Conversa amb els fans de "polseres"

Albert Espinosa: "Crec que el Lleó tornarà a lluitar. I crec que se'n sortirà..."

El creador de "Polseres vermelles" va compartir aquest dimecres un xat amb els seguidors de la sèrie. Entre altres curiositats, hem sabut que a la seva vida també hi va haver una Cris, i una Rym, i que va participar de quatre grups diferents on va ser líder, colíder i imprescindible.

L'endemà del dia de Sant Jordi, en què va ser un dels grans triomfadors amb el seu llibre "Brúixoles que busquen somriures", Albert Espinosa va compartir un xat amb els seguidors de "Polseres vermelles". La resposta dels usuaris de TV3.cat va ser aclaparadora: durant una hora de conversa en línia es van rebre més de 400 preguntes adreçades al guionista. Moltes, demanant per una possible tercera temporada i pel significat de l'últim capítol de la segona.

A la pregunta d'una usuària sobre si el final representa que el Lleó torna a l'hospital, l'Albert va aclarir: "Per mi representa que es deixa ajudar. Crec que tornarà a lluitar. I crec que se'n sortirà... Jo ho vaig fer i crec que ell també ho farà".

Els usuaris també li van preguntar si en algun moment s'havia plantejat un final alternatiu, on el Lleó morís. I sí, se'l va plantejar. "Jo vaig tenir molts amics que van abandonar i eren valents. També teníem al cap que abandonés, però la sèrie és viva i el Lleó està viu i aquest és el final que havia de tenir". Espinosa va confessar divertit que fins i tot havia rebut amenaces a Twitter perquè no matés el Lleó.

També va haver-hi algun comentari de preocupació pel fet que la versió americana pugui desvirtuar l'esperit de la sèrie. L'Albert va voler deixar tranquils els fans de "polseres": "Tant Spielberg com Marta Kauffman estimen molt la sèrie i, a part, coneixen la malaltia de prop. No patiu, que la tractaran bé i no perdrà l'esperit".

I, a les moltes preguntes sobre els paral·lelismes entre la seva pròpia experiència i les trames de la sèrie, va contestar que "hi va haver una Cris molt important a la meva vida", i també una Rym real: "Em costa molt parlar d'ella. Fa temps que ens va deixar però era increïble". A més, ell no va formar part d'un sol grup, sinó de quatre: "Sí, ens dèiem 'pelones' i teníem polseres. Al final, com que vaig ser en 10 hospitals, vaig estar en 4 grups i vaig ser líder, colíder i imprescindible".

De la ficció, de la qual va dir que "És la meva vida de petit. És el meu dolor i la meva alegria feta sèrie", se'n podria fer una pel·lícula? "De moment, no. Però no es pot descartar".
Anar al contingut