Gay de Liébana: "Patirem molt. Això tot just està començant"
L'economista afirma que "l'any que ve entrarem en el que podríem anomenar 'canibalització familiar' econòmica: per un lloc de treball de 700 euros lluitaran el pare i el fill, una cosa realment inaudita".
José María Gay de Liébana és doctor en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses i doctor en Dret. És professor d'Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "España se escribe con e de endeudamiento".
Aquest dimecres ha passat pel plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
"El sistema financer espanyol ha millorat però té un problema de crèdit i un problema de dipòsits. Les entitats que han passat l'examen ara són resistents: el BBVA té posicionament internacional, La Caixa i el Banc Sabadell tenen posicionament nacional, i el Banc Popular i Bankinter més o menys estan aguantant".
"Vénen uns anys d'austeritat, de patiments i de sacrificis econòmics molt durs, i sortir de l'euro evitaria aquesta ensopegada. Però pensant a llarg termini i en el paper de les properes generacions i d'Espanya, si no som a l'euro quedarem fora de joc i no ens interessa. Patirem molt. Això tot just està començant".
"Xipre és un laboratori on s'ha experimentat a veure què passa amb un rescat financer fet d'una altra manera, i això serà aplicable a tot Europa. Xipre és el primer pas i ens preocupa perquè veiem Espanya en una situació semblant".
"Els nostres estalvis no estan segurs. Les entitats financeres estan molt sanejades, però pot ser que, en un moment donat, el senyor Montoro digui que aplica l'impost sobre els dipòsits bancaris i de bones a primeres tregui dels dipòsits bancaris entre 40 i 60 mil milions d'euros, una quantitat factible que eixugaria el dèficit".
"Qui tingui 60 mil euros, en teoria no s'ha de preocupar. 100 mil euros és la línia vermella que s'ha trepitjat. Però cal tenir en compte que aquest impost sobre els dipòsits bancaris, que en teoria hauria de suportar la banca però que realment suportarà el client, en principi no tindrà limitació per sota, afectarà tothom. Aquesta inseguretat d'Europa és preocupant".
"Espanya és un país de xoriços. No és coherent que ens facin pagar el 56% d'impost sobre la renda i que, mentrestant, en la despesa pública hi hagi una desviació perquè hi ha senyors que treuen profit dels diners públics".
"El govern Zapatero va ser una decepció i el govern Rajoy també ho ha sigut. El govern Rajoy no sabia on es ficava i està improvisant. Cada divendres tenim una nova llei".
"A Espanya tenim 100.000 lleis. El parenostre en versió anglesa té 56 paraules i els Deu Manaments en tenen 297. La declaració d'independència dels Estats Units, 300, i les normes de l'exportació d'ous d'ànec de la Unió Europea, 27.000 paraules. Amb això ja està dit tot".
"El PIB està afluixant. La previsió per al 2013 ens situa entre les xifres del 2006 i 2007. A Espanya anem cap enrere, com els crancs. És normal, en el context de crisi, però Alemanya no redueix, França i Itàlia tan sols una mica i Irlanda augmenta. Aquí hi ha alguna cosa que està fallant".
"Cal reactivar la situació. Ens hem equivocat amb el model productiu, necessitem tenir més valor afegit, menys totxo i alguna cosa més productiva. Si no, no creixerem i no deixarem d'anar cap a l'atur".
"Avui dia hi ha 5.965.400 persones a l'atur, i la previsió per al 2013 és passar dels 6 milions. D'un 8,4% d'atur el 2006 hem passat a un 26,02%. Grècia actualment en té un 26,8%, però Espanya acabarà per sobre de Grècia. Alemanya té un 5,30% d'atur, i França, un 9%".
"Les persones de més de 45 anys que estan a l'atur difícilment tornaran a treballar. L'any que ve entrarem en el que podríem anomenar "canibalització familiar" econòmica: per un lloc de treball de 700 euros lluitaran el pare i el fill, una cosa realment inaudita".
"A Espanya, un país de gairebé 46.900.000 habitants segons l'últim cens de l'INE, en treballen només 16.957.100. Per tant, hi ha 30 milions de persones que no treballen. El país no ho pot aguantar. Gairebé 17 milions suporten la càrrega del país. Amb ells s'està mantenint l'estructura econòmica de l'estat. El nombre correcte de treballadors actius ocupats seria entre un 50 i un 60%".
"Ni a la Moncloa ni a cap altre lloc miren aquestes xifres, perquè si ho miressin reaccionarien. Quan li vaig dir a un alt càrrec del govern que seria interessant que el president del govern tingués les dades que he anat treballant sobre la situació real de l'economia, em va contestar: "mi presidente ya tiene datos".
