Joan Castillo: "Catalunya ha de deixar de pensar en Madrid i començar a pensar en Brussel·les"
L'expert en planificació estratègica afirma que un dels problemes és que "els polítics catalans no són capaços d'acordar un govern d'unitat per resoldre els problemes que tenim avui i, a més, tampoc són capaços de presentar una candidatura única per anar a discutir amb Europa, que és la que ens ha de dir que sí".
Joan Castillo és enginyer industrial i llicenciat per l'IESE en Programa de Direcció de Gestió. Ha estat professor de Direcció Estratègica a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat de Girona. Actualment treballa en el projecte Agenda Catalunya 2020.
"Tot i la crisi, a Catalunya hi ha petites llums d'esperança en l'horitzó, hi ha coses que van bé i funcionen: el port de Barcelona, aquest cap de setmana, ple de vaixells i creuers, i la ciutat plena de turistes. També en són exemples el Saló de l'Automòbil, un sector importantíssim per a l'economia de Catalunya, els X-Games que han celebrat a Barcelona o el Congrés Mundial d'Infermeria per al 2017".
"L'estratègia és aquella habilitat i disciplina que et permet definir un objectiu, un pla d'acció, i fer tot el possible per aconseguir-ho. No es basa mai en el curt termini, l'estratègia sempre treballa a llarg termini perquè suposa que allò que cal fer és difícil i complicat".
"Catalunya 2020 és l'objectiu, perquè estan passant coses i no està gaire clar que les estiguem fent com toca i en l'ordre que toca".
"El 2005, quan es començaven a encendre les primeres alarmes de la crisi, els països nòrdics ja estaven fent reformes estructurals i a Espanya ja hi havia molts informes, començant pel Banc d'Espanya, que deien que la bombolla immobiliària i la situació es feia insostenibles. Ningú en feia cas, es feia callar els economistes".
"Des del 2010, hi ha hagut una pèrdua gairebé total de la sobirania espanyola. Des d'aquell moment, Espanya fa el que li manen des d'Europa".
"El pla "Europa 2020" és el document en què la UE marca els principis bàsics i els indicadors que han d'establir els països, de manera que el 2020 hi hagi una certa homogeneïtat entre tots els països membres".
"L'agenda està fixada per al 2020 perquè, en els plantejaments estratègics, fa falta temps per assolir els objectius. Un exemple és Sydney, que està treballant amb un pla estratègic 2030. L'agenda Europa 2020 és un document viu, Europa el manté i el té adaptat a tots els països de la Unió".
"Hi ha països a Europa amb una taxa d'atur entre el 5% i el 10%, com Àustria, Alemanya, Luxemburg o Holanda. Per què no anem a aquests països i ens fixem en el que estant fent? Si no sabem innovar, almenys hauríem de saber copiar. Espanya té un 27% d'atur i Catalunya un 24%. Alguna cosa deuen estar fent ells millor".
"Els indicadors de l'Europa 2020 marquen uns objectius del 10% d'atur, una activitat econòmica del 75%, un fracàs escolar d'un 10%, una inversió en I+D del 3% del PIB i una competitivitat molt més alta que l'actual. Aquests objectius tan lluny dels nostres resultats, ja hi ha països que els tenen, com ara, Suècia, Finlàndia o Alemanya".
"El fracàs escolar i el sistema educatiu són el primer problema que tenim des d'un punt de vista estratègic, perquè el problema de l'atur prové d'aquí. No és l'adequat i no s'ha fet res per arreglar-lo, i la causa resideix en el fet que totes les reformes que s'han fet en aquest país s'han pensat sobre bases ideològiques; ni tècniques, ni pedagògiques ni psicològiques ni d'eficiència ni de futur. Ideologia pura".
"Catalunya també té punts forts: té un sector d'automoció fantàstic, una química i una biomedicina capdavanteres, som un reclam en turisme i gastronomia, i gaudeix d'una posició geoestratègica privilegiada; som el sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Hauríem de "colonitzar" econòmicament el nord d'Àfrica. A més, som primers en exportacions i tenim una reconeguda "marca Barcelona". Hem de potenciar i fer créixer aquests punts forts".
