Les millors frases

Les millors frases de Jorge Javier Vázquez

El món de la tele, la fama, els orígens, l'homosexualitat, Catalunya, el català, el referèndum.... Jorge Javier Vázquez no deixa cap tema per comentar. Aquest és un recull de les seves frases a "El convidat".

"El convidat" ens ha permès descobrir que en Jorge Javier Vázquez és un home d'extrems. S'ha passat mitja vida ensenyant-se davant de milions de persones, però l'altra mitja, quan era jove, va ser molt més solitària. Hem pogut conèixer una infantesa difícil, i uns orígens que l'han marcat. 
 
Un nen de barri, de Badalona, a Madrid

 Jorge Javier Vázquez va néixer al barri de Sant Roc i vivien en un pis de 50 m2. "Vaig dormir al mateix llit que la meva germana fins que ella va tenir 15 anys i jo 8".
 Amb 25 anys va marxar de Badalona i se'n va anar a viure a Madrid. Ara, viu en una casa que no té res a veure amb aquell pis de 50 m2. "Visc en una casa estupenda i estic molt còmode però també sé que, viure així, en aquesta casa, implica portar un ritme de vida laboral molt alt i no sé si això és el que vull".
 I la seva situació econòmica és molt diferent a la que tenia:"em va costar molt adaptar-me a tenir una bona situació econòmica. Em veia gastant diners en coses o situacions que creia que no eren necessàries. Tenir una bona relació amb els diners, una relació sana, m'ha costat".   Una bona situació econòmica que ha aconseguit gràcies a la seva feina. No en va és un dels presentadors estrella a Tele5.
 
La seva feina 

L'Albert Om li ha preguntat sobre el seu programa, "Sálvame": "és un programa molt dur i molt complicat però estic orgullós de moltes de les coses que hem aconseguit. Al principi em sorprenia veure les col·laboradores amb el seu bolso penjat, el berenar... jo crec que això no s'havia vist abans a la televisió, aquesta llibertat absoluta en un plató." 
Sobre si pensa que les persones que fan televisió han de transmetre uns valors, ha dit que creu que no: "jo no li demano a ningú que m'ensenyi res ni que em transmeti ser millor persona o més esportista".
 
L'Albert també ha volgut saber quina creu ell que és la imatge que transmet a la gent:"crec que pensen que sóc molt més segur del que sóc, que estic per sobre del bé i del mal i que no m'afecta res". Però, "quan treballes tantes hores, no pots fingir i ja coneixen la meva personalitat. I pot passar que la gent t'accepti o no et suporti, perquè surto a totes hores, Però crec que m'ha anat força bé".
 
Pel que fa a les crítiques, "hi va haver una època en que em costava acceptar-les i possiblement, moltes, me les mereixia. Ara crec que ja ha deixar d'importar-me". 
 
Jorge Javier passa moltes hores a la feina però quan surt; "intento portar una vida més disciplinada del que m'agradaria. Faig esport, classes de veu dos o tres dies a la setmana i també interpretació". "El que no faig gairebé mai, és sortir entre setmana. Ni a sopar. Surto de la feina molt cansat i quan arribo a casa em quedo en estat de shock i gairebé ni parlo".
 

El català, Catalunya i el procés sobiranista

LA'lbert li pregunta sobre si parla català i Jorge Javier reconeix que no gaire: "Em fa molta vergonya. El meu pare m'emperrava que jo parlés català però em feia vergonya i no és una cosa de la qual em senti orgullós. Em fa molta ràbia, no parlar-lo".  Ara quan li diuen que el castellà està discriminat a Catalunya ell diu que "no. Quan a Madrid surt aquest tema, sempre els dic als meus amics que no deu ser un problema greu, per què la meva família  que ha fet tota la vida a Badaolna, desenvolupa tota la seva vida en castellà. No em transmeten cap problema. Ningú de la la meva família m'ha dit que vulgui marxar d'aquí perque li facin la vida impossible". 

Vázquez rememora la figura del seu pare, i el periodista diu "Em pregunto si ara estés viu el meu pare si seria independentista i jo crec que sí que ho seria, Ell era votant del Pujol i estava orgullós de ser català". 
La seva postura personal  sobre el procès soniranista és la següent: "Jo per principi no dic mai que no a res. Jo vull que la gent sigui feliç i que li vagi bé, que tothom tingui una vida millor. Si això passa per la independència doncs tampoc passaria res, no? A mi això no em fa cap por. Jo seguiré sentint-me català". Sobre la possibilitat fer una consulta diu que "No sé perquè tenim por que la gent s'expressi. Hem d'estar preparats perquè hi hagi referèndums sobre tot" i reconeix que no té clar el sentit del seu vot si arribés el moment "No sé què votaria. M'agradaria que si es fes el referèndum, que per totes les bandes la gent tingués clares les coses que poden succeir, per una banda i per una altra. Que no hi hagués engany. Jo també em sento espanyol, però no de la manera que ells volen que jo sigui espanyol. I també em sento català, però no de la manera que Mas vol que em senti català. Tinc els meus propis sentiments i no vull que me'ls imposin".

Homosexualitat

Durant el sopar a Badalona, a casa de la Mari, la mare de Jorge Javier Vázquez, sorgeix el tema de la'homosexualitat. La Mari diu que si de petit ho va passar malament va ser perquè no ho va parlar amb els seus...Que si ell li hagués dit, ella li hauria explicat al pare...Davant la sopresa de Jorge Javier, la Mari admet  que el seu pare va trobar una carta d'ell on expressava el seus sentiments per un noi: "Et deixaves cartes oblidades que es llegien... Imagina't si va ser prudent el pare que no et va dir res". Anys més tard, Jorge Javier Vázquez va decidir-se: "jo li vaig dir a una germana meva, pi li vaig dir però  no li diguis res a la maa, i al quart d'hora em va trucar la meva mare...Ja veus el que va trigar!!" 


Un Ondas polèmic 
L'any 2009, Jorge Javier Vázquez veia confirmada la seva meteòrica carrera televisiva  aconseguint un premi Ondas. Però no va ser un moment rodó: el presentadors de la gala, Carles Francino i Àngels Barceló van decidir mostar la seva oposició a la decisió del jurat. Aquesta va ser la seva reacció: "Quan ells decideixen no entregar-me el Ondas, em va inundar el sentiment de tornar a ser al món del barri de Sant Roc. Tornava a posar-se davant meu el noi que vivia al 8è 3a, al qual el seu pare li inculcava que sortís del barrim, que estudiés i sortís d'aquell món... I quan arriba l'Ondas, aquest moment tan dolç, i aquells senyors decideixen no pujar a l'escenari i no donar-me el premi i a més aquell gest l'aplaudeix molta gent... a mi se m'apareix de nou  Sant Roc, com si m'haguessin dit: però tu què et pensaves, que et deixariem sortir d'aquí? No no tot segueiex igual, la vida no canvia!"


 
Anar al contingut