"Conviure amb el turisme", a "30 minuts"
El programa s'endinsa en la difícil convivència entre turistes i veïns a Ciutat Vella; en una ciutat, Barcelona, que mira cada cop més cap a aquest sector per impulsar la seva economia.
A poc més d'un mes per a la introducció d'una tarifa d'entrada per regular els accessos als monuments del parc Güell, i a poc més d'una setmana de l'organització a Barcelona d'un congrés internacional sobre turisme responsable, el reportatge "Conviure amb el turisme" dóna veu a veïns, experts i administració al voltant d'un fenomen que a certes zones de la ciutat s'ha convertit en un problema a causa de la massificació.
Coke Ferreiro va néixer al barri del Born. Recorda cada una de les botigues, tallers i negocis que envoltaven l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Dels negocis d'abans, ara en queden quatre; la resta s'han transformat en botigues de roba i complements o són bars o restaurants. Mentrestant, els seus amics han marxat d'un barri que cada cop sentien menys seu.
En poc més de 20 anys Barcelona ha multiplicat per 4 els turistes que la visiten, un boom que ha aportat importants ingressos econòmics, però que també ha comportat contrapartides de les quals es parla molt menys. Una evolució que veïns com l'urbanista Josep M. Montaner observen amb ulls crítics, "Si continua deu anys més, doncs sí, serà una ciutat per als rics i per als turistes rics i ... i per als inversors. I una ciutat cada cop més incòmoda per a la gent més modesta, de recursos més limitats."
El professor a la Facultat de Geografia de l'UB Vicenç Casals afegeix: "Jo crec que aquí s'està apostant pel monocultiu del turisme". És una aposta arriscada i que té molt poc que veure amb els interessos socials de la població."
Amb prop d'un 40% dels hotels instal·lats a Ciutat Vella i amb un nou Pla d'Usos acabat d'aprovar per l'Ajuntament que torna a obrir la porta a que se'n facin de nous, Ciutat Vella corre el risc de convertir-se en el que els intel·lectuals més crítics qualifiquen com a "parc temàtic": un espai on el comerç, l'espai públic i l'allotjament es focalitzen en funció dels interessos dels turistes. Un model que l'anterior regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va intentar aturar quan va prendre la decisió de congelar les llicències per a nous hotels. Ara opina com a veïna: "L'únic que nosaltres demanem com a veïns és que no es mercantilitzin els nostres barris."
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, està engegant plans turístics de districte per portar els turistes a altres zones menys massificades de la ciutat. L'objectiu és repartir els diners que aporten els turistes per tota la ciutat i oferir recorreguts alternatius a aquells que visiten la ciutat per segon cop. I fins i tot potser es pot treure una mica de pressió de Ciutat Vella.
Els fets, però, demostren el contrari. El port de Barcelona continua amb l'expansió per atraure més creueristes, el Port Vell es transforma en marina de luxe, edificis històrics com la Facultat de Nàutica semblen condemnats a cedir el pas als interessos privats i, en barris com la Barceloneta o el Born, s'hi instal·len cada cop més turistes, molts d'ells en apartaments turístics il·legals.
És el model Barcelona, un model que en àmbits econòmics es qualifica com a model d'èxit, però que en el cas del turisme comporta transformacions profundes i no sempre benvigudes de parts importants de la ciutat.
Un reportatge de: Jordi Regàs i Mireia Pigrau
Imatge: David Roig
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sílvia Pairó
Coke Ferreiro va néixer al barri del Born. Recorda cada una de les botigues, tallers i negocis que envoltaven l'esglèsia de Santa Maria del Mar. Dels negocis d'abans, ara en queden quatre; la resta s'han transformat en botigues de roba i complements o són bars o restaurants. Mentrestant, els seus amics han marxat d'un barri que cada cop sentien menys seu.
En poc més de 20 anys Barcelona ha multiplicat per 4 els turistes que la visiten, un boom que ha aportat importants ingressos econòmics, però que també ha comportat contrapartides de les quals es parla molt menys. Una evolució que veïns com l'urbanista Josep M. Montaner observen amb ulls crítics, "Si continua deu anys més, doncs sí, serà una ciutat per als rics i per als turistes rics i ... i per als inversors. I una ciutat cada cop més incòmoda per a la gent més modesta, de recursos més limitats."
El professor a la Facultat de Geografia de l'UB Vicenç Casals afegeix: "Jo crec que aquí s'està apostant pel monocultiu del turisme". És una aposta arriscada i que té molt poc que veure amb els interessos socials de la població."
Amb prop d'un 40% dels hotels instal·lats a Ciutat Vella i amb un nou Pla d'Usos acabat d'aprovar per l'Ajuntament que torna a obrir la porta a que se'n facin de nous, Ciutat Vella corre el risc de convertir-se en el que els intel·lectuals més crítics qualifiquen com a "parc temàtic": un espai on el comerç, l'espai públic i l'allotjament es focalitzen en funció dels interessos dels turistes. Un model que l'anterior regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va intentar aturar quan va prendre la decisió de congelar les llicències per a nous hotels. Ara opina com a veïna: "L'únic que nosaltres demanem com a veïns és que no es mercantilitzin els nostres barris."
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, està engegant plans turístics de districte per portar els turistes a altres zones menys massificades de la ciutat. L'objectiu és repartir els diners que aporten els turistes per tota la ciutat i oferir recorreguts alternatius a aquells que visiten la ciutat per segon cop. I fins i tot potser es pot treure una mica de pressió de Ciutat Vella.
Els fets, però, demostren el contrari. El port de Barcelona continua amb l'expansió per atraure més creueristes, el Port Vell es transforma en marina de luxe, edificis històrics com la Facultat de Nàutica semblen condemnats a cedir el pas als interessos privats i, en barris com la Barceloneta o el Born, s'hi instal·len cada cop més turistes, molts d'ells en apartaments turístics il·legals.
És el model Barcelona, un model que en àmbits econòmics es qualifica com a model d'èxit, però que en el cas del turisme comporta transformacions profundes i no sempre benvigudes de parts importants de la ciutat.
Un reportatge de: Jordi Regàs i Mireia Pigrau
Imatge: David Roig
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Sílvia Pairó
