La Selva, les dones de Sils
12-06-2002
La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de "dones de Sils" un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai.
La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d'alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d'una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l'hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria.
La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d'un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps.
Tana: "S'assembla al nap, però no ho és?"
Maria Casas: "No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu."
Quan no n'hi ha, els congelen per tenir-ne tot l'any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s'hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit.
Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar.
Pilar Carreras: "Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir."
La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de "dones de Sils". Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes.
La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n'hi havia moltes, i de costella, n'hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l'any (o de carn poca).
Rosario Martí: "I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt."
I mostrant aquest patrimoni reben l'aplaudiment allà on van.
Isabel Ruhí: "Als "madrilenyos" els vaig fer peus de porc amb cargols!"
Tana: "Quins "madrilenyos?"
Isabel: "Vam anar a Madrid!"
Maria Pol: "Un any vaig fer rostit amb pilotilles."
Maria Solà: "A partir de llavors tothom ho fa."
Maria Pol: "Va sortir bo? Au, Maria!."
Com les seves cassoles, elles també són testimonis d'una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d'empescar totes per posar el plat a taula.
Isabel Ruhí: "La iaia Siseta feia una truita d'un ou per a 4 persones, hi posava farina..."
Rosario: "Un plat ben ple de farina."
Maria Solà: "És que, a vegades, la gent, els ous, se'ls venia, no se'ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre."
Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de "dones de Sils" estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre's.
|
