• Inici
  • Receptes
  • Estofat suau de Vedella al "Pedro Ximenez" amb patates i bolets

Estofat suau de Vedella al "Pedro Ximenez" amb patates i bolets

Puntuació:

2,92 / 5

Categoria:
segons
Aliment principal:
carns
Dificultat:
mitjana
Temps d’elaboració:

Puntua (285 vots)

Ingredients

  • 600gr de carn de vedella per estofar
  • 1 got petit de P.X.
  • 1 ceba tendra
  • 1 porro
  • 1 pastanaga gran
  • 1 grapat de ceps
  • 2 patates mitjanes
  • farigola
  • romaní
  • sal, pebre i oli d'oliva
  • 100ml de crema de llet

Elaboració

Els ingredients son per 2 persones



A l'hora de fer un bon estofat cal començar per triar bé la carn. Evidentment això va a gustos, però la meva recomanació és primerament deixar-vos aconsellar pel carnisser o carnissera. A mi m'agrada la carn tendra però gustosa. Ha de tenir el greix entrevetat (a l'interior del muscul fent pintetes blanques, com al bon pernil ibèric). Alguns no entendreu això, però heu de vigilar que l'animal no sigui de matança recent, la carn molt vermella al contrari de com creu la majoria de la gent no és més tendra. Ara si, és molt recomanable que compreu un tac de carn i l'envelliu vosaltres a casa a la vostra nevera. Fent-ho vosaltres estareu més segurs de que el procés és més higiènic, que la carn no ha trencat en excés la cadena del fred i al ésser la peça en tac us serà més fàcil pulir impureses i parts que s'hagin posat lletges durant el temps que passi.

La carn pot passar uns deu dies a la nevera sense problemes, fins a quinze si no sou escrupulosos i el tac de carn és suficientment gran. No us ha d'importar reduïr la quantitat de carn treient les parts més passades a favor de la qualitat del producte final. Aquest consell meu només és vàlid per aquella gent que de veritat els agradi la bona carn.



Bé, ja tenim la carn. Anem a cuinar-la.

Comencem per polir i tallar la carn a daus irregulars i fem la ceba tandra en juliana i el porro a rodanxes. Ho posem tot salpebrat a una cassola amb un raig d'oli.

Quan vagi agafant color hi afegim les espècies, farigola i romaní, molt de muntanya, molt adients per un estofat així. Jo el romaní el trinxo una mica, així un cop guisat i al plat no em molesta a la boca.



Respecte als bolets cal dir que hi ha llibertat, aquest cop he fet servir ceps deshidratats, però sovint hi acostumo a posar fredolics o rossinyols. Poseu el que us agradi o el que tingueu a mà per casa.

Si els bolets són deshidratats poseu-los unes hores abans en aigua freda dins la nevera per rehidratar-los bé. No llenceu l'aigua! Va bé per l'estofat.

Abans de afegir-hi aigua hi tirem una copeta petita de Pedro Ximenez. Aneu amb compte amb la dosi, és fàcil passar-se i ens resultaria un estofat excessivament edulcorat i no ho volem pas això. I a qui no li agradi el dolç que hi posi conyac o vi negre.

Afegim l'aigua, més aviat justeta, si fa no fa un litre. En cas de que fem curt sempre en podrem afegir. Amb l'aigua hi tirem també la pastanaga i els bolets i, en aquest cas, l'aigua de la rehidratació.

El foc ha de ser fort fins que bulli i després baixar-lo una mica mantenint el xup-xup. La cocció dura una hora aproximadament, l'ultima mitja hora hi posem les patates trencades a trossos. No obstant això, el millor indicador de la cocció no és el rellotge, és la vista, l'olfacte, el gust i el tacte de la carn a la boca. La tastem i quan estigui al nostre gust apaguem el foc i afegim una mica de crema de llet. Rectifiquem de sal i servim el plat.

Salut! Espero que us agradi.

Fotos de la recepta (5)

Comentaris (0)

    Plat preferit:
    un bon arròs amb llamàntol... però menjo i cuino de tot!
    Receptes publicades:
    25
    Vots rebuts:
    9299
    Comentaris rebuts:
    112
    Seguidors:
    4