La política, a "300"
L'encaix de Catalunya a Espanya ha dominat la història política dels últims 300 anys. Revisem els intents de solucionar el problema territorial.
L'encaix de Catalunya a Espanya, el problema territorial, la qüestió catalana... Aquest tema, amb diferents noms, ha dominat la història política dels últims 300 anys. En aquest episodi de la sèrie "300" veurem com les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya han tingut moments d'enfrontament i moments d'acord. Però en tres segles no hi ha hagut manera de trobar solucions estables i duradores per encaixar l'especificitat catalana en el marc espanyol.
Aquest episodi comença amb els representants dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó, que, a mitjans del segle XVIII, viatgen a Madrid per presentar al rei Carles III el primer "Memorial de Greuges". És la primera vegada que els sectors dirigents de la societat catalana s'atreveixen a alçar la veu per reclamar la singularitat catalana.
En la segona història, un vaixell s'endú a bord els diputats catalans que van cap a les Corts Constituents de Cadis, el 1812. Aquesta constitució representa tota una revolució, perquè és la primera constitució liberal espanyola. Però els diputats catalans no aconsegueixen fer entendre la seva idea de reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya.
Durant el segle XIX, la industrialització converteix Catalunya en un país molt diferent de la resta de l'estat i amb unes necessitats molt diferents. Les protestes contra el govern són contínues. L'any 1842, les protestes són tan generals que fins i tot els fabricants, descontents amb la política econòmica, s'hi apunten. Tot s'acaba amb el bombardeig que el regent Espartero ordena sobre Barcelona.
Espanya fa un nou canvi: la revolució de la Gloriosa fa marxar la reina Isabel i es proclama la Primera República. És l'oportunitat de canviar les coses. En sis anys hi haurà fins a tres caps de govern catalans. El personatge clau és l'economista barceloní Laureano Figuerola, que va ser ministre d'Hisenda durant aquells anys i va crear la pesseta.
És molt interessant comparar la política catalana i espanyola d'aquells anys del segle XIX amb el que passa a Itàlia. Allà, la regió del Piemont -en molts aspectes semblant a Catalunya- sí que aconsegueix construir-se un estat a la mida de les seves necessitats industrials; de fet, la unificació italiana es fa al servei de la regió del Piemont.
Durant al primer terç del segle XX, a Catalunya s'enfrontaran dues maneres diferents d'encarar l'encaix amb Espanya: la via "piamontesa" de Francesc Cambó i la "via irlandesa" de Francesc Macià. No cal ni dir que totes dues vies fracassen davant de la insurrecció militar i la Guerra Civil.
L'última història explica el darrer intent de solucionar el problema territorial: la Constitució del 78. Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, ens n'explica alguns dels secrets.
Aquest episodi comença amb els representants dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó, que, a mitjans del segle XVIII, viatgen a Madrid per presentar al rei Carles III el primer "Memorial de Greuges". És la primera vegada que els sectors dirigents de la societat catalana s'atreveixen a alçar la veu per reclamar la singularitat catalana.
En la segona història, un vaixell s'endú a bord els diputats catalans que van cap a les Corts Constituents de Cadis, el 1812. Aquesta constitució representa tota una revolució, perquè és la primera constitució liberal espanyola. Però els diputats catalans no aconsegueixen fer entendre la seva idea de reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya.
Durant el segle XIX, la industrialització converteix Catalunya en un país molt diferent de la resta de l'estat i amb unes necessitats molt diferents. Les protestes contra el govern són contínues. L'any 1842, les protestes són tan generals que fins i tot els fabricants, descontents amb la política econòmica, s'hi apunten. Tot s'acaba amb el bombardeig que el regent Espartero ordena sobre Barcelona.
Espanya fa un nou canvi: la revolució de la Gloriosa fa marxar la reina Isabel i es proclama la Primera República. És l'oportunitat de canviar les coses. En sis anys hi haurà fins a tres caps de govern catalans. El personatge clau és l'economista barceloní Laureano Figuerola, que va ser ministre d'Hisenda durant aquells anys i va crear la pesseta.
És molt interessant comparar la política catalana i espanyola d'aquells anys del segle XIX amb el que passa a Itàlia. Allà, la regió del Piemont -en molts aspectes semblant a Catalunya- sí que aconsegueix construir-se un estat a la mida de les seves necessitats industrials; de fet, la unificació italiana es fa al servei de la regió del Piemont.
Durant al primer terç del segle XX, a Catalunya s'enfrontaran dues maneres diferents d'encarar l'encaix amb Espanya: la via "piamontesa" de Francesc Cambó i la "via irlandesa" de Francesc Macià. No cal ni dir que totes dues vies fracassen davant de la insurrecció militar i la Guerra Civil.
L'última història explica el darrer intent de solucionar el problema territorial: la Constitució del 78. Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, ens n'explica alguns dels secrets.
