Catalans i valencians, tan semblants i tan diferents com Ferran Torrent i Empar Moliner
Empar Moliner ens explica que ella té "molt de valenciana i en Ferran Torrent molt de català". Parlem amb els dos escriptors de "Cosins germans" de com són Catalunya i el País Valencià.
El canal 33 ha estrenat "Cosins germans", una "road movie" lúdica, d'oci, gastronòmica i cultural que transita a camí entre les comarques de Catalunya i del País Valencià.
En cada capítol, Empar Moliner i Ferran Torrent, dos novel·listes amb carisma i personalitat mediàtica, plantegen una peculiar competició a la recerca de quin dels dos indrets és més singular en la seva cultura entesa en un sentit ampli.
Els hem demanat que ens parlin del programa i també de com són els dos llocs i els seus habitants. Aquestes són les seves repostes:
Què veiem a "Cosins germans"?
Ferran Torrent: Paisatges, gastronomia, cultura... Tot des d'un punt de vista lúdic i, esperem, entretingut.
Empar Moliner: Veiem que valencians i catalans fem coses extraordinàries. Que ens agrada endrapar i beure i enfilar-nos els uns a sobre dels altres.
Quin creus que serà el capítol del programa que sorprendrà més als espectadors?
Ferran Torrent: Per als catalans, potser el capítol del trinquet; per als valencians, observar la geometria castellera, com es forma la base.
Empar Moliner: No t'ho sé dir. A mi em va al·lucinar el dels castellers i la muixeranga.
Realment, som diferents els catalans i els valencians?
Ferran Torrent: Sí, i segons en quines coses, molt. Però el sud de Catalunya també és molt diferent del nord, i Alacant no té res a veure amb Castelló.
Empar Moliner: No ho preguntes als més indicats. Em sembla que jo tinc molt de valenciana i en Torrent molt de català.
Destaca la millor virtut dels catalans i la millor dels valencians.
Ferran Torrent: Difícil resumir-ho en una paraula sense caure en els tòpics, però ho intentaré; els catalans, la constància; els valencians, la desdramatització.
Empar Moliner: És la mateixa: qualsevol excusa és bona per menjar i beure.
I el pitjor defecte de catalans i valencians?
Ferran Torrent: Com en el cas anterior faré un esforç de síntesi: Tenim molts defectes i una enorme competència per destacar-ne un.
Empar Moliner: Diem més paraulotes per minut que els suecs.
Quin creus que és el paisatge més bonic de Catalunya? I el de València?
Ferran Torrent: La vista des del Canigó, i en el cas valencià, endinsar-te a l'Albufera a l'estiu, un vespre qualsevol.
Empar Moliner: De Catalunya, les torres negres de La Caixa. I del País Valencià, l'aeroport de Castelló.
I el racó més lleig de Catalunya? I de València?
Ferran Torrent: Tant a un lloc com a l'altre, les muntanyes pelades a causa dels incendis.
Empar Moliner: Potser l'interior d'alguns hotels amb pretensions.
I el millor plat de cada lloc?
Ferran Torrent: Sens dubte, les gambes de Palamós i Dénia.
Empar Moliner: No podria triar un sol disc de Bowie.
Quin trobes que és el costum més estrany de Catalunya. I de València?
Ferran Torrent: Repasse i no veig cap costum estrany. Més aviat tradicions desconegudes per un gran nombre de catalans i valencians.
Empar Moliner: A Catalunya, regalar-se llibres per Sant Jordi. I al País Valencià, fer uns ninots per cremar-los després.
I la tradició més curiosa de cada lloc?
Ferran Torrent: A Catalunya, el concurs de gossos, on vam trobar un gos que sumava i restava. Del País Valencià destacaria que, malgrat la construcció massiva, encara queden llauradors a l'Horta Sud com Josep Tarazona, El Puça.
Empar Moliner: La pilota valenciana i el concurs de gossos d'atura.
I, per acabar, quin és el millor escriptor de Catalunya? I de València?
Ferran Torrent: En la meua opinió, en la literatura no existeixen els termes absoluts. No parlem d'una ciència exacta.
