Programació del canal 33

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Setè dia de navegació: des de Mataró fins al Besòs. Un recorregut per la façana marítima del Maresme amb els seus pobles i platges.

Catalunya és màgica. Conté mar i terra, rius i muntanyes. En els seus milers de quilòmetres quadrats hi ha esglésies, castells, parcs... "Catalunya des de l'aire" és un viatge per indrets que formen el passat, el present i el futur del país i dels seus habitants.

"Catalunya des de l'aire" ofereix una visió bella i espectacular de les terres catalanes i dels seus habitants. Es tracta d'una sèrie divulgativa que vol mostrar als telespectadors el patrimoni cultural català. La sèrie, de 18 capítols, parteix del concepte de patrimoni integral, és a dir, de la suma dels vessants artístic, natural i antropològic, amb les corresponents indicacions històriques i literàries.

La imatge del país, presa des de l'aire, projecta el conjunt i ofereix la successió de paisatges, monuments de diferents períodes i, com trobades a l'atzar del recorregut, celebracions i tradicions significatives dels diferents indrets. La música i la veu en off, amb pinzellades de l'àmbit històric i literari, acompanyen unes imatges que parlen per si soles.

En conjunt, "Catalunya des de l'aire" mostra la pluralitat d'elements i paisatges que formen la unitat del país, amb tota la riquesa de continguts, a vegades fins i tot contradictoris. Per aconseguir-ho, la sèrie parteix d'un guió elaborat per quatre professors d'universitat especialistes en el patrimoni històric i antropològic. A partir d'aquest guió s'elabora un complet joc d'imatges.

"Catalunya des de l'aire" es va gravar durant gairebé un any, des del setembre del 97 fins a l'agost del 98, de manera que les diferents comarques mostren també com hi canvia el paisatge amb el pas de les estacions.

El recorregut de "Catalunya des de l'aire" comença al Barcelonès i, després de sobrevolar tot el país, es tanca amb un resum del més destacat del viatge.


Fitxa tècnica

Direcció i realització: Xavier Manich
Idea i direcció executiva: Germán Rubies
Producció: Elena Algar
Historiador: Salvador Claramunt
Administrador gerent: Joan Cruells
Música original: Jordi Nico
Ajudant realització: Jana Manich
Una producció de New elements i TVC

En aquest capítol, la reportera Eva Clausó continua fent ruta per la Vall d'Aran. Avui es posarà les raquetes de neu per anar a fer una passejada per Bagergue amb Ricard Novell, el guia que l'ha acompanyat durant tot el viatge. Descobrirà Felipe Moga, un crac de l'esquí; visitarà l'única formatgeria de la Vall d'Aran; menjarà escudella i tastarà, a Unha, el licor de cassís. I acabarà a Bausen, el poble que conserva la típica arquitectura de la zona, on parlarà amb el Juanito ¿entre cabres¿ i amb la Carme ¿cardant llana.

Avui viurem plenament una comarca sorprenent: el Priorat.
Començarem a la cartoixa d'Escaladei, bressol d'aquesta terra. Just al costat, a la Conreria, ens arribarem a la botiga del Fernando i, en 4x4, anirem fins a Cabacés per aprendre com s'elabora l'oli. D'allà seguirem la xarxa de camins: travessarem el Pont de Cavaloca, pujarem al Grau de la Figuera i coneixerem el Rafel, un fotògraf enamorat del paisatge. Passarem per la Vilella Baixa, coneguda com la Nova York del Priorat; la Vilella Alta, Torroja, on aprendrem a conrear la vinya amb tracció animal. I acabarem la jornada al Mas d'en Gregori, on farem nit.
L'endemà ens despertarem amb energia fent les Vies Altes. Continuarem la ruta del vi per Porrera, Poboleda, on ajudarem a fer la verema en un celler ecològic; I, finalment, Cornudella de Montsant, on cuinarem la típica truita amb suc.
En total, uns 45 quilòmetres, dividits en dues jornades, fets a peu i en 4x4; per uns camins plens de paisatges.

Tres joves viuen al món rural però treballen o estan connectats laboralment a la gran ciutat.

Amb l'Allan Edward Hinton viatgem pel Pallars Jussà i la Noguera. Aquest experimentat viatger descobrirà, amb la Ivana Miño, l'especial gastronomia de la zona i algun dels paisatges més espectaculars de Catalunya.

