"Bojos per córrer", a "30 minuts"
El "running", l'esport de córrer, és el que més ha crescut aquests últims anys, fins i tot durant la crisi. Els organitzadors de curses han vist com es multiplicava la participació i com es multiplicaven les curses.
Com que no hi ha xifres oficials de practicants de "running" perquè la majoria de persones ho fan pel seu compte i no estan federats, un bon indicador són les xifres de les vendes de material esportiu. Aquestes indiquen que els corredors s'han doblat en els últims cinc anys, fins al deu per cent de la població.
És una molt bona notícia en un país com Catalunya, on moren cada any tres mil persones per malalties relacionades amb el sedentarisme. Però l'augment dels participants ha anat en paral·lel a l'intent de superar més reptes en distància i en dificultat, circumstància afavorida per l'aparició de figures com Kilian Jornet, que han posat les curses d'ultrafons en el centre de l'interès mediàtic. La Volta a la Cerdanya, per exemple, amb diverses curses durant un cap de setmana que arriben als dos-cents quilòmetres i amb un desnivell positiu de deu mil metres, va tenir tres-cents inscrits el primer any. En la tercera edició, ha superat el miler.
Banyoles, una de les primeres poblacions catalanes en organitzar triatlons (esport que inclou natació, ciclisme i cursa a peu) també ha vist com es triplicava la participació i encara més la competència d'altres poblacions.
Els especialistes en medicina de l'esport temen per la salut de milers de corredors que afronten proves sense la preparació necessària. Només per participar en les competicions més exigents es demana un certificat mèdic que pot firmar qualsevol metge sense cap prova diagnòstica. En la resta de competicions, no es demana ni aquest certificat. Tampoc per federar-se cal cap prova diagnòstica. Un dels principals especialistes catalans, el doctor Josep Brugada, afirma: "Molts d'aquests enganxats a l'esport de resistència tenen pànic que els trobem alguna cosa al cor. Prefereixen no saber-ho. 'Si he de deixar de fer esport, prefereixo morir-me'." Els cardiòlegs i metges de l'esport van arribar a un consens per recomanar que tots els practicants d'esport intens es facin un ecocardiograma i una prova d'esforç cada any com a part d'una exhaustiva revisió mèdica. La immensa majoria no s'han fet mai aquestes proves.
Una de les principals corredores de fons catalanes i campiona del món de raids, Emma Roca, en la seva tesi doctoral en bioquímica està estudiant els riscos per a la salut dels corredors. Amb un equip pluridisciplinari de diverses universitats i institucions, està seguint uns dos-cents corredors amb diferents graus d'entrenament abans i després de les curses. L'anàlisi dels centenars de milers de mostres trigarà anys, però els primers resultats donen un toc d'alerta: "Tots suspesos", diu Emma Roca. "La mitjana és de poc hidratats, de patir, de trencar la musculatura. Realment, la gent acaba molt destruïda, està anant a uns límits que fan una mica de por."
Una altra de les preocupacions té a veure amb la possible addicció per part d'alguns corredors. Encara no s'han fet estudis prou rigorosos, però hi ha experts que ja parlen d'un divuit per cent de corredors "enganxats", que no poden viure sense entrenar-se, sense competir o sense assolir els reptes que es plantegen. I que posen en perill la seva vida social. "Es converteixen en gent molt perfeccionista, molt autoexigent i molt poc flexible, que es perdonen molt poc a si mateixos", assegura el psicòleg Pep Font, del Centre d'Alt Rendiment.
Un equip del "30 minuts" ha seguit diversos atletes de base preparant i competint en la Volta a la Cerdanya d'ultrafons i en la triatló de mitja distància de Banyoles. En el reportatge també participen experts en medicina de l'esport, cardiologia, nutrició i psicologia de l'esport, així com analistes del mercat del material esportiu i empresaris del tèxtil que han ressuscitat i estan creixent gràcies al "boom" del "running".
Un reportatge de: Ramon Anglès, Walter Ojeda, David Roig
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sandra Rierola
Postproducció de so: Enric Casanovas
És una molt bona notícia en un país com Catalunya, on moren cada any tres mil persones per malalties relacionades amb el sedentarisme. Però l'augment dels participants ha anat en paral·lel a l'intent de superar més reptes en distància i en dificultat, circumstància afavorida per l'aparició de figures com Kilian Jornet, que han posat les curses d'ultrafons en el centre de l'interès mediàtic. La Volta a la Cerdanya, per exemple, amb diverses curses durant un cap de setmana que arriben als dos-cents quilòmetres i amb un desnivell positiu de deu mil metres, va tenir tres-cents inscrits el primer any. En la tercera edició, ha superat el miler.
Banyoles, una de les primeres poblacions catalanes en organitzar triatlons (esport que inclou natació, ciclisme i cursa a peu) també ha vist com es triplicava la participació i encara més la competència d'altres poblacions.
Els especialistes en medicina de l'esport temen per la salut de milers de corredors que afronten proves sense la preparació necessària. Només per participar en les competicions més exigents es demana un certificat mèdic que pot firmar qualsevol metge sense cap prova diagnòstica. En la resta de competicions, no es demana ni aquest certificat. Tampoc per federar-se cal cap prova diagnòstica. Un dels principals especialistes catalans, el doctor Josep Brugada, afirma: "Molts d'aquests enganxats a l'esport de resistència tenen pànic que els trobem alguna cosa al cor. Prefereixen no saber-ho. 'Si he de deixar de fer esport, prefereixo morir-me'." Els cardiòlegs i metges de l'esport van arribar a un consens per recomanar que tots els practicants d'esport intens es facin un ecocardiograma i una prova d'esforç cada any com a part d'una exhaustiva revisió mèdica. La immensa majoria no s'han fet mai aquestes proves.
Una de les principals corredores de fons catalanes i campiona del món de raids, Emma Roca, en la seva tesi doctoral en bioquímica està estudiant els riscos per a la salut dels corredors. Amb un equip pluridisciplinari de diverses universitats i institucions, està seguint uns dos-cents corredors amb diferents graus d'entrenament abans i després de les curses. L'anàlisi dels centenars de milers de mostres trigarà anys, però els primers resultats donen un toc d'alerta: "Tots suspesos", diu Emma Roca. "La mitjana és de poc hidratats, de patir, de trencar la musculatura. Realment, la gent acaba molt destruïda, està anant a uns límits que fan una mica de por."
Una altra de les preocupacions té a veure amb la possible addicció per part d'alguns corredors. Encara no s'han fet estudis prou rigorosos, però hi ha experts que ja parlen d'un divuit per cent de corredors "enganxats", que no poden viure sense entrenar-se, sense competir o sense assolir els reptes que es plantegen. I que posen en perill la seva vida social. "Es converteixen en gent molt perfeccionista, molt autoexigent i molt poc flexible, que es perdonen molt poc a si mateixos", assegura el psicòleg Pep Font, del Centre d'Alt Rendiment.
Un equip del "30 minuts" ha seguit diversos atletes de base preparant i competint en la Volta a la Cerdanya d'ultrafons i en la triatló de mitja distància de Banyoles. En el reportatge també participen experts en medicina de l'esport, cardiologia, nutrició i psicologia de l'esport, així com analistes del mercat del material esportiu i empresaris del tèxtil que han ressuscitat i estan creixent gràcies al "boom" del "running".
Un reportatge de: Ramon Anglès, Walter Ojeda, David Roig
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sandra Rierola
Postproducció de so: Enric Casanovas