Empar Moliner: Què ha dit en Torrent? Si ha dit que el millor de Catalunya sóc jo, el de València és ell. Si ha dit Maria de la Pau Janer, llavors jo dic Ausiàs March.
En cada capítol, Empar Moliner i Ferran Torrent, dos novel·listes amb carisma i personalitat mediàtica, plantegen una peculiar competició a la recerca de quin dels dos indrets és més singular en la seva cultura entesa en un sentit ampli.
Els hem demanat que ens parlin del programa i també de com són els dos llocs i els seus habitants. Aquestes són les seves repostes:
Què veiem a "Cosins germans"?
Ferran Torrent: Paisatges, gastronomia, cultura... Tot des d'un punt de vista lúdic i, esperem, entretingut.
Empar Moliner: Veiem que valencians i catalans fem coses extraordinàries. Que ens agrada endrapar i beure i enfilar-nos els uns a sobre dels altres.
Quin creus que serà el capítol del programa que sorprendrà més als espectadors?
Ferran Torrent: Per als catalans, potser el capítol del trinquet; per als valencians, observar la geometria castellera, com es forma la base.
Empar Moliner: No t'ho sé dir. A mi em va al·lucinar el dels castellers i la muixeranga.
Realment, som diferents els catalans i els valencians?
Ferran Torrent: Sí, i segons en quines coses, molt. Però el sud de Catalunya també és molt diferent del nord, i Alacant no té res a veure amb Castelló.
Empar Moliner: No ho preguntes als més indicats. Em sembla que jo tinc molt de valenciana i en Torrent molt de català.
Destaca la millor virtut dels catalans i la millor dels valencians.
Ferran Torrent: Difícil resumir-ho en una paraula sense caure en els tòpics, però ho intentaré; els catalans, la constància; els valencians, la desdramatització.
Empar Moliner: És la mateixa: qualsevol excusa és bona per menjar i beure.
I el pitjor defecte de catalans i valencians?
Ferran Torrent: Com en el cas anterior faré un esforç de síntesi: Tenim molts defectes i una enorme competència per destacar-ne un.
Empar Moliner: Diem més paraulotes per minut que els suecs.
Quin creus que és el paisatge més bonic de Catalunya? I el de València?
Ferran Torrent: La vista des del Canigó, i en el cas valencià, endinsar-te a l'Albufera a l'estiu, un vespre qualsevol.
Empar Moliner: De Catalunya, les torres negres de La Caixa. I del País Valencià, l'aeroport de Castelló.
I el racó més lleig de Catalunya? I de València?
Ferran Torrent: Tant a un lloc com a l'altre, les muntanyes pelades a causa dels incendis.
Empar Moliner: Potser l'interior d'alguns hotels amb pretensions.
I el millor plat de cada lloc?
Ferran Torrent: Sens dubte, les gambes de Palamós i Dénia.
Empar Moliner: No podria triar un sol disc de Bowie.
Quin trobes que és el costum més estrany de Catalunya. I de València?
Ferran Torrent: Repasse i no veig cap costum estrany. Més aviat tradicions desconegudes per un gran nombre de catalans i valencians.
Empar Moliner: A Catalunya, regalar-se llibres per Sant Jordi. I al País Valencià, fer uns ninots per cremar-los després.
I la tradició més curiosa de cada lloc?
Ferran Torrent: A Catalunya, el concurs de gossos, on vam trobar un gos que sumava i restava. Del País Valencià destacaria que, malgrat la construcció massiva, encara queden llauradors a l'Horta Sud com Josep Tarazona, El Puça.
Empar Moliner: La pilota valenciana i el concurs de gossos d'atura.
I, per acabar, quin és el millor escriptor de Catalunya? I de València?
Ferran Torrent: En la meua opinió, en la literatura no existeixen els termes absoluts. No parlem d'una ciència exacta.
Empar Moliner: Què ha dit en Torrent? Si ha dit que el millor de Catalunya sóc jo, el de València és ell. Si ha dit Maria de la Pau Janer, llavors jo dic Ausiàs March.
