"Pneumoconiosi", la paraula d'"El gran dictat" que val 32.655 euros
El concursant Ricard de Clascà, de 36 anys, s'ha endut el sisè pot de la història del programa amb aquesta paraula, que assegura que no va ser la més complicada. El dia que va concursar tornava a la feina després d'estar a l'atur. Llegeix l'entrevista!
El concurs de TV3 ha donat aquest divendres un pot de 32.655 euros, el sisè de la història del programa. L'afortunat que s'ha endut el Porquet és Ricard de Clascà, un professor de català de secundària de 36 anys que viu a Canet de Mar i que, fins fa poc, estava a l'atur.
Ricard: "pneumoconiosi", la paraula que t'ha fet guanyar més de 30.000 euros...
I no va ser la més difícil. Amb "aldrín" i "ràting" vaig dubtar moltíssim.
Què vas pensar, en el moment que vas guanyar?
No sabia ni què faria amb el premi. No tenia ni idea, no m'ho havia ni plantejat, que podia guanyar.
Ara ja ho has pensat, què faràs amb els diners?
Sí, un sopar amb la família i els amics, ens reunim una trentena. I bé, en definitiva, viure tranquil. Són diners per tenir-los per quan s'espatlli el cotxe.
Vas participar a "El gran dictat" el mateix dia que tornaves a la feina després de mesos a l'atur...
Sí, i també era l'aniversari de la meva filla gran. Sóc molt agnòstic i no crec en res. Però de vegades, hi ha coses que et fan pensar... Potser sí que m'havia de passar! De fet, el dia abans estava convençut que no podria anar a concursar perquè havia d'anar a treballar. Però corrent, vaig arribar a última hora. Si no feia el ridícul ja en tenia prou.
Potser això et va ajudar?
Sí, la tranquil·litat d'haver-me tret la pressió, de no tenir masssa temps per pensar, em va ajudar. Vaig estar molt còmode, també gràcies a l'Òscar Dalmau.
Què et va impulsar a presentar-te al concurs?
L'any passat, uns alumnes no feien més que dir-me: "per què no hi vas?. I al final vaig dir: "Per què no"?.
Ricard: "pneumoconiosi", la paraula que t'ha fet guanyar més de 30.000 euros...
I no va ser la més difícil. Amb "aldrín" i "ràting" vaig dubtar moltíssim.
Què vas pensar, en el moment que vas guanyar?
No sabia ni què faria amb el premi. No tenia ni idea, no m'ho havia ni plantejat, que podia guanyar.
Ara ja ho has pensat, què faràs amb els diners?
Sí, un sopar amb la família i els amics, ens reunim una trentena. I bé, en definitiva, viure tranquil. Són diners per tenir-los per quan s'espatlli el cotxe.
Vas participar a "El gran dictat" el mateix dia que tornaves a la feina després de mesos a l'atur...
Sí, i també era l'aniversari de la meva filla gran. Sóc molt agnòstic i no crec en res. Però de vegades, hi ha coses que et fan pensar... Potser sí que m'havia de passar! De fet, el dia abans estava convençut que no podria anar a concursar perquè havia d'anar a treballar. Però corrent, vaig arribar a última hora. Si no feia el ridícul ja en tenia prou.
Potser això et va ajudar?
Sí, la tranquil·litat d'haver-me tret la pressió, de no tenir masssa temps per pensar, em va ajudar. Vaig estar molt còmode, també gràcies a l'Òscar Dalmau.
Què et va impulsar a presentar-te al concurs?
L'any passat, uns alumnes no feien més que dir-me: "per què no hi vas?. I al final vaig dir: "Per què no"?.
