Jorge Verstrynge: "Estem davant un govern d'incapaços, de covards i de comprats pel sistema"
L'"expolític" i professor universitari afirma que "quan un partit incompleix el seu programa, hi hauria d'haver sancions". Respecte de Catalunya, afirma que "si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir".
Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular d'aquesta matèria. Va ser diputat i secretari general d'Alianza Popular. Ha estat membre del PSOE, del qual es va donar de baixa. Aquest dimecres ha estat a "Singulars". Us oferim les seves millors frases:
"Rajoy no està fent davant els espanyols el que va dir que faria. En tot cas, està fent el que cal davant Brussel·les. Cal que comencem a parlar de responsabilitat política subsidiària. És a dir, quan un partit incompleix el seu programa, hi hauria d'haver sancions".
"No estem en un sistema democràtic; estem en un sistema representatiu parlamentari. No és el mateix. Com va dir Rousseau, mai el poble ha de delegar el seu poder als representants, perquè acaben fent el que volen els seus partits o els poders financers".
"Rajoy no és un home de gran formació o cultura. Tampoc és un home de caràcter. Rajoy no es va enfrontar mai amb Fraga, sempre va adoptar una actitud de covardia, i crec que la continua tenint en aquests moments, com per exemple en relació amb els poders europeus o als periodistes".
"Estem davant un govern d'incapaços, de covards i de comprats pel sistema. Rajoy s'escuda davant Brussel·les, que fins i tot l'ha d'advertir que s'està passant amb les retallades".
"No és cert que no es pugui fer res; és possible aconseguir diners per mantenir els serveis socials, l'educació i la sanitat. Per aconseguir diners de Brussel·les i del Banc Central Europeu cal tenir una mica de valentia i dir-los clar que no podem continuar així".
"El poble n'està fart i el poder està nerviós. Hi ha dues bombes de rellotgeria: la primera, l'atur juvenil, i la segona, la classe mitjana. D'aquí que Aznar digués que cal que els rebaixin els impostos, perquè si aquesta classe mitjana se suma al descontentament del carrer, pot passar qualsevol cosa".
"He tingut una bona relació amb Aznar. Va ser ajudant meu durant gairebé set anys. Era treballador, intel·ligent i opinava poc. El seu problema comença quan obté la majoria absoluta, en el seu segon mandat. No reconec en l'Aznar que vaig conèixer aquest Aznar actual. És arrogant, en possessió de la veritat absoluta".
"En aquests moments, a Europa hi ha una part de la dreta política que s'està passant a l'extrema dreta. Pot haver-hi radicalismes de dreta que obtinguin un cert pes electoral, i això beneficia l'ala dreta del Partit Popular, és a dir, el "duo dinàmic", Aznar i Esperanza Aguirre".
"Rajoy no controla el partit. Qui controla els quadres mitjans i petits del Partit Popular és Aznar, que probablement està esperant que el truquin per retornar a la política, sigui directament, tornant en persona, o indirectament, nomenant algú altre. Aznar no fa les coses perquè sí: aquí hi ha una intenció i un pols amb Rajoy".
"Rajoy no té caràcter de governant i Espanya necessita algú que governi. Cal anar a Brussel·les i donar un cop de puny sobre la taula, obligar que el Banc Central doni diners barats que no vagin a parar als bancs privats".
"Els polítics actualment són una emanació dels bancs, s'han venut literalment. Cal recordar que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble, que està molt per sobre de la dels banquers".
"El Banc Central d'Espanya no és una institució democràtica. El president el trien vint banquers i no és responsable davant el poder. Si el poder financer no és responsable davant el poder polític, el poder polític ho és davant el poder financer".
"Hi ha una casta depredadora, una canilla que ens governa, que intenta reservar llocs a les universitats per als seus fills. Tot i així, el sistema no va gaire bé, perquè fins i tot els membres de la casta depredadora comencen a estar preocupats pel futur dels seus fills".
"La depredació de la casta és absolutament impressionant: uns senyors que tenen una responsabilitat terrorífica en la situació financera del país tenen unes pensions increïbles, i fa segles que ho fan".
"El ciutadà no és el súbdit, el ciutadà exigeix drets. Quan un sistema és immoral, perd la legitimitat del poble, i desobeir no és únicament un dret, és un deure. Els catalans heu sigut pioners en la desobediència, en el tema del pagament a autopistes".
"Cal denunciar l'actitud totalment demencial dels comandaments policials que, en els informes que fan sobre les manifestacions, els escarnis i els desnonaments, menteixen escandalosament. S'hauria de començar a pensar en una llei que obligui els policies a jurar la veracitat dels seus informes".
"Si a qualsevol altre país d'Europa un alt càrrec de l'administració donés diplomes a l'equivalent a la División Azul, com ha passat aquí, hi hauria la dimissió immediata del Ministre d'Interior o del Ministre de Defensa. Òbviament seria absolutament intolerable. Però aquí ningú dimiteix, aquí no passa mai res".
