"Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa"
Un documental que recull la vida, l'obra i la tasca literària de l'escriptor i editor.
Dilluns 24 de juny, a les 23.00, el 33 recordarà la figura de l'escriptor i editor Joan Sales amb el documental "Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa", un treball que descobreix la vida i l'obra d'un dels testimonis més veritables de la història recent de Catalunya.
El documental, una producció de Daltabaix dirigida pel periodista i escriptor Francesc Canosa Farran, recull la vida, l'obra i la tasca literària de Sales, que són una visió encara inèdita, desconeguda, incòmoda, que fa nosa, de la guerra, del franquisme, de la cultura, de la literatura, del segle XX. I així ho descobreixen moltes persones de diferents generacions.
La trajectòria professional i personal de Sales és complexa, polièdrica, té moltes cares, com un cub Rubik: soldat, escriptor, editor, poeta, traductor, patriota... Per això el documental vol retratar aquesta complexitat i aquesta vocació permanentment polifònica amb l'explicació de la seva vida i obra a través de persones de diferents generacions: Juli Sales, Joan Margarit, Francesc-Marc Àlvaro, Josep Maria Solé i Sabaté, Meritxell Gené, Isona Passola, Francesc Serés, Hilari Raguer, Maria Bohigas, Marta Pasqual, Montserrat Casals, Jordi Pujol i Anna Punsoda. Ho fan des dels diferents espais geogràfics per on va passar l'escriptor: Barcelona, el Front d'Aragó, el Coll d'Ares, Vallclara, Siurana, etc.
"Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa" no és només una redescoberta de la vida i obra de Sales; és, sobretot, fer visible la memòria incòmoda de Catalunya i un viatge per aquesta memòria invisiblement real. La visió, l'obra de Sales, condemna el dogmatisme de les ideologies i fa surar la complexitat d'una guerra que s'ha explicat, exclusivament, des dels relats hegemònics i del maniqueisme de bons i dolents. El seu és un testimoniatge únic, serè, veritable. Un testimoni que ofereix una real memòria col·lectiva: la que van viure i patir la major part de catalans.
El 2012 es va commemorar el centenari del seu naixement, i aquest 2013 farà 30 anys de la seva mort.
Joan Sales, vida i obra
Joan Sales (1912-1983). Des de jove es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra durant la República. Per ell, i per tota una generació, l'abril de 1931 suposa el somni d'un nou país. Somni que es torna malson a partir de juliol de 1936. Va ser un dels primers oficials de l'Escola de Guerra de la Generalitat i va combatre al front. Es va exiliar el 1939. I des de l'exili mexicà va començar a reconstruir el país amb una de les publicacions més combatives i de l'exili: "Quaderns de l'exili."
Així, tornat de Mèxic, el 1948, no pot publicar "Les cartes a Màrius Torres" (no veuran la llum fins al 1976), monumental relació epistolar amb el poeta lleidatà Màrius Torres i crònica cristal·lina i punyent de la guerra. Per això farà ficció de la realitat i escriurà la novel·la "Incerta glòria" (1956), que es va passar tota la vida reescrivint (se n'han fet múltiples edicions) i que és el testimoni, amb veus polifòniques que cerquen la veritat sobre el conflicte, del desastre de tota una generació i de la gran tragèdia de Catalunya. També escriurà el llibre de pomes "Viatge d'un moribund" (1952).
Però l'obra de Sales és molt més allargada: ell és el gran editor català durant el franquisme. A partir del 1955 amb el segell El Club dels Novel·listes, però especialment el 1959 amb la creació de l'editorial Club Editor, serà el descobridor i editor de Mercè Rodoreda, de Llorenç Vilallonga, Blai Bonet; Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany; Josep Maria Espinàs; Joaquim Amat-Piniella; Màrius Torres... i traduirà al català els principals escriptors estrangers, tant clàssics com de l'època: Dostoievski, Lampedusa, J.D. Salinger, P.Boulle, així com diferents volums de rondalles dirigides a crear un públic infantil que pogués llegir en català. La seva aposta per fer novel·les llegibles, per recuperar i eixamplar un públic ampli amb un català popular, accessible, oral (s'ha d'escriure com es parla bé) ha deixat un catàleg divers, ric i amb algunes de les millors obres de la literatura catalana del segle XX.