"Catalunya també té punts febles: no potenciem ni invertim prou en I+D, desaprofitem el capital humà, tenim un greu problema amb el fracàs escolar, hem permès que la classe política es dediqués a crear entrebancs per al bon funcionament de la societat (com la quantitat de lleis vigents), tenim impostos massa alts i uns costos d'energia desmesurats".
"Catalunya té dos problemes: una economia fallida marcada per l'atur i una classe política incompetent, en general, que no ha sabut fet res per millorar la situació.Cal reduir despeses de les administracions i posar fi a la corrupció".
"Catalunya demana diners a Madrid, Madrid els demana a Europa; Europa escanya Madrid, Madrid escanya Catalunya. Aquest és el joc dels diners. Com ho trenquem, això?"
"Què ha de fer Catalunya? Mentalment, deixar de pensar en Madrid i començar a pensar en Brussel·les i Estrasburg, aquest és el nostre objectiu real. L'horitzó és Europa i la seva legislació".
"Mentre a Espanya, durant la dècada del 2000, estava construint pisos i basant la seva economia en la construcció, els països nòrdics feien reformes: Finlàndia, l'educativa, Alemanya, la laboral. Tots van fer coses menys nosaltres".
"Fins ara no hem fet res del que havíem de fer, al contrari. Hem fet créixer el deute, augmentar l'atur i la pobresa, i permetre l'especulació i la manipulació de les institucions".
"L'esforç que fa cada país de la Unió Europea per innovar està relacionat amb l'atur. És a dir, països com Dinamarca, Alemanya, Països Baixos o Àustria innoven molt, generen moltes patents, i tenen un atur molt baix, del 5%. Espanya innova molt poc i té un atur molt desmesurat, del 27%".
"El primer problema que té Espanya és l'ensenyament i el sistema educatiu; el segon problema és la innovació i la investigació".
"Els polítics catalans no són capaços d'acordar un govern d'unitat per resoldre els problemes que tenim avui i, a més, tampoc són capaços de presentar una candidatura única per anar a discutir amb Europa, que és la que ens ha de dir que sí".
"Catalunya ha de buscar i promoure un acord de país per reanimar l'economia i reduir l'atur, i també ha d'aprofitar el capital humà per sumar experiència i coneixements".
"Tot i la crisi, a Catalunya hi ha petites llums d'esperança en l'horitzó, hi ha coses que van bé i funcionen: el port de Barcelona, aquest cap de setmana, ple de vaixells i creuers, i la ciutat plena de turistes. També en són exemples el Saló de l'Automòbil, un sector importantíssim per a l'economia de Catalunya, els X-Games que han celebrat a Barcelona o el Congrés Mundial d'Infermeria per al 2017".
"L'estratègia és aquella habilitat i disciplina que et permet definir un objectiu, un pla d'acció, i fer tot el possible per aconseguir-ho. No es basa mai en el curt termini, l'estratègia sempre treballa a llarg termini perquè suposa que allò que cal fer és difícil i complicat".
"Catalunya 2020 és l'objectiu, perquè estan passant coses i no està gaire clar que les estiguem fent com toca i en l'ordre que toca".
"El 2005, quan es començaven a encendre les primeres alarmes de la crisi, els països nòrdics ja estaven fent reformes estructurals i a Espanya ja hi havia molts informes, començant pel Banc d'Espanya, que deien que la bombolla immobiliària i la situació es feia insostenibles. Ningú en feia cas, es feia callar els economistes".
"Des del 2010, hi ha hagut una pèrdua gairebé total de la sobirania espanyola. Des d'aquell moment, Espanya fa el que li manen des d'Europa".
"El pla "Europa 2020" és el document en què la UE marca els principis bàsics i els indicadors que han d'establir els països, de manera que el 2020 hi hagi una certa homogeneïtat entre tots els països membres".