Amb un parell de fustes de palet, que ja les teníem mig oblidades, en Rafel ens farà avui un moble boteller, és a dir, per aguantar les ampolles. I amb mitja ampolla de plàstic grossa d'aquestes de refresc i uns quants pams de cordill, farà un llum d'allò més "yeyé" que estareu orgullosos de tenir a casa i ensenyar als amics.
Al reportatge, l'"urban sketching": avui sabrem què fan els aficionats al dibuix in situ, aquesta gent que observa la ciutat al seu voltant i la converteix en dibuixos ràpids, acolorits, detallats i sorprenentment agraïts que sovint difon a través de les xarxes socials. No ens cansariem de xafardejar les seves llibretes i els seus preciosos instruments de dibuix.
La classe particular avui la dediquem a la cosmètica natural, i la galeria d'objectes o productes que mereixen ser vistos és per Ukelele, una visió especial del tèxtil infantil. A la secció "L'Artista", descobrirem l'obra austera i metàl·lica de'n Puncho, mentre que l'"Estimat Rafel" ens ensenyarà trucs per pintar una paret de casa. Afegiu a tot això tres pim-pams de campionat i les fotos que els espectadors ens han fet arribar... i ja teniu un altre "Ja t'ho faràs"!

Avui en Rafel intenta rebel·lar-se: fa massa bo per quedar-se tancat al plató. Teníem previst fer un impermeable amb bosses d'escombraries i una Catedral de Burgos amb escuradents... Però canviem de plans: farem un programa d'exteriors. Passarem al plató el temps just de fer un banc de fusta per a la terrassa o el jardí, i un jardinet vertical. Amb el solet i l'escalfor el programa se'ns omple de flors i verd: llums decorats, torretes amb cara i ulls, com trasplantar... i descobrirem algunes tècniques d'ikebana amb Luis Rotili.

La tieta ha regalat a en Rafel una vella taula de cuina, i un dels seus fills s'ha carregat la pica del lavabo saltant-hi al damunt... El programa d'avui està cantat, doncs: farem una taula pica per al bany? I, de torna, un mirallet decorat amb palets recollits a la platja, una peça molt evocadora i tan fàcil que gairebé es fa sola. Descobrirem l'art de fer miniatures tot reciclant petits objectes domèstics, aprendrem a fer "hapa zome"...o sigui, estampar tela o paper amb fulles i flors. I ens sorprendrem amb els collages deliciosos i cruels de Tiny Garcia.

La trenca és un ocell petit, de colors vius i pràcticament extingit. Catalunya lidera la recuperació d'aquesta espècie a Europa. "Veterinaris" ha seguit el cicle vital d'aquesta espècie, des de l'ou fins a la primera volada. I a la clínica Canis de Girona hi ha més casos protagonitzats per gossos.

La Juma, la ximpanzé que busca una família que l'adopti, començarà el procés d'associació amb les tres femelles adultes del Zoo de Barcelona que tenen possibilitats de convertir-se en la seva futura mare. La primera fase de l'associació són els contactes visuals. I al mateix zoo, el programa també està pendent de l'arribada d'un nou inquilí i farà una visita a les noves instal·lacions dels elefants. A la clínica d'exòtics de Barcelona visitarà un lloro molt refredat.

"Catalunya salvatge" és una sèrie documental de 13 capítols que donarà a conèixer als espectadors els ecosistemes més representatius del nostre país. Des dels cims del Pirineu fins a les llacunes del delta de l'Ebre, "Catalunya salvatge" farà un repàs de la flora i la fauna dels paratges més emblemàtics de Catalunya.

Els seguidors de la sèrie tindran, doncs, una finestra privilegiada a la biodiversitat del Parc Nacional d'Aigüestortes, la muntanya de Montserrat, la zona volcànica de la Garrotxa, els aiguamolls de l'Empordà o el món submarí de les illes Medes.

El primer ecosistema explorat en profunditat serà el d'alta muntanya, on la supervivència no és gens fàcil.

(tardor 2010)

"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.

Seccions fixes

Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.

Equip

Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García

Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)

"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.

Seccions fixes

Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.

Equip

Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García

Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)

Quan és temporada d'espàrrecs blancs, s'ha d'aprofitar. En Marc Ribas ho fa i els cuina d'una manera molt gustosa i senzilla: espàrrecs amb salsa holandesa i safrà.

A alguns llocs en diuen "roger", però en Marc en diu "moll" i rima amb fonoll. És el segon plat del menú mariner. De primer, proposem una sopa de curri amb musclos i de postres, un púding de raïm i panses.

Com una galeta però no ben bé una galeta. La solució? Una recepta antiga: fem coc de llimona.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

En Ben viatja al Marroc, al peu de la serralada de l'Atles, per visitar la Dina i en Mostafa Jabbour, que van decidir abandonar el somni americà al Kentucky natal de la Dina per anar a viure una vida senzilla en una casa feta de tova al Marroc rural. La parella es va conèixer per internet l'any 2012. En Ben hi arriba en un moment crucial per a la parella, ja que se'ls han acabat els diners i la terra que posseeixen no és prou extensa per permetre'ls ser autosuficients.

