Mercè Rodoreda

cronologia

obres

hi han intervingut

música

crèdits

1908 - Neix Mercè Rodoreda i Gurguí a Barcelona, el 10 d'octubre, al 340 del carrer de Balmes, una torre amb entrada pel carreró del darrera, aleshores París, 8 (en l'actualitat Manuel Angelón). El pare, Andreu Rodoreda, és de Terrassa i la mare, Montserrat Gurguí, del Maresme.

 

1913 - Va a un col.legi de barri, fins al 1916. Al teatre Torrent de les Flors interpreta el personatge de la nena Ketty en l'obra "El misteriós Jimmy Sansom", de Paul Armstrong.

 

1917 - Ingressa al col.legi Nostra Senyora de Lourdes, al carrer de Vallirana, 86. Rep, però, poca educació formal i es pot considerar una autodidacta. Segons declaracions de l'autora, abandona aquest col.legi l'any següent, perquè l'avi té un atac de feridura i la mare vol que l'ajudi a casa.

 

1920 - Torna d'Amèrica l'oncle matern Joan Gurguí, amb qui, al pas del temps i d'algun dissortat incident (presumiblement la violació d'Aloma és autobiogràfica), es casarà.

 

1928 - Casament amb el seu oncle Joan Gurguí. Viatge de noces a París. La família Gurguí - Rodoreda ja fa un temps que viu al carrer Saragossa, en comptes del casalot de Balmes.

 

1929 - Naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí Rodoreda. Coneixença i suposats amors amb Andreu Nin. Activitat periodística a diverses publicacions, com "Clarisme" (aquest aspecte l'ha estudiat molt, i n'ha publicat coses, l'Anna Saludes). Inicis literaris.

 

1932 - Publicació de la novel.la "Sóc una dona honrada?" en el volum Caricatures; "Lluna de Mel", novel.la i "El que fa la fam" (Barcelona-Buenos Aires), novel.la de caire social.

 

1934 - Publicació de les novel.les "Del que hom no pot fugir" i "Un dia en la vida d'un home"

 

1936 - Publicació de la novel.la "Crim".

 

1937 - Rep el Premi Crexells per la que ella considerarà la seva primera novel.la (refusant l'autoria i no deixant reeditar les anteriors), "Aloma". Creació de la Institució de les Lletres Catalanes, on treballa a les ordres de l'escriptor Joan Oliver / Pere Quart.

 

1938 - Viatge a Praga, amb Francesc Trabal, per assistir a un congrés del Pen Club.

 

1939 - El 21 de gener, al bibliobús de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, se'n va cap a França, a l'exili. BCN - can Pol de Bescanó - mas Perxès d'Agullana (on es van guardar retaules del MNAC) - Perpinyà (guiats per Pompeu Fabra) - Tolosa del Llenguadoc - París - Castell de Roissy-en-Brie - París. Començament de la seva relació amb Armand Obiols (Joan Prat, Sabadell, 1904 - Viena, 1971), que durarà fins a la mort d'Obiols, encara que molt distanciats als darrers temps (ell, a Viena, ella entre Ginebra - París - BCN).

 

1940 - Amb Armand Obiols han d'abandonar París. Passen per Orleans. Ella es queda a Llemotges i Obiols el destinen a Saillat, on treballa en una pedrera.

 

1941 - Obiols és destinat a Bordeus (fins al 1942). Rodoreda segueix a Llemotges.

 

1942 - Pateix una operació quirúrgica ("Paràlisi").

 

1943 - Bordeus, amb Obiols, fins al 1946.

 

1947 - Flor natural al Jocs Florals a l'exili, celebrats a Westminster.

 

1948 - Flor natural al Jocs Florals a l'exili, París.

 

1949 - Guanya la Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montevideo, amb "Albes i Nits", que es publica a La Humanitat, París. Primera visita a Barcelona després de l'exili.

 

1951 - Armand Obiols entra a treballar a la UNESCO, de traductor. S'acaben les penúries econòmiques de la parella. Cura de repòs a Abondance (Savoia). Hi tornarà a l'any següent.

 

1953 - Apartament a Ginebra, bloc 19 de la Rue Vidollet, que Rodoreda mantindrà fins als anys vuitanta.

 

1954 - Assisteix al casament a Barcelona de Jordi Gurguí Rodoreda.

 

1956 - A Barcelona per rebre el Premi Joan Santamaria. Per la narració "Carnaval"

 

1957 - Rep el Premi Víctor Català pel volum "Vint-i-dos contes", que es publica a l'any següent.

 

1958 - Obiols coneix una altra dona, a Ginebra, amb qui mantindrà relacions fins a la seva mort, sense trencar amb Rodoreda.

 

1959 - Escriu la narració "Rom Negrita" (inclosa posteriorment al volum "Semblava de seda") per al volum "Els 7 pecats capitals vistos per 21 contistes".

 

1960 - No guanya el Premi Sant Jordi de novel.la amb "La Plaça del Diamant", presentada com a Colometa, que es publicarà al 1962, i encetarà una relació editor - autora amb Joan Sales, fins a la mort.

