Cellers de Barcelona, garrafes i vermuts
10-06-2002

De Barcelona, en podríem triar molts de recorreguts, però el que ens proposa la Tana Collados en aquest reportatge és a través de tres cellers, de tres antigues botigues (no es pot dir bodega) que van néixer per despatxar vi a doll i que, o continuen pràcticament igual o han fet evolucions molt diferents. Anem al Poble Sec, a Gràcia i a Les Corts.

Al barri de les Corts, a tocar de Sants, en un carrer que van trobar sense asfaltar, la família Rabascall es va establir fa prop de 50 anys en el que -d'antic- ja era un celler. Ara, el vi a granel és el de menys. Aquí s'hi ve a menjar des de primera hora del matí. Els esmorzars (de forquilla) són una institució.

Montse Rabascall explica que "des de les 6 de la matinada hi passa molta gent... esmorzars, dinars, aperitius, sopars, i la terrassa... Bacallà amb sanfaina!!!". Hi esmorzen cada dia els mateixos clients del barri, o gent que hi treballa, des de fa anys. Gent que s'hi sent com a casa, com en Josep Falcó. El Josep fa l'allioli per a la seva taula, o col·labora quan arriba al matí a fer la cassola que després menjaran els seus companys d'esmorzar. És client de la casa des de fa 30 anys; però n'hi ha de més antics.

Lluís Martínez: "És un celler, una taverna... que no hi ha les fineses que existeixen en altres llocs." El que hi ha és un repertori de cassoles que ja és difícil de trobar a Barcelona. Rosa Ma. Rabascall diu que "ara menjaran molt, però el que quedi és per la nit, que a la nit mengen d'una altra manera, pica-pica, pa amb tomàquet, embotit, però una cassoleta, un bacallà amb samfaina, sempre cau."

El barri de Gràcia encara conserva l'aire de la vila que va ser. La taverna de la Filomena és un d'aquells vells establiments on no es diferencia la vivenda de la botiga. Aliens a la moda i a les sofisticacions, aquí el vi es ven sobretot a granel.

Josep Carracedo: "L'avantatge del vi a granel és que cadascú se'l pot fer al seu gust... Si li agrada més dolç, doncs més dolç... Al que li agrada més sec, o més clar o més fosc..., segons el gust de cadascú." El vermut, com era tradició a totes les tavernes, també és a granel. I el costum de posar-hi l'oliva no l'han perdut. Maria Carme Cuixart ho exlica: "Això és lo típic, "l'oliveta", que se'n diu, però que no deixa de ser un vermut amb una oliva a dins." Els seitons que mare i filla confiten o les anxoves que la senyora Filomena prepara són marca de la casa.

Maria Carme Cuixart: "Els "boquerons" són cosa de plaça, i d'anxoves sempre n'hi ha."

Filomena Albesa: "Si m'haguessin de donar 10 cèntims per a cada anxova que he netejat...! Dels 24 als 77 anys que tinc, ai, no, 78!

Expliquen els canvis en la comercialització del vi, la història de les famílies que les duen, les velles tavernes de Barcelona expliquen la història de la ciutat i els canvis en els costums.

Al Poble-sec, la nissaga dels Quimets Pérez regenta un dels establiments de referència a la ciutat en tapes, aperitius i els millors esperits. Un Quimet, el besavi, el va obrir a primers del segle XX, quan els cellers només venien gel, i l'oli i el vi a granel.

Quimet Pérez: "Era lo típic de les bodegues, no hi havia res més, i a fora hi posaven una branca de pi, que vol dir que hi ha bon vi. I després, que la cultura del vi, vi de qualitat, està agafant una força tremenda, no és broma. La gent busca, busca. Rei, ves fent!"

I hi ha gent que, de l'aperitiu, en fa el dinar, com un fast food, un menjar ràpid en el millor estil d'aquí. Quimet: "L'invent és nostre, és d'aquí, el fast food, el menjar ràpid, que diguin els americans el que vulguin, no en ténen ni idea!"

L'última generació ha apostat per oferir les millors llaunes, delicadeses i productes d'alta consideració gastronòmica. Són vestigis d'un món que se'n va, o estendards del més nou. Les tavernes formen part del paisatge més entranyable de la ciutat.