coc és una zona que està entre el nord i el centre del país. Tam Coc vol dir "tres coves" i diuen que és una mica la badia de Ha Long seca. És un riu, és un passeig a través d'un riu que passes per dintre de tres coves i el paisatge és meravellós. Hi ha molta tranquil·litat si vas fora de les ciutats, però, si estàs a Hanoi o Ho Chi Minh, el trànsit és caòtic.

A. H.: Allà, la gent viu a sobre d'una moto. Ho fan tot a sobre d'una moto. Les famílies no tenen cotxe, hi ha molt pocs cotxes.

T. R.: De fet, per exemple, a Ho Chi Minh hi ha tres milions de motos.

A. H.: Vam veure coses molt curioses. Per exemple, en una moto anaven amb una capsa, com si fos una capsa de Font Vella, i d'aquesta capsa en sortien tres nens petits. Vam provar la manera com es depilen allà i era un joc de tres fils, de manera que entre els tres fils t'agafaven el pel i te l'arrancaven d'arrel. Res, es notava com un pessic, com una agulleta.