 

1962 - Publicació de "La Plaça del Diamant". Envia al Premi Sant Jordi de Novel.la "La mort i la primavera", que tampoc no és premiada.

 

1964 - Mor a Barcelona la seva mare, Montserrat Gurguí i Guàrdia. Una enquesta de la revista Serra d'Or declara "La Plaça del Diamant" la millor novel.la de la segona meitat del segle.

 

1966 - Premi Sant Jordi de novel.la per "El Carrer de les Camèlies". També el de la Crítica. Mor el seu marit i pare del seu fill Jordi.

 

1967 - Premi Vida Nova per "Jardí vora el mar". Publicació de "La meva Cristina i altres contes". Premi de la Crítica per "El Carrer de les Camèlies".

 

1968 - Darrera trobada, a Barcelona, amb el seu fill Jordi.

 

1969 - Premi Ramon Llull per "El Carrer de les Camèlies".

 

1971 - A Viena, mor Armand Obiols a l'Hospital de la Universitat
Viatge de Rodoreda a Roma, per Nadal, amb visita al Sant Pare.

 

1972 - Primera estada a Romanyà de la Selva, Girona, a casa de la seva amiga Carme Manrúbia.

 

1973 - Publicació de "Armand Obiols, Poemes" Edicions Proa, amb pròleg de Domènec Guansé i notícia biogràfica per Joan Oliver.

 

1974 - Publicació de "Mirall trencat".

 

1976 - Inici de la publicació de les seves "Obres Completes2" (Edicions 62). La revista Els Marges publica la seva obra teatral "El Parc de les Magnòlies". El seu fill Jordi ingressa a l'Institut psiquiàtric de Reus.

 

1978 - Publicació del volum "Semblava de seda i altres contes"

 

1979 - S'instal.la definitivament a Catalunya. A Barcelona, al carrer Balmes, 341 davant de la casa on va néixer, i a Romanyà de la Selva (on és enterrada). A Romanyà s'hi construirà una casa, al costat d'una de les seves amigues de joventut, Carme Manrubia. Estrena de la seva obra teatral "La sala de les nines", dirigida per Araceli Bruch. També al Festival Internacional de Teatre de Sitges la mateixa directora estrena "L'hostal de les tres camèlies". Publicació del volum "Tots els contes".

 

1980 - Rep el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Publicació de la novel·la "Quanta, quanta guerra" i les narracions "Viatges i flors", Premi Ciutat de Barcelona. Llegeix el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona.

 

1981 - Premi Crítica Serra d'Or

 

1982 - Premi Crítica Serra d'Or. Estrena de la versió cinematogràfica de Francesc Betriu, de "La Plaça del Diamant".
Edició il·lustrada de "La Plaça del Diamant" (Barcelona: Edicions H.M.B.), amb profusió d'il.lustracions (fotografies, reproducció de cobertes d'edicions estrangeres, etc.)

 

1983 - Mor a la Clínica Muñoz, una clínica privada de Girona, el 13 d'abril. És enterrada a Romanyà de la Selva, el dia 15.

 

1984 - La revista Els Marges (núm. 30 , gener) publica "Mercè Rodoreda: obra poètica". Publicació del volum, "La campana de Vidre", una antologia de contes, amb un inèdit, "Boira", i un altre no publicat en llibre, "L'estació". Inauguració del monument a Rodoreda a la Plaça de Rius i Taulet de Barcelona (14 d'abril).

 

1985 - Publicació del volum "Cartes a l'Anna Murià" 1939-1956
"Viatges i flors", composició de Luis de Pablo a partir de la seva obra.

 

1986 - Versió radiofònica (Catalunya Ràdio) de la novel.la "Mirall trencat", adaptació de Marta Pessarrodona i direcció de Carme Sansa.

 

1987 - "Homage to Mercè Rodoreda", Catalan Review, vol II, no. 2, desembre.

 

1988 - "L'estació de les dàlies", obra teatral sobre textos de Rodoreda, amb dramatúrgia de Joan Abellan i direcció de Calixto Bieito als Teatres de l'Institut de Barcelona i a l'Òmnium Cultural de Vic. "Homenatge a Mercè Rodoreda" i inauguració dels Jardins Mercè Rodoreda, 21 de juny, a l'Institut d'Estudis Catalans (Carme, 47, Barcelona).

 

1991 - "L'obra pictòrica de Mercè Rodoreda", al Casal Altarriba de Vic.

 

1993 - Publicació a València de la novel.la "Isabel i Maria". Memorial Mercè Rodoreda organitzat per l'Institut Català de la Dona. Intervenen: Carme Arnau, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona, Anna Saludes. Dossier "Mercè Rodoreda 10 anys després" a la Revista de Girona (Diputació de Girona, núm. 157, març-abril).

 

1993 - Publicació de "El Torrent de les Flors". Estrena (Teatre Romea) de la seva obra "La senyora Florentina i el seu amor Homer", dirigida per Mario Gas. "També" (Teatre Grec), "Un dia", dirigida per Calixto Bieito.

 

1999 - Estrena de la seva peça teatral "El maniquí", al TNC, dirigida per Pere Planella.