El Cantinflas és el pres més antic de Catalunya
Capítol 2: Infermeria i geriàtric, l'altra presó
Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís és al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l'habitual.
La infermeria del C.P. Ponent és un mòdul on ha acabat confluint gent tan heterogènia com l'anomenat "assassí de la destral"; un jove de 18 anys el primer dia que entra a la presó; un autista que parla sol pels passadissos, o un pagès que han fet fora de casa per problemes amb el veïnat. Quin paper ha de fer la presó en casos com aquests? N'hi ha prou amb apartar-los un temps de la societat? Hi ha marge per treballar en la seva rehabilitació? És el mateix Josep Lluís, un veterà de les presons, qui es planteja aquestes preguntes, conscient, com diu, que "no n'hi ha prou amb cobrar el sou i mirar cap a una altra banda".
El repte professional del Josep Lluís es creua amb la historia del Juan José, a qui tothom coneix com a "Cantinflas". Ell fa gala de ser el "pres més antic de Catalunya" i d'haver conegut la majoria de presidiaris que han fet història: El Lute, El Vaquilla, Ruiz Mateos i, fins i tot, Jordi Pujol. La seva vida delictiva va començar als 14 anys i continua ara pres, amb 68, al geriàtric de la Model.
El Cantinflas té nom propi al Raval. Ha sobreviscut sense ofici ni benefici ficat en tripijocs de droga i robatoris a botigues, perquè com diu demanant almoina no es treuen prou diners.
Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís és al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l'habitual.
La infermeria del C.P. Ponent és un mòdul on ha acabat confluint gent tan heterogènia com l'anomenat "assassí de la destral"; un jove de 18 anys el primer dia que entra a la presó; un autista que parla sol pels passadissos, o un pagès que han fet fora de casa per problemes amb el veïnat. Quin paper ha de fer la presó en casos com aquests? N'hi ha prou amb apartar-los un temps de la societat? Hi ha marge per treballar en la seva rehabilitació? És el mateix Josep Lluís, un veterà de les presons, qui es planteja aquestes preguntes, conscient, com diu, que "no n'hi ha prou amb cobrar el sou i mirar cap a una altra banda".
El repte professional del Josep Lluís es creua amb la historia del Juan José, a qui tothom coneix com a "Cantinflas". Ell fa gala de ser el "pres més antic de Catalunya" i d'haver conegut la majoria de presidiaris que han fet història: El Lute, El Vaquilla, Ruiz Mateos i, fins i tot, Jordi Pujol. La seva vida delictiva va començar als 14 anys i continua ara pres, amb 68, al geriàtric de la Model.
El Cantinflas té nom propi al Raval. Ha sobreviscut sense ofici ni benefici ficat en tripijocs de droga i robatoris a botigues, perquè com diu demanant almoina no es treuen prou diners.
