El Fajardo està empresonat al Centre Penitenciari de Figueres.
Capítol 7. TORNAR A LA LLIBERTAT
Entrar a la presó és traumàtic, però de vegades també ho és sortir. Com encaren la llibertat tres interns amb trajectòries tan dispars com el José Antonio Contreras, el Joan Fajardo i el José Luis Augusto?
El Contreras va començar a atracar bancs als 15 anys i als 19 ja queia pres. Fa 25 anys que és reclús. A la presó va començar a drogar-se, a la presó va perdre mitja orella d'una mossegada i a la presó va tenir el seu fill. El nen, Cristian, que ara té 15 anys, ha crescut orfe en un centre d'Atenció a la Infància i, els caps de setmana, amb els seus avis materns. Fa tres anys es va fer la il·lusió de que tornava a recuperar el seu pare, quan el Contreras va quedar en llibertat després de complir una llarga condemna. Però la màgia es va trencar al cap d'un mes i mig, quan el seu pare va tornar a reincidir.
Ara el Contreras, o "el Solitario" com el coneixien en el món dels atracadors, tornarà a sortir en llibertat. Però el fill tem que el seu pare el torni a defraudar. El Contreras no té res a favor: no pot treballar perquè no té ofici, els únics amics els té a la presó i la seva única família és el Cristian, que no el pot acollir a casa perquè està en un centre. Tot ho té en contra, excepte el repte de no tornar-li a fallar al fill.
El Fajardo està empresonat al Centre Penitenciari de Figueres. Va entrar a la presó per primera vegada als 46 anys. El van detenir per atemptat contra l'autoritat perquè es va barallar amb els Mossos mentre anava begut. Era alcohòlic i també consumia cocaïna. L'experiència de la presó ha estat molt dura per ell i espera que li hagi servit d'escarment. Ara està disposat a refer la seva vida, treballant de qualsevol cosa. A la presó participa en un programa de rehabilitació del castell de Sant Ferran.
Fora la presó l'espera una mare, de 80 anys, que té un altre fill empresonat. El temor d'aquesta dona és no poder arribar a veure els seus fills en llibertat. El Fajardo segueix un curs de toxicomania i ja ha començat a sortir de permís. En un d'aquests permisos s'ha de retrobar amb el seu fill, a qui no veu des de fa 2 anys, perquè també és a la presó.
El José Luis és de Sant Sebastià i té 50 anys. Mai no havia vist com un problema sortir amb els amics a prendre unes copes i tornar a casa amb cotxe. Es considera un conductor prudent. Però després de donar dues vegades positiu en controls d'alcoholèmia, el José Luis ha acabat tancat a la presó Model, complint una condemna de 4 mesos i 16 dies per un delicte de trànsit. Troba desmesurat que hagi de passar per la presó i estar tancat amb delinqüents. Aquest càstig, a més, pot posar en perill la seva feina. A la presó haurà de seguir un programa de conducció temerària on s'insisteix en el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol.
Entrar a la presó és traumàtic, però de vegades també ho és sortir. Com encaren la llibertat tres interns amb trajectòries tan dispars com el José Antonio Contreras, el Joan Fajardo i el José Luis Augusto?
El Contreras va començar a atracar bancs als 15 anys i als 19 ja queia pres. Fa 25 anys que és reclús. A la presó va començar a drogar-se, a la presó va perdre mitja orella d'una mossegada i a la presó va tenir el seu fill. El nen, Cristian, que ara té 15 anys, ha crescut orfe en un centre d'Atenció a la Infància i, els caps de setmana, amb els seus avis materns. Fa tres anys es va fer la il·lusió de que tornava a recuperar el seu pare, quan el Contreras va quedar en llibertat després de complir una llarga condemna. Però la màgia es va trencar al cap d'un mes i mig, quan el seu pare va tornar a reincidir.
Ara el Contreras, o "el Solitario" com el coneixien en el món dels atracadors, tornarà a sortir en llibertat. Però el fill tem que el seu pare el torni a defraudar. El Contreras no té res a favor: no pot treballar perquè no té ofici, els únics amics els té a la presó i la seva única família és el Cristian, que no el pot acollir a casa perquè està en un centre. Tot ho té en contra, excepte el repte de no tornar-li a fallar al fill.
El Fajardo està empresonat al Centre Penitenciari de Figueres. Va entrar a la presó per primera vegada als 46 anys. El van detenir per atemptat contra l'autoritat perquè es va barallar amb els Mossos mentre anava begut. Era alcohòlic i també consumia cocaïna. L'experiència de la presó ha estat molt dura per ell i espera que li hagi servit d'escarment. Ara està disposat a refer la seva vida, treballant de qualsevol cosa. A la presó participa en un programa de rehabilitació del castell de Sant Ferran.
Fora la presó l'espera una mare, de 80 anys, que té un altre fill empresonat. El temor d'aquesta dona és no poder arribar a veure els seus fills en llibertat. El Fajardo segueix un curs de toxicomania i ja ha començat a sortir de permís. En un d'aquests permisos s'ha de retrobar amb el seu fill, a qui no veu des de fa 2 anys, perquè també és a la presó.
El José Luis és de Sant Sebastià i té 50 anys. Mai no havia vist com un problema sortir amb els amics a prendre unes copes i tornar a casa amb cotxe. Es considera un conductor prudent. Però després de donar dues vegades positiu en controls d'alcoholèmia, el José Luis ha acabat tancat a la presó Model, complint una condemna de 4 mesos i 16 dies per un delicte de trànsit. Troba desmesurat que hagi de passar per la presó i estar tancat amb delinqüents. Aquest càstig, a més, pot posar en perill la seva feina. A la presó haurà de seguir un programa de conducció temerària on s'insisteix en el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol.
