Chomón  es va trobar amb un art que tot just començava i el va deixar a les portes del cine sonor. I durant 29 anys va evolucionar i va fer evolucionar el llenguatge cinematogràfic sense perdre mai el pas.

Va començar pintant  a mà els primers films de fantasia, i l’obsessió pel color no el va abandonar mai.

Va traslladar el truc de màgia al cel·luloide i va acabar fent invisibles els efectes especials.

Es va estrenar amb les vistes panoràmiques- a la manera dels Lumière- i va incrementar el seu catàleg personal amb pel·lícules de fades, de persecucions, històriques, teatrals, drames, westerns, còmiques, fantasmagories.
 

Va ser un precursor del cinema d’animació (retallables, ombres, siluetes, fotografies, fang, objectes) i va arribar a crear els singulars i extraordinaris films d’animació de ninots.

La pirotècnia dels primers films va donar pas a la reconstrucció de batalles navals, erupcions volcàniques o enfonsaments de vaixells. Un dels primers “Titànics” de la història del cinema va ser obra de Chomón.

A la càmera estàtica hi va posar rodes i va inventar el “carello”, antecesor del tràveling dels americans.

I si al 1905 les pel·lícules de Segundo de Chomón eren hereves de la màgia i el circ, les últimes –a finals dels anys 20- van ser precursores de l’avantguarda.