Capítol 6. L'amor a la presó

Només hi ha dues presons mixtes a Catalunya: Brians 1 i Ponent, a Lleida. I en tos dos casos, homes i dones estan separats en mòduls diferents. Però malgrat aquesta separació física hi ha un autèntic tràfic de relacions, afavorit pel que s'anomena "passar un peta". Això vol dir facilitar el nom d'amics o companys de cel·la de cara a començar una relació per carta. Són amors que comencen a cegues, que es fan i es desfan, que a vegades són per interès, però que també n'hi ha que prosperen i acaben en matrimoni i fills.

La Josefa ha començat a escriure's amb un pres i assegura que és l'home de la seva vida. Però entre carta i carta apareix la Chantal.

I què passa quan un dels dos és a la presó i l'altre a fora? Com es manté una relació amb cinc trucades a la setmana i dos vis-a-vis al mes d'una hora i mitja? Aquesta és la història de la Begoña i l'Alberto. "Al final hasta me da morbo casar-me en la prisión", acaba dient ella després de vèncer totes les burocràcies.

I què suposa tirar endavant un embaràs a la presó? És un incentiu o encara deprimeix més? La Sonia passa els nou mesos d'embaràs entre reixes. I la seva obsessió és que la nena no hagi de créixer a la presó.

A la Teresa li donen el seu primer permís la nit de Nadal. Feia tres anys que no passava aquestes dates amb els seus fills. I aprofitarà les 48 hores de sortida per retrobar-se també amb el marit, que també està tancat a la presó.

Són quatre histories diferents i molt intenses que parlen de la soledat que es viu a la presó i de la necessitat de crear-se ilusions i planejar un futur.