"El drama d'Espanya, en aquest moment, és que els tres poders de l'Estat estan en mans de la casta depredadora. Ja no existeix cap altra divisió de poders que el poder ostentat per la casta i el poder de la gent del carrer, i l'única cosa que frenarà el poder de la casta és Brussel·les o el poble del carrer".
"El 15-M ha aportat l'efecte massa a les protestes espanyoles. Pots fer fora 200 persones de la Puerta del Sol, però no 50.000, i a mesura que veiem que la situació empitjora, perquè això no ho aixecarà ningú fins al 2018, el risc d'explosió social serà més gran. Una disminució d'un punt del PIB en costos socials fa augmentar les protestes en un 30%. Aquí a Espanya, tard o d'hora, això tornarà a arrencar".
"Els catalans en aquests moments s'enfronten al nacionalisme castellà, no al nacionalisme espanyol. Recordo que Fraga Iribarne deia respecte a Catalunya: "Sólo Madrid hace los reyes, y eso es tierra conquistada". Si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir".
"En què volen convertir la història d'Espanya? Enviar els tancs a l'Ebre cada 30 anys? Però si penso en el que veig i sento a Madrid, us demano: No ens deixeu sols amb tot això! Espanya sense Catalunya s'enfonsa".
"Una Catalunya independent entraria a la UE sense cap dubte, amb euro o sense euro. Catalunya és Europa, i tota la zona que va des del País Basc fins a la desembocadura de l'Ebre és on hi va haver la primera arribada d'indoeuropeus. Per dir-ho d'alguna manera, va ser "europea" abans que la resta d'Espanya".
"Tant de bo que Catalunya no marxi, però si ho vol fer, hi té tot el dret".
"Pel que fa a un referèndum a Catalunya, crec que la Constitució es pot reinterpretar i que es farà. La legitimitat està per damunt de la llei. Per tant, si el poble català pren una decisió, serà legítima".
"Hi ha membres del govern del PP que han cobrat sobres amb diners. Haurien de dimitir per vergonya. Jo he defensat persones que creia que no n'havien cobrat i després ha resultat que sí. Ara no posaria la mà al foc per ningú. El tresorer d'un partit és només una peça petiteta d'un engranatge molt superior".
"He fet un llarg viatge per una autopista en què jo era l'únic que anava de la dreta a l'esquerra, mentre que per l'altre carril tots feien el trajecte contrari. Vaig arribar a la conclusió que no podia continuar sent políticament de dreta i econòmicament i socialment d'esquerra".
"Rajoy no està fent davant els espanyols el que va dir que faria. En tot cas, està fent el que cal davant Brussel·les. Cal que comencem a parlar de responsabilitat política subsidiària. És a dir, quan un partit incompleix el seu programa, hi hauria d'haver sancions".
"No estem en un sistema democràtic; estem en un sistema representatiu parlamentari. No és el mateix. Com va dir Rousseau, mai el poble ha de delegar el seu poder als representants, perquè acaben fent el que volen els seus partits o els poders financers".
"Rajoy no és un home de gran formació o cultura. Tampoc és un home de caràcter. Rajoy no es va enfrontar mai amb Fraga, sempre va adoptar una actitud de covardia, i crec que la continua tenint en aquests moments, com per exemple en relació amb els poders europeus o als periodistes".
"Estem davant un govern d'incapaços, de covards i de comprats pel sistema. Rajoy s'escuda davant Brussel·les, que fins i tot l'ha d'advertir que s'està passant amb les retallades".
"No és cert que no es pugui fer res; és possible aconseguir diners per mantenir els serveis socials, l'educació i la sanitat. Per aconseguir diners de Brussel·les i del Banc Central Europeu cal tenir una mica de valentia i dir-los clar que no podem continuar així".
"El poble n'està fart i el poder està nerviós. Hi ha dues bombes de rellotgeria: la primera, l'atur juvenil, i la segona, la classe mitjana. D'aquí que Aznar digués que cal que els rebaixin els impostos, perquè si aquesta classe mitjana se suma al descontentament del carrer, pot passar qualsevol cosa".
"He tingut una bona relació amb Aznar. Va ser ajudant meu durant gairebé set anys. Era treballador, intel·ligent i opinava poc. El seu problema comença quan obté la majoria absoluta, en el seu segon mandat. No reconec en l'Aznar que vaig conèixer aquest Aznar actual. És arrogant, en possessió de la veritat absoluta".
"En aquests moments, a Europa hi ha una part de la dreta política que s'està passant a l'extrema dreta. Pot haver-hi radicalismes de dreta que obtinguin un cert pes electoral, i això beneficia l'ala dreta del Partit Popular, és a dir, el "duo dinàmic", Aznar i Esperanza Aguirre".
