De Suècia a Catalunya, a "Karakia"
Aquesta setmana "Karakia" comença amb una "fika", una pausa que a Suècia la gent dedica a prendre un cafè o un te, amb unes pastes de canyella, unes galetes o un tall de pastís... Mentrestant, l'Elin ens apropa la cultura del seu país.
Dilluns 24 de novembre, a les 22:00, el canal 33 emet "Karakia" . Estrena el reportatge "Elin, temps de fika" (Suècia) i recupera "Regla, de l'Havana (Cuba)".
"Elin, temps de fika"
Aquest capítol comença amb una "fika", una pausa, una estona que a Suècia la gent dedica a prendre un cafè o un te, amb uns "kanelbullar" (pastes de canyella), unes galetes o un tall de pastís... Li hem demanat a l'Elin, la nostra protagonista, que "allargui" aquest moment de pausa i que ens dediqui un llarg parèntesi per aprendre, amb ella, més coses del seu país.
L'Elin va créixer a Skara, una petita i mil·lenària població del sud de Suècia. Periodista "freelance", escriu per a diferents mitjans suecs i en especial de la seva regió, amb la capital a Göteborg. A més de Comunicació, ha estudiat Humanitats, Antropologia Social i Filologia Hispànica.
La seva inquietud, però, va més enllà dels estudis. Ha viscut a Santiago de Xile, a Madrid i a Londres i, un cop a Barcelona, li ha costat ben poc adaptar-s'hi i fer seu el català. A part del bon clima, de la llum, de sortir molt al carrer, ens explica que li agrada com la gent es pren aquí la vida, amb aquell punt d'improvisació que sembla impossible als països nòrdics, on tot s'ha de planificar meticulosament.
La casualitat ha fet que a sota de casa seva hi hagi la botiga de mobles d'una altra sueca, la Sofia, a qui abans no coneixia. I aquesta avinentesa es pot dir que desencadena la part gastronòmica del programa. Juntes faran plats com l'"skangenröra", una torrada amb gambes que es pren com a aperitiu, com les patates amb arengs. Com a plat principal, unes "kötbullar" (mandonguilles) i de postres... "smulpaj", un típic pastís que farceixen de maduixes i gerds.
Regla, de l'Havana (Cuba)
La Regla prové de l'Havana, una ciutat de molts contrastos, com la mateixa cultura cubana. Viu completament integrada a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Dissenyadora mecànica i exballarina del Cabaret Tropicana, disfruta ara donant classes de ball, però pateix per la resistència de la gent d'aquí a deixar-se portar per la música i el ritme. Sempre que pot, li agrada compartir el temps amb els amics, els que ha conegut aquí, els cubans que ha retrobat...
Amb ella aprendrem a muntar l'arròs imperial, a base de capes amb diferents ingredients; a fer les viandas, com anomenen allà el conjunt de fruits i tubercles cuits com la carbassa, la iuca, el plàtan, el nyam, el moniato... i també a preparar el mojo, una salsa picant que l'acompanya.
"Elin, temps de fika"
Aquest capítol comença amb una "fika", una pausa, una estona que a Suècia la gent dedica a prendre un cafè o un te, amb uns "kanelbullar" (pastes de canyella), unes galetes o un tall de pastís... Li hem demanat a l'Elin, la nostra protagonista, que "allargui" aquest moment de pausa i que ens dediqui un llarg parèntesi per aprendre, amb ella, més coses del seu país.
L'Elin va créixer a Skara, una petita i mil·lenària població del sud de Suècia. Periodista "freelance", escriu per a diferents mitjans suecs i en especial de la seva regió, amb la capital a Göteborg. A més de Comunicació, ha estudiat Humanitats, Antropologia Social i Filologia Hispànica.
La seva inquietud, però, va més enllà dels estudis. Ha viscut a Santiago de Xile, a Madrid i a Londres i, un cop a Barcelona, li ha costat ben poc adaptar-s'hi i fer seu el català. A part del bon clima, de la llum, de sortir molt al carrer, ens explica que li agrada com la gent es pren aquí la vida, amb aquell punt d'improvisació que sembla impossible als països nòrdics, on tot s'ha de planificar meticulosament.
La casualitat ha fet que a sota de casa seva hi hagi la botiga de mobles d'una altra sueca, la Sofia, a qui abans no coneixia. I aquesta avinentesa es pot dir que desencadena la part gastronòmica del programa. Juntes faran plats com l'"skangenröra", una torrada amb gambes que es pren com a aperitiu, com les patates amb arengs. Com a plat principal, unes "kötbullar" (mandonguilles) i de postres... "smulpaj", un típic pastís que farceixen de maduixes i gerds.
Regla, de l'Havana (Cuba)
La Regla prové de l'Havana, una ciutat de molts contrastos, com la mateixa cultura cubana. Viu completament integrada a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Dissenyadora mecànica i exballarina del Cabaret Tropicana, disfruta ara donant classes de ball, però pateix per la resistència de la gent d'aquí a deixar-se portar per la música i el ritme. Sempre que pot, li agrada compartir el temps amb els amics, els que ha conegut aquí, els cubans que ha retrobat...
Amb ella aprendrem a muntar l'arròs imperial, a base de capes amb diferents ingredients; a fer les viandas, com anomenen allà el conjunt de fruits i tubercles cuits com la carbassa, la iuca, el plàtan, el nyam, el moniato... i també a preparar el mojo, una salsa picant que l'acompanya.
