Des del Senegal

Lluís Llach: "A Catalunya ja no estarem mai més disposats a discutir si som o no una nació"

"El convidat" ha obert temporada amb una edició dedicada al cantautor Lluís Llach, que des de fa cinc anys passa sis mesos de l'any retirat a casa seva del Senegal, a Palmarín, on impulsa una fundació solidària que porta el seu nom. Albert Om ha viatjat fins allà per descobrir com és la vida de Llach a l'Àfrica i repassar el seu ideari sobre la vida, la política, la sexualitat i la música, entre altres aspectes. Recordem algunes de les seves reflexions.

Aquestes són alguns de les reflexions de Llach a "El convidat":

Les raons per viure al Senegal:

"Vaig venir a passar quinze dies i vaig tenir la possibilitat de veure com els 'cayucos' marxaven de Gifer, que és un port d'aquí a la vora, vàrem anar a les escoles i vàrem quedar molt entendrits. Vam veure que, dins de les possibilitats de cada persona, aquí es pot ajudar".

"Estic bé, no és cap sacrifici; escric, em comunico, llegeixo els diaris".

"He estat un privilegiat sempre, des dels 19, i si em preguntessis si sóc feliç, immediatament et diria que no. Vivim una mena d'insatisfacció interior, que potser és la que ens fa buscar coses".

"Això també em passava quan cantava al Camp Nou, o en un pavelló d'esports o en un teatre petit d'un poble molt bonic amb 500 persones. Després tornaves amb el cotxe a Verges o a Porrera i sentia aquesta mena de dicotomia. Per una banda, com si la gent t'estimés i, de l'altra, pobre, sol, en la mesura exacta de la teva mediocritat, tornant a caseta cansat".

"Aquí són uns savis en la convivència. Si tu em dius qualitat de vida econòmica, no; qualitat de vida feliç, sí. Nosaltres som uns imbècils. Mira'ls-hi la cara, somriuen tots".

La retirada dels escenaris:

Sobre la seva retirada i, a banda de la seva participació en el concert contra la SIDA, Llach afirma que ha deixat totalment la música i no pensa tornar.  

"No he tornat a tocar més, fa set anys que no toco el piano. Em vaig retirar per intentar viure d'una altra manera. Després de 40 anys tenia el sentiment que havia fet sempre el mateix tipus de vida i ara volia fruïr de la vellesa amb tot el dramatisme que implica. La vellesa és el tercer acte de l'obra de Shakespeare".

La política:

"Que als 66 anys un tingui la possibilitat de viure el procés, entre cometes, tot el que està passant, a mi m'entusiasma. El que passa és que aquí ho vius d'una manera diferent, no tan nerviosa com allà. Allà tinc el sentiment que la gent pateix molt i ens hem de tranquil·litzar".

"Jo crec que anirà bé. Si no hi ha un desgavell mundial, o si més no europeu, és molt difícil anar contra l'alè democràtic d'un poble. A Catalunya ja no estarem mai més disposats a discutir si som o no una nació".

"Per mi no es pot ser d'esquerres sense estar a favor de les llibertats nacionals i no es pot ser nacionalista sense ser d'esquerres, perquè per a mi ser nacionalista és posar-te al servei de la gent d'un poble".

"La independència no m'agafarà al Senegal, vull ser-hi, no fotis. Segurament de totes les il·lusions, la que més desitjaria és aquesta. Per mi i per molts records que guardo de molta gent".

La sexualitat:

"A mi m'ha agradat molt poder defensar el meu país sent homosexual".

"Aquí al Senegal està condemnada a 30 anys de presó. Jo no dic res, però tampoc no m'amago".

L'amistat:

Llach destaca Miquel Martí i Pol, amb qui va treballar musicant els seus poemes, com l'amic més fonamental de la seva vida.

"El vaig conèixer a principis dels 90, just quan m'acabaven de detectar un càncer i em donaven un any i mig de vida i ens ho vam agafar de conya...".

"Mai m'he sentit tan seduït per una persona, per una manera de ser, per una manera d'entendre la vida, per un coratge. Treballaven junts per estar junts".
Anar al contingut