"Rajoy no controla el partit. Qui controla els quadres mitjans i petits del Partit Popular és Aznar, que probablement està esperant que el truquin per retornar a la política, sigui directament, tornant en persona, o indirectament, nomenant algú altre. Aznar no fa les coses perquè sí: aquí hi ha una intenció i un pols amb Rajoy".
"Rajoy no té caràcter de governant i Espanya necessita algú que governi. Cal anar a Brussel·les i donar un cop de puny sobre la taula, obligar que el Banc Central doni diners barats que no vagin a parar als bancs privats".
"Els polítics actualment són una emanació dels bancs, s'han venut literalment. Cal recordar que no existeix cap altra legitimitat del poder que no sigui la legitimitat del poble, que està molt per sobre de la dels banquers".
"El Banc Central d'Espanya no és una institució democràtica. El president el trien vint banquers i no és responsable davant el poder. Si el poder financer no és responsable davant el poder polític, el poder polític ho és davant el poder financer".
"Hi ha una casta depredadora, una canilla que ens governa, que intenta reservar llocs a les universitats per als seus fills. Tot i així, el sistema no va gaire bé, perquè fins i tot els membres de la casta depredadora comencen a estar preocupats pel futur dels seus fills".
"La depredació de la casta és absolutament impressionant: uns senyors que tenen una responsabilitat terrorífica en la situació financera del país tenen unes pensions increïbles, i fa segles que ho fan".
"El ciutadà no és el súbdit, el ciutadà exigeix drets. Quan un sistema és immoral, perd la legitimitat del poble, i desobeir no és únicament un dret, és un deure. Els catalans heu sigut pioners en la desobediència, en el tema del pagament a autopistes".
"Cal denunciar l'actitud totalment demencial dels comandaments policials que, en els informes que fan sobre les manifestacions, els escarnis i els desnonaments, menteixen escandalosament. S'hauria de començar a pensar en una llei que obligui els policies a jurar la veracitat dels seus informes".
"Si a qualsevol altre país d'Europa un alt càrrec de l'administració donés diplomes a l'equivalent a la División Azul, com ha passat aquí, hi hauria la dimissió immediata del Ministre d'Interior o del Ministre de Defensa. Òbviament seria absolutament intolerable. Però aquí ningú dimiteix, aquí no passa mai res".
"El drama d'Espanya, en aquest moment, és que els tres poders de l'Estat estan en mans de la casta depredadora. Ja no existeix cap altra divisió de poders que el poder ostentat per la casta i el poder de la gent del carrer, i l'única cosa que frenarà el poder de la casta és Brussel·les o el poble del carrer".
"El 15-M ha aportat l'efecte massa a les protestes espanyoles. Pots fer fora 200 persones de la Puerta del Sol, però no 50.000, i a mesura que veiem que la situació empitjora, perquè això no ho aixecarà ningú fins al 2018, el risc d'explosió social serà més gran. Una disminució d'un punt del PIB en costos socials fa augmentar les protestes en un 30%. Aquí a Espanya, tard o d'hora, això tornarà a arrencar".
"Els catalans en aquests moments s'enfronten al nacionalisme castellà, no al nacionalisme espanyol. Recordo que Fraga Iribarne deia respecte a Catalunya: "Sólo Madrid hace los reyes, y eso es tierra conquistada". Si els catalans volen accedir a la independència, no hi ha ningú que els ho pugui impedir".
"En què volen convertir la història d'Espanya? Enviar els tancs a l'Ebre cada 30 anys? Però si penso en el que veig i sento a Madrid, us demano: No ens deixeu sols amb tot això! Espanya sense Catalunya s'enfonsa".
"Una Catalunya independent entraria a la UE sense cap dubte, amb euro o sense euro. Catalunya és Europa, i tota la zona que va des del País Basc fins a la desembocadura de l'Ebre és on hi va haver la primera arribada d'indoeuropeus. Per dir-ho d'alguna manera, va ser "europea" abans que la resta d'Espanya".
"Tant de bo que Catalunya no marxi, però si ho vol fer, hi té tot el dret".
"Pel que fa a un referèndum a Catalunya, crec que la Constitució es pot reinterpretar i que es farà. La legitimitat està per damunt de la llei. Per tant, si el poble català pren una decisió, serà legítima".
"Hi ha membres del govern del PP que han cobrat sobres amb diners. Haurien de dimitir per vergonya. Jo he defensat persones que creia que no n'havien cobrat i després ha resultat que sí. Ara no posaria la mà al foc per ningú. El tresorer d'un partit és només una peça petiteta d'un engranatge molt superior".
"He fet un llarg viatge per una autopista en què jo era l'únic que anava de la dreta a l'esquerra, mentre que per l'altre carril tots feien el trajecte contrari. Vaig arribar a la conclusió que no podia continuar sent políticament de dreta i econòmicament i socialment d'esquerra".