"L'agenda està fixada per al 2020 perquè, en els plantejaments estratègics, fa falta temps per assolir els objectius. Un exemple és Sydney, que està treballant amb un pla estratègic 2030. L'agenda Europa 2020 és un document viu, Europa el manté i el té adaptat a tots els països de la Unió".
"Hi ha països a Europa amb una taxa d'atur entre el 5% i el 10%, com Àustria, Alemanya, Luxemburg o Holanda. Per què no anem a aquests països i ens fixem en el que estant fent? Si no sabem innovar, almenys hauríem de saber copiar. Espanya té un 27% d'atur i Catalunya un 24%. Alguna cosa deuen estar fent ells millor".
"Els indicadors de l'Europa 2020 marquen uns objectius del 10% d'atur, una activitat econòmica del 75%, un fracàs escolar d'un 10%, una inversió en I+D del 3% del PIB i una competitivitat molt més alta que l'actual. Aquests objectius tan lluny dels nostres resultats, ja hi ha països que els tenen, com ara, Suècia, Finlàndia o Alemanya".
"El fracàs escolar i el sistema educatiu són el primer problema que tenim des d'un punt de vista estratègic, perquè el problema de l'atur prové d'aquí. No és l'adequat i no s'ha fet res per arreglar-lo, i la causa resideix en el fet que totes les reformes que s'han fet en aquest país s'han pensat sobre bases ideològiques; ni tècniques, ni pedagògiques ni psicològiques ni d'eficiència ni de futur. Ideologia pura".
"Catalunya també té punts forts: té un sector d'automoció fantàstic, una química i una biomedicina capdavanteres, som un reclam en turisme i gastronomia, i gaudeix d'una posició geoestratègica privilegiada; som el sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Hauríem de "colonitzar" econòmicament el nord d'Àfrica. A més, som primers en exportacions i tenim una reconeguda "marca Barcelona". Hem de potenciar i fer créixer aquests punts forts".
"Catalunya també té punts febles: no potenciem ni invertim prou en I+D, desaprofitem el capital humà, tenim un greu problema amb el fracàs escolar, hem permès que la classe política es dediqués a crear entrebancs per al bon funcionament de la societat (com la quantitat de lleis vigents), tenim impostos massa alts i uns costos d'energia desmesurats".
"Catalunya té dos problemes: una economia fallida marcada per l'atur i una classe política incompetent, en general, que no ha sabut fet res per millorar la situació.Cal reduir despeses de les administracions i posar fi a la corrupció".
"Catalunya demana diners a Madrid, Madrid els demana a Europa; Europa escanya Madrid, Madrid escanya Catalunya. Aquest és el joc dels diners. Com ho trenquem, això?"
"Què ha de fer Catalunya? Mentalment, deixar de pensar en Madrid i començar a pensar en Brussel·les i Estrasburg, aquest és el nostre objectiu real. L'horitzó és Europa i la seva legislació".
"Mentre a Espanya, durant la dècada del 2000, estava construint pisos i basant la seva economia en la construcció, els països nòrdics feien reformes: Finlàndia, l'educativa, Alemanya, la laboral. Tots van fer coses menys nosaltres".
"Fins ara no hem fet res del que havíem de fer, al contrari. Hem fet créixer el deute, augmentar l'atur i la pobresa, i permetre l'especulació i la manipulació de les institucions".
"L'esforç que fa cada país de la Unió Europea per innovar està relacionat amb l'atur. És a dir, països com Dinamarca, Alemanya, Països Baixos o Àustria innoven molt, generen moltes patents, i tenen un atur molt baix, del 5%. Espanya innova molt poc i té un atur molt desmesurat, del 27%".
"El primer problema que té Espanya és l'ensenyament i el sistema educatiu; el segon problema és la innovació i la investigació".
"Els polítics catalans no són capaços d'acordar un govern d'unitat per resoldre els problemes que tenim avui i, a més, tampoc són capaços de presentar una candidatura única per anar a discutir amb Europa, que és la que ens ha de dir que sí".
"Catalunya ha de buscar i promoure un acord de país per reanimar l'economia i reduir l'atur, i també ha d'aprofitar el capital humà per sumar experiència i coneixements".