Documental que analitza què representa la feina al segle XXI. A Kuwait, la constitució estableix que tota persona té dret a tenir un lloc de treball; això fa que hi hagi llocs on s'arribin a contractar 20 persones per fer la feina d'una. A Corea del Sud, treballen tant que s'ha introduït la norma d'apagar automàticament els ordinadors al final de la jornada laboral perquè els treballadors es vegin obligats a plegar. A Itàlia, hi ha una gran quantitat de joves que ni treballen ni estudien. Als Estats Units, els treballadors renuncien cada any a més de 500 milions d'hores de vacances pagades, i alhora, els repartidors d'Amazon estan controlats amb càmeres i, de vegades, no tenen temps ni per anar al lavabo.
Amb els anys, moltes feines que hi ha avui dia aniran desapareixent de mica en mica a mesura que la tecnologia vagi superant la capacitat humana i ocupi cada vegada més llocs de treball. Com es redefinirà, la feina? Com canviarà la importància de la pròpia identitat professional?
És el moment de replantejar-nos el paper que fa la feina a la nostra vida. Estem preparats per tenir molt més temps lliure? Per viure sense treballar?

La Gran Bretanya ha passat a la posteritat perquè les seves colònies s'han independitzat sense violència. En realitat, la Corona va abandonar les seves joies colonials a la seva sort amb sang i llàgrimes. El 24 de març de 1947 lord Mountbatten va ser coronat virrei de l'Índia amb gran pompa mentre es discutia l'emancipació de 410 milions d'indis. Les negociacions van acabar amb una divisió arbitrària del territori entre l'Índia i el Pakistan que tindria conseqüències desastroses.

Jordi Garcia Mas
És cap del programa de genòmica i biotecnologia de l'IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. L'IRTA és una entitat que pertany al CRAG, el Centre de Recerca Agrigenòmica que es troba a la Universitat Autònoma de Barcelona. El doctor Garcia Mas ha coliderat un projecte científic per desxifrar el genoma del meló.
MELONÒMICS
Melonòmics és el nom del projecte que ha aconseguit desxifrar l'ADN d'aquesta fruita, que desperta un enorme interès econòmic al nostre país. Tots els éssers, ja siguin plantes o animals, tenen el seu propi ADN. Seria lògic pensar que un animal gran ha de tenir un genoma més ampli que el d'un de petit, o fins i tot que d'una planta; Però no és així: l'esser humà té 20.500 gens, un cuc de terra 21.733, i una planta, com la del meló, en té 27.427. Cada organisme té, exactament, els gens que li fan falta per ser com és.

SINOPSI L'ABBÉ PIERRE, LA INSURRECCIÓ DE LA BONDAT
L'hivern de 1954, un nadó de tres mesos i després una dona gran, que havia estat desallotjada de casa seva, van morir de fred al carrer. Llavors, a través de Radio Luxemburg, l'abat Pierre va fer una crida a "la insurrecció de la bondat", que va despertar com a resposta un immens impuls popular per ajudar els més desfavorits. La pel·lícula A marxa, dirigida per Denis Amar el 1989, narra la història d'aquest capellà que, durant el glacial i mortífer hivern del 54, va aconseguir commoure i mobilitzar tot França a favor dels sense sostre.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Viatjar ja no és un luxe i els aeroports s'han convertit en les noves catedrals del món. Un formiguer ple d'històries, de passatgers i dels que hi treballen, com el Pau, capatàs de rampa, que ha d'esbrinar si el seu equip ha ratllat a un avió de 75 milions d'euros amb una escala.

El Mobile World Congress augmenta la pressió de l'aeroport perquè en poques hores hi passen més de 50.000 persones. S'incrementen els vols privats i els passatgers VIPs disposen de tota mena de luxes a les sales exclusives, fins i tot, de perruqueria. VIPs i famosos que generen expectació, com Neymar quan arriba a la terminal.

Viatjar ja no és un luxe i els aeroports s'han convertit en les noves catedrals del món. Un formiguer ple d'històries, de passatgers i dels que hi treballen, com el Pau, capatàs de rampa, que ha d'esbrinar si el seu equip ha ratllat a un avió de 75 milions d'euros amb una escala.

El Mobile World Congress augmenta la pressió de l'aeroport perquè en poques hores hi passen més de 50.000 persones. S'incrementen els vols privats i els passatgers VIPs disposen de tota mena de luxes a les sales exclusives, fins i tot, de perruqueria. VIPs i famosos que generen expectació, com Neymar quan arriba a la terminal.

En aquest capítol, la reportera Eva Clausó anirà a veure el Pep Lizandra, que viu a Músser (Alt Urgell), a qui li diuen el "Fred Astaire dels Pirineus". Amb ell descobrirà una bonica història d'amor i la passió que desperta l'acordió diatònic entre els americans. Entrarà a un búnquer a Martinet, anirà de festa a Arsèguel i a Tuixent, on hi ha l'esperit de les Trementinaires, per acabar provant sake japonès, fet en ple Pirineu, i tocant l'acordió amb el Cadí de fons.

Amb més de dues-centes obres originals compostes, el compositor Josep Maria Mestres Quadreny (1929) és el més destacat representant de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle vint.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.