"El documental" estrena "Flaixos per al meu blog: Juvé-Pallach"
Un reportatge narrat a partir del testimoni de l'escriptora i pedagoga Teresa Juvé, protagonista d'una vida apassionant i viuda del polític Josep Pallach.
Dijous, 11 d'abril, a les 22.40, "El documental" estrena al 33 "Flaixos per al meu blog. Juvé-Pallach", narrat a partir del testimoni de l'escriptora i pedagoga Teresa Juvé, protagonista d'una vida apassionant i viuda de Josep Pallach, polític que va morir sobtadament l'any 1977. Recordant Pallach i descobrint Juvé, el film recupera una part de la nostra història, passada i present.
Teresa Juvé és un personatge absolutament desconegut per a la gran majoria de la gent. La seva vida ha transcorregut gairebé paral·lela amb la història del segle XX i, a través de la seva literatura, n'és una gran cronista. Va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i a l'Institut-Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya. Al final de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar amb la seva família a França, on van recloure el pare i el germà al camp de concentració d'Argelers. Durant la II Guerra Mundial, es va incorporar a la Resistència Francesa des de la Universitat de Tolosa. Va acabar sent capitana de l'exèrcit francès que coordinava la resistència, però quan, acabada la guerra, el govern francès la volia premiar per la seva participació, la Teresa no va voler acceptar cap condecoració d'un país que havia reconegut el règim de Franco a Espanya. Ara, als 92 anys, conserva intactes una lucidesa i una memòria prodigioses. Cada dia s'aixeca a les sis del matí per començar a escriure. Ha publicat nombrosos llibres i novel·les. El primer, "La charca en la ciudad", va ser finalista del Premi Nadal el 1963. Anys més tard, el 2010, se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Teresa Juvé és també la viuda de Josep Pallach, que durant els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició va ser un dels líders indiscutibles de la política a Catalunya. Per a molts, Pallach era tot un mite: havia estat al front a la Guerra Civil Espanyola, als camps de concentració de França i a la presó franquista; havia participat en la resistència francesa i també en la lluita clandestina contra la dictadura franquista.
La Teresa i el Josep es van conèixer l'estiu del 1948 al pobre francès de Cotlliure, quan ella va anar a l'estació de tren a rebre un jove polític amb fama de brillant, Josep Pallach. Des d'aquella primera trobada no es van separar mai més, fins a la mort d'ell. Es van casar i van tenir una filla, l'Antònia. Es van establir a París, on van treballar de mestres. Paral·lelament, ella es dedicava a la literatura i ell a la política, des de l'exili o clandestinament a Espanya, però sempre amb la mirada posada a tornar a viure a Catalunya. Finalment, ho van fer l'any 1970. Van compartir una vida de vocació per l'educació, de lluita clandestina i molt d'amor, un amor que, dècades després de perdre'l, encara perdura en la Teresa.
Aquest documental recorda la figura i el pensament de Pallach, que va morir prematurament l'any 1977 i les idees del qual encara són avui, per a molts, plenament vigents. El documental recull testimonis vinculats a la història i a l'actualitat del país, com són els de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas, Maria Barbal, Pere Baltà, Antoni Puigverd, Amadeu Cuito, Oriol Junqueras o Irene Rigau, entre d'altres.
Fitxa tècnica:
Idea original i realització: Carles Canet
Direcció i producció executiva: Gemma Larrègola
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Guió: Jordi Portals
Producció: Irene Soler i Júlia Bullich
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Muntatge i postproducció: Arnald Viladomat
Operadors de càmera: Pedro Ballesteros, David Oliete i Santi Ortiz
Música original i postproducció d'àudio: Jordi Nico
Veu en off: Isabel Valls
Espanya, 2013
Una producció de Muf Animation i Crossmedia Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport de l'ICE, l'Institut Català d'Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
Teresa Juvé és un personatge absolutament desconegut per a la gran majoria de la gent. La seva vida ha transcorregut gairebé paral·lela amb la història del segle XX i, a través de la seva literatura, n'és una gran cronista. Va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza i a l'Institut-Escola Ausiàs March de la Generalitat de Catalunya. Al final de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar amb la seva família a França, on van recloure el pare i el germà al camp de concentració d'Argelers. Durant la II Guerra Mundial, es va incorporar a la Resistència Francesa des de la Universitat de Tolosa. Va acabar sent capitana de l'exèrcit francès que coordinava la resistència, però quan, acabada la guerra, el govern francès la volia premiar per la seva participació, la Teresa no va voler acceptar cap condecoració d'un país que havia reconegut el règim de Franco a Espanya. Ara, als 92 anys, conserva intactes una lucidesa i una memòria prodigioses. Cada dia s'aixeca a les sis del matí per començar a escriure. Ha publicat nombrosos llibres i novel·les. El primer, "La charca en la ciudad", va ser finalista del Premi Nadal el 1963. Anys més tard, el 2010, se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Teresa Juvé és també la viuda de Josep Pallach, que durant els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició va ser un dels líders indiscutibles de la política a Catalunya. Per a molts, Pallach era tot un mite: havia estat al front a la Guerra Civil Espanyola, als camps de concentració de França i a la presó franquista; havia participat en la resistència francesa i també en la lluita clandestina contra la dictadura franquista.
La Teresa i el Josep es van conèixer l'estiu del 1948 al pobre francès de Cotlliure, quan ella va anar a l'estació de tren a rebre un jove polític amb fama de brillant, Josep Pallach. Des d'aquella primera trobada no es van separar mai més, fins a la mort d'ell. Es van casar i van tenir una filla, l'Antònia. Es van establir a París, on van treballar de mestres. Paral·lelament, ella es dedicava a la literatura i ell a la política, des de l'exili o clandestinament a Espanya, però sempre amb la mirada posada a tornar a viure a Catalunya. Finalment, ho van fer l'any 1970. Van compartir una vida de vocació per l'educació, de lluita clandestina i molt d'amor, un amor que, dècades després de perdre'l, encara perdura en la Teresa.
Aquest documental recorda la figura i el pensament de Pallach, que va morir prematurament l'any 1977 i les idees del qual encara són avui, per a molts, plenament vigents. El documental recull testimonis vinculats a la història i a l'actualitat del país, com són els de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas, Maria Barbal, Pere Baltà, Antoni Puigverd, Amadeu Cuito, Oriol Junqueras o Irene Rigau, entre d'altres.
Fitxa tècnica:
Idea original i realització: Carles Canet
Direcció i producció executiva: Gemma Larrègola
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Guió: Jordi Portals
Producció: Irene Soler i Júlia Bullich
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Muntatge i postproducció: Arnald Viladomat
Operadors de càmera: Pedro Ballesteros, David Oliete i Santi Ortiz
Música original i postproducció d'àudio: Jordi Nico
Veu en off: Isabel Valls
Espanya, 2013
Una producció de Muf Animation i Crossmedia Factory en coproducció amb Televisió de Catalunya i el suport de l'ICE, l'Institut Català d'Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
