Neix a Jalisco (Mèxic)
el 16 de maig de 1917 o 1918 i és batejat amb el nom de Carlos
Juan Nepomuceno Pérez Rulfo Vizcaíno. La revolta dels
cristeros marcarà la seva infantesa: el seu pare és assassinat
i la mare mor quan ell encara és nen. El país viu trasbalsat
per la violència, la tensió i la inestabilitat política.
La formació del jove
Rulfo és molt irregular a causa de la conflictivitat social i
de la manca de suport familiar. L'amistat i col·laboració
amb l'escriptor Efrén Hernández suposaran el seu primer
aprenentatge com a narrador.
Treballa d'oficinista al Departament
de Migració, per a la firma Goodrich com a venedor i publicista,
en un projecte de reg a la regió de Veracruz, com a guionista
de cinema i televisió i finalment, des del 1962, a l'Instituto
Indigenista.
Al llarg de la vida publica
només el recull de contes El llano en llamas i la novel·la
Pedro Páramo. Durant els últims 20 anys de la seva vida
va parlar del procés d'escriptura d'una nova novel·la
que mai no va veure la llum.
Mor a la Ciutat de Mèxic
el 8 de gener de 1986. Atrapat entre la llegenda de la seva obra mestra
Pedro Páramo i el silenci prematur en els seus últims
anys, va alimentar dues de les seves passions: la música i la
fotografia, arts que, curiosament, busquen la significació sense
paraules.