Va dirigir l'Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es va jubilar. Després de la seva mort (1983), la seva esposa, Núria Folch, va continuar la tasca editorial del Club Editor, que avui continua la seva néta Maria Bohigas.
El documental, una producció de Daltabaix dirigida pel periodista i escriptor Francesc Canosa Farran, recull la vida, l'obra i la tasca literària de Sales, que són una visió encara inèdita, desconeguda, incòmoda, que fa nosa, de la guerra, del franquisme, de la cultura, de la literatura, del segle XX. I així ho descobreixen moltes persones de diferents generacions.
La trajectòria professional i personal de Sales és complexa, polièdrica, té moltes cares, com un cub Rubik: soldat, escriptor, editor, poeta, traductor, patriota... Per això el documental vol retratar aquesta complexitat i aquesta vocació permanentment polifònica amb l'explicació de la seva vida i obra a través de persones de diferents generacions: Juli Sales, Joan Margarit, Francesc-Marc Àlvaro, Josep Maria Solé i Sabaté, Meritxell Gené, Isona Passola, Francesc Serés, Hilari Raguer, Maria Bohigas, Marta Pasqual, Montserrat Casals, Jordi Pujol i Anna Punsoda. Ho fan des dels diferents espais geogràfics per on va passar l'escriptor: Barcelona, el Front d'Aragó, el Coll d'Ares, Vallclara, Siurana, etc.
"Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa" no és només una redescoberta de la vida i obra de Sales; és, sobretot, fer visible la memòria incòmoda de Catalunya i un viatge per aquesta memòria invisiblement real. La visió, l'obra de Sales, condemna el dogmatisme de les ideologies i fa surar la complexitat d'una guerra que s'ha explicat, exclusivament, des dels relats hegemònics i del maniqueisme de bons i dolents. El seu és un testimoniatge únic, serè, veritable. Un testimoni que ofereix una real memòria col·lectiva: la que van viure i patir la major part de catalans.
El 2012 es va commemorar el centenari del seu naixement, i aquest 2013 farà 30 anys de la seva mort.
Joan Sales, vida i obra
Joan Sales (1912-1983). Des de jove es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra durant la República. Per ell, i per tota una generació, l'abril de 1931 suposa el somni d'un nou país. Somni que es torna malson a partir de juliol de 1936. Va ser un dels primers oficials de l'Escola de Guerra de la Generalitat i va combatre al front. Es va exiliar el 1939. I des de l'exili mexicà va començar a reconstruir el país amb una de les publicacions més combatives i de l'exili: "Quaderns de l'exili."
Així, tornat de Mèxic, el 1948, no pot publicar "Les cartes a Màrius Torres" (no veuran la llum fins al 1976), monumental relació epistolar amb el poeta lleidatà Màrius Torres i crònica cristal·lina i punyent de la guerra. Per això farà ficció de la realitat i escriurà la novel·la "Incerta glòria" (1956), que es va passar tota la vida reescrivint (se n'han fet múltiples edicions) i que és el testimoni, amb veus polifòniques que cerquen la veritat sobre el conflicte, del desastre de tota una generació i de la gran tragèdia de Catalunya. També escriurà el llibre de pomes "Viatge d'un moribund" (1952).
Però l'obra de Sales és molt més allargada: ell és el gran editor català durant el franquisme. A partir del 1955 amb el segell El Club dels Novel·listes, però especialment el 1959 amb la creació de l'editorial Club Editor, serà el descobridor i editor de Mercè Rodoreda, de Llorenç Vilallonga, Blai Bonet; Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany; Josep Maria Espinàs; Joaquim Amat-Piniella; Màrius Torres... i traduirà al català els principals escriptors estrangers, tant clàssics com de l'època: Dostoievski, Lampedusa, J.D. Salinger, P.Boulle, així com diferents volums de rondalles dirigides a crear un públic infantil que pogués llegir en català. La seva aposta per fer novel·les llegibles, per recuperar i eixamplar un públic ampli amb un català popular, accessible, oral (s'ha d'escriure com es parla bé) ha deixat un catàleg divers, ric i amb algunes de les millors obres de la literatura catalana del segle XX.
Va dirigir l'Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es va jubilar. Després de la seva mort (1983), la seva esposa, Núria Folch, va continuar la tasca editorial del Club Editor, que avui continua la seva néta Maria Bohigas.
