Gastronomia i cultura

"Pedro, aires de Tâmega", a "Karakia"

Coneixem el Pedro, un portuguès que va arribar a Catalunya a finals dels anys 90 i que ha sabut ajuntar el millor de cada cultura.

Aquest dilluns, 27 d'octubre, "Karakia" estrena el capítol "Pedro, aires de Tâmega" i recupera el capítol Carolina i Josep, de Montevideo (Uruguai).

"Pedro, aires de Tâmega"

En Pedro va néixer a Amarante, no gaire lluny de Porto. Va arribar a Catalunya a finals dels 90 i en el seu dia a dia ha sabut ajuntar el millor de cada cultura. Bona part d'aquest procés es deu a la Cristina, la seva parella, que, a canvi, s'ha fet una mica portuguesa, una terra que, diu, enamora per l'idioma, el tracte de la gent i el seu bon menjar. Tots dos, amb el petit Roger, viuen a Porqueres, a tocar de l'estany. Fa poc que en Pedro ha decidit recuperar la pràctica del piragüisme i ha tornat a navegar amb caiac, com feia als ràpids del riu Tâmega.

Amarante, una de les poblacions per on passa el riu, és a Portugal, el racó per excel·lència dels dolços conventuals, i no podia faltar que en Pedro expliqués com fer-los als seus amics. A part de "léiras", a base d'ametlla i ou i un dels més típics, també faran unes postres conegudes a tot el país però originàries de Belém, els "pastéis de nata". Els plats de la zona de Porto són gustosos i també "contundents". A casa d'en Pedro i, pel que ens expliquen, a casa de qualsevol originari de la zona de Porto, mai passareu gana. Els plats que vam aprendre a fer amb ell en són un exemple: "francesinha", un entrepà de carn, embotits i formatge, amb salsa i patates fregides; "bola de carne", una gran empanada d'embotits, i "carne de porco alentejana", amb petxines, un gustós mar i muntanya.

Carolina i Josep, de Montevideo (Uruguai)

La Carolina i en Josep s'han integrat tant a Catalunya que, més enllà de tornar a Montevideo, voldrien exportar-hi algunes tradicions catalanes. Ja en tenen una en ment, el Ball de Diables, en què participen des que es van instal·lar a Caldes de Montbui. Els botiguers d'aquesta població del Vallès, on hi ha molts veïns d'origen uruguaià, han sabut incorporar els productes d'aquell país de l'Amèrica del Sud. Talls de carn, per exemple, com el matambre, que la parella prepara "a la leche" pel dinar que vam gravar; o greix de vedella, que forma part de les típiques tortas fritas que els montevideanos acostumen a menjar en dies plujosos. Per cert, us agradaria saber quin és l'origen probable del nom d'aquesta ciutat i departament uruguaià? La pista és troba en les cartes nàutiques del segle XVI...

La nova temporada de "Karakia"

Un any més, el programa aposta per acostar-nos a la diversitat cultural que hi ha al país. La gastronomia és la porta d'entrada que ens permet aquest pont enriquidor, festiu i amable cap als nostres veïns arribats de fora.

Coneixerem l'Elin (Suècia), en Tayssir (Tunísia), la Nadia (Afganistan), en Jan (Groenlàndia) o la Delphine (Occitània)... les seves històries, ingredients i plats casolans. Amb ells i amb altres protagonistes aprendrem a fer la "poule au pot" de Pau o els "nuàcers" de Tunis; i també, el "bobotie" de Sud-àfrica, els "huevos chimbos" de Maracaibo, l'asrokui de Benín o els famosos "pastéis de Belém", de Lisboa. Més de 60 receptes de quatre continents.

Aquesta nova temporada, com en l'anterior, hi haurà alguns catalans d'origen que ens faran d'amfitrions. La Núria ha viscut molts anys a Sri Lanka i ha après els secrets dels millors curris de l'illa. En Jordi estava tan fascinat per les illes de Hawaii que ha acabat apreciant la seva cultura i tradicions gairebé com un nadiu.

Tots ells ens obren les portes de casa: una veritable finestra al món i a la seva riquesa cultural.
Anar al contingut