"Hem d'aconseguir que el màxim de població en edat de treballar i en situació de poder desenvolupar una tasca productiva estigui treballant. Hem de saber inventar alguna cosa perquè aquesta gent treballi".
"En anys anteriors, les famílies s'havien endeutat d'una manera molt extrema, però a partir del 2008 comencen a moderar el deute, posen seny i comencen a rebaixar el deute fins a arribar als 835.342 milions d'euros el 2012".
"El PIB baixa i l'atur puja. Les famílies, per poder liquidar el deute, necessiten tenir ingressos. Si no treballes i no tens ingressos, no podràs liquidar el deute. Per tant, les entitats financeres no cobraran i la taxa de morositat s'incrementarà. El 70% d'aquest deute ve de préstecs per adquisicions i rehabilitació d'habitatges".
"Des de l'any 2008, els ingressos afluixen però la despesa pública augmenta. Per tant, es tanquen els anys amb dèficit públic i, per tant, hi ha una falta de seny. En arribar al 2011, la despesa es manté però els ingressos es retallen per la crisi. El dèficit augmenta a 100 mil milions d'euros".
"El deute públic d'Espanya és equivalent al 96,5 % de tot el PIB que es genera a l'Estat".
"Les ordres de la troica europea i d'Alemanya són que Espanya ha d'eixugar el dèficit de 100.000 milions d'euros. I com ho ha fet? Per una banda, incrementant ingressos a través d'impostos com l'IVA, i amb les retallades. S'han fet retallades en prestacions socials i en personal, però no s'ha retallat gens el capítol que inclou dietes, cotxes oficials, dinars, assessors, viatges i altres despeses oficials dels representats polítics. Aquestes despeses sumen 92.448 milions d'euros. Aquí sí que hauríem de retallar".
"Els bancs espanyols necessiten capitalitzar-se per tenir més resistència davant qualsevol problema financer. Les entitats financeres no tenen a dia d'avui capacitat per capitalitzar-se i no poden suportar cap despesa més".
"Els crèdits concedits a famílies, moltes a l'atur, i a les petites i mitjanes empreses, que també tenen problemes, augmenten el risc que hi hagi una morositat important, sobretot si hi sumem el deute públic. Tot plegat fa que no sigui del tot impossible que acabi havent-hi un impost sobre els dipòsits bancaris".
"El 2003, el deute total de Catalunya no arribava a 11.00 milions d'euros. El 2010 el deute ja era de 34.697 milions d'euros. Ara tenim un deute de 50.948 milions d'euros".
Aquest dimecres ha passat pel plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
"El sistema financer espanyol ha millorat però té un problema de crèdit i un problema de dipòsits. Les entitats que han passat l'examen ara són resistents: el BBVA té posicionament internacional, La Caixa i el Banc Sabadell tenen posicionament nacional, i el Banc Popular i Bankinter més o menys estan aguantant".
"Vénen uns anys d'austeritat, de patiments i de sacrificis econòmics molt durs, i sortir de l'euro evitaria aquesta ensopegada. Però pensant a llarg termini i en el paper de les properes generacions i d'Espanya, si no som a l'euro quedarem fora de joc i no ens interessa. Patirem molt. Això tot just està començant".
"Xipre és un laboratori on s'ha experimentat a veure què passa amb un rescat financer fet d'una altra manera, i això serà aplicable a tot Europa. Xipre és el primer pas i ens preocupa perquè veiem Espanya en una situació semblant".
"Els nostres estalvis no estan segurs. Les entitats financeres estan molt sanejades, però pot ser que, en un moment donat, el senyor Montoro digui que aplica l'impost sobre els dipòsits bancaris i de bones a primeres tregui dels dipòsits bancaris entre 40 i 60 mil milions d'euros, una quantitat factible que eixugaria el dèficit".
"Qui tingui 60 mil euros, en teoria no s'ha de preocupar. 100 mil euros és la línia vermella que s'ha trepitjat. Però cal tenir en compte que aquest impost sobre els dipòsits bancaris, que en teoria hauria de suportar la banca però que realment suportarà el client, en principi no tindrà limitació per sota, afectarà tothom. Aquesta inseguretat d'Europa és preocupant".
"Espanya és un país de xoriços. No és coherent que ens facin pagar el 56% d'impost sobre la renda i que, mentrestant, en la despesa pública hi hagi una desviació perquè hi ha senyors que treuen profit dels diners públics".
"El govern Zapatero va ser una decepció i el govern Rajoy també ho ha sigut. El govern Rajoy no sabia on es ficava i està improvisant. Cada divendres tenim una nova llei".
"A Espanya tenim 100.000 lleis. El parenostre en versió anglesa té 56 paraules i els Deu Manaments en tenen 297. La declaració d'independència dels Estats Units, 300, i les normes de l'exportació d'ous d'ànec de la Unió Europea, 27.000 paraules. Amb això ja està dit tot".
"El PIB està afluixant. La previsió per al 2013 ens situa entre les xifres del 2006 i 2007. A Espanya anem cap enrere, com els crancs. És normal, en el context de crisi, però Alemanya no redueix, França i Itàlia tan sols una mica i Irlanda augmenta. Aquí hi ha alguna cosa que està fallant".
"Cal reactivar la situació. Ens hem equivocat amb el model productiu, necessitem tenir més valor afegit, menys totxo i alguna cosa més productiva. Si no, no creixerem i no deixarem d'anar cap a l'atur".
"Avui dia hi ha 5.965.400 persones a l'atur, i la previsió per al 2013 és passar dels 6 milions. D'un 8,4% d'atur el 2006 hem passat a un 26,02%. Grècia actualment en té un 26,8%, però Espanya acabarà per sobre de Grècia. Alemanya té un 5,30% d'atur, i França, un 9%".
"Les persones de més de 45 anys que estan a l'atur difícilment tornaran a treballar. L'any que ve entrarem en el que podríem anomenar "canibalització familiar" econòmica: per un lloc de treball de 700 euros lluitaran el pare i el fill, una cosa realment inaudita".
"A Espanya, un país de gairebé 46.900.000 habitants segons l'últim cens de l'INE, en treballen només 16.957.100. Per tant, hi ha 30 milions de persones que no treballen. El país no ho pot aguantar. Gairebé 17 milions suporten la càrrega del país. Amb ells s'està mantenint l'estructura econòmica de l'estat. El nombre correcte de treballadors actius ocupats seria entre un 50 i un 60%".
"Ni a la Moncloa ni a cap altre lloc miren aquestes xifres, perquè si ho miressin reaccionarien. Quan li vaig dir a un alt càrrec del govern que seria interessant que el president del govern tingués les dades que he anat treballant sobre la situació real de l'economia, em va contestar: "mi presidente ya tiene datos".
"Hem d'aconseguir que el màxim de població en edat de treballar i en situació de poder desenvolupar una tasca productiva estigui treballant. Hem de saber inventar alguna cosa perquè aquesta gent treballi".
"En anys anteriors, les famílies s'havien endeutat d'una manera molt extrema, però a partir del 2008 comencen a moderar el deute, posen seny i comencen a rebaixar el deute fins a arribar als 835.342 milions d'euros el 2012".
"El PIB baixa i l'atur puja. Les famílies, per poder liquidar el deute, necessiten tenir ingressos. Si no treballes i no tens ingressos, no podràs liquidar el deute. Per tant, les entitats financeres no cobraran i la taxa de morositat s'incrementarà. El 70% d'aquest deute ve de préstecs per adquisicions i rehabilitació d'habitatges".
"Des de l'any 2008, els ingressos afluixen però la despesa pública augmenta. Per tant, es tanquen els anys amb dèficit públic i, per tant, hi ha una falta de seny. En arribar al 2011, la despesa es manté però els ingressos es retallen per la crisi. El dèficit augmenta a 100 mil milions d'euros".
"El deute públic d'Espanya és equivalent al 96,5 % de tot el PIB que es genera a l'Estat".
"Les ordres de la troica europea i d'Alemanya són que Espanya ha d'eixugar el dèficit de 100.000 milions d'euros. I com ho ha fet? Per una banda, incrementant ingressos a través d'impostos com l'IVA, i amb les retallades. S'han fet retallades en prestacions socials i en personal, però no s'ha retallat gens el capítol que inclou dietes, cotxes oficials, dinars, assessors, viatges i altres despeses oficials dels representats polítics. Aquestes despeses sumen 92.448 milions d'euros. Aquí sí que hauríem de retallar".
"Els bancs espanyols necessiten capitalitzar-se per tenir més resistència davant qualsevol problema financer. Les entitats financeres no tenen a dia d'avui capacitat per capitalitzar-se i no poden suportar cap despesa més".
"Els crèdits concedits a famílies, moltes a l'atur, i a les petites i mitjanes empreses, que també tenen problemes, augmenten el risc que hi hagi una morositat important, sobretot si hi sumem el deute públic. Tot plegat fa que no sigui del tot impossible que acabi havent-hi un impost sobre els dipòsits bancaris".
"El 2003, el deute total de Catalunya no arribava a 11.00 milions d'euros. El 2010 el deute ja era de 34.697 milions d'euros. Ara tenim un deute de 50.948 milions d'euros".
