Santiago Niño Becerra: "El que és terrible és que és imprescindible rescatar els bancs"

"L'enfocament que fins ara es donava a la seguretat dels nostres estalvis ha canviat. El món -els experts, fins i tot- no sabien què passava si en un país es bloquejaven els comptes bancaris i el que va passar a l'Argentina va resoldre el dubte al 2001. Després, no sabien què passaria si un banc feia fallida i ho van descobrir amb Leman Brothers al 2008; no sabien què passava si es rescatava un país i això ho vam aprendre amb Grècia, amb Portugal i amb Irlanda; no sabien què passava si es feia una quitança del deute d'un país i Grècia va resoldre aquesta pregunta al 2011. I, fins ara, no sabien què passava si s'intervenien uns comptes bancaris per dir a la gent: "vostè ha de contribuir al rescat d'una sèrie de bancs", i ara ho estem aprenent amb Xipre".

"Davant del que passa a Xipre, hem de començar a pensar que pot passar que algú ens digui 'vostès han de contribuir al seu deute públic, al pagament del seu deute i al rescat de la seva banca'".

"El cas de Xipre és un cas molt curiós perquè es combinen diversos elements: el deute públic, el deute privat, el sistema bancari i el sistema financer. D'alguna manera el que ha passat a Xipre és que a la gent que tenia dipòsits els han dit 'vostès han de contribuir a comprar deute públic per rescatar la banca de Xipre, però no farem una emissió de deute, directament els hi agafarem els diners en forma d'impost i sense interessos'. En el fons és això, agafar els diners per contribuir a rescatar una banca".

"La garantia de 100.000 euros és una pura teoria. A Espanya, aquesta garantia l'ha de cobrir el Fons de Garantia de Dipòsits i, actualment, no hi ha res en el Fons de Garantia de Dipòsits. És a dir, és una garantia purament teòrica".

"El que ha canviat és la legislació, la normativa jurídica. Fins ara les coses es feien d'una manera, a partir d'ara ,en el cas de Xipre, es faran d'una altra manera. El que ha passat a Xipre pot passar a Espanya".

"Fins ara, als que tenien dipòsits als bancs els deien 'els seus dipòsits estan segurs fins a 100.000 euros, cap problema'. Doncs ara no; algú ha decidit que les persones que tenen diners al banc, quan hi ha problemes, han de contribuir. S'ha canviat la legislació, la norma ha canviat, i hem entrat dins d'un altre marc jurídic".

"Tenim dues opcions: o acceptem això o fem una revolució. No hi ha cap més opció. I com que les revolucions ja no estan de moda... al marge que l'Estat té uns poders repressius terribles, evidentment només queda estar-hi d'acord i empassar-t'ho. No hi ha cap altra via".

"S'ha canviat, sobre la marxa, la manera d'entendre una sèrie de coses. Qui té el poder ha decidit canviar-les, i s'han canviat. A ningú se li ha preguntat res, perquè ningú hi pinta res".

"Al deute públic que deuen l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments, cal afegir gairebé 3 bilions de deute privat de les empreses, famílies, persones i bancs".

"Els bancs van a buscar liquiditat al BCE perquè hi ha una norma no escrita que diu que un banc no pot fer fallida, perquè si fa fallida hi ha pànic, i cal evitar com sigui cues davant les oficines bancàries. De tota manera, la idea és que tothom ha de contribuir, tingui culpa o no en tingui, és part del muntatge i per la seva pròpia responsabilitat".

"Segons dades del Departament de Treball dels Estats Units, el 10% de les famílies nord-americanes passen fam. La classe mitjana està desapareixent. Anem cap a una societat on un 30% treballaria moltes hores al dia, un altre 30% treballaria a temps parcial i en treballs precaris i un altre 30% no treballaria pràcticament mai".

"El 23% de la població espanyola és pobra. Ha crescut molt en els últims tres anys. A Catalunya és al voltant del 19%. Catalunya té un dèficit fiscal interregional al voltant del 8%, i cada any surten entre 14 mil  i 16 mil milions d'euros que no tornen, i resulta que té una taxa de pobresa que s'assembla moltíssim a la de l'estat espanyol. Això no té lògica econòmica, ni social, ni ètica".

"L'origen del problema de la banca de Xipre és el deute grec que tenien. En enfonsar-se el deute grec, els bancs xipriotes n'han patit les conseqüències. Tothom sabia el que estava passant, però tothom volia fer negoci amb Xipre, de la mateixa manera que es va voler fer negoci amb Espanya".

"Els 'meravellosos' anys del creixement espanyol han estat possibles gràcies al crèdit que ens van donar des del centre d'Europa. De cada 100 euros que la banca espanyola va donar en forma d'hipoteques, 55 euros venien d'Europa. I per què es va permetre? Per fer negoci. El mateix ha passat a Portugal, a Grècia, a Irlanda i a Xipre. I cal estar alerta amb França".

"La banca espanyola ha rebut un rescat de 60.000 milions d'euros, però alguns informes diuen que en realitat necessitaria entre 100.000 i 150.000 milions d'euros. La banca espanyola té un munt de deute públic espanyol i, si s'enfonsa, s'enfonsa Espanya. El que és terrible és que és imprescindible rescatar els bancs".

"El creixement que ha tingut Espanya no hauria estat possible sense la banca, que ha finançat aquest creixement amb els crèdits públic i privat".

"Anem cap a un nou model que serà totalment diferent del que tenim. Quan es parla a Europa d'una unió fiscal, d'una unió bancària, d'homologació de les bases impositives, d'un dèficit estructural del -0,5% al 2020, això és el model cap el qual anem. Però per arribar a aquest nou model, cal eliminar un excés de capacitat bancària que tenim, un excés de capacitat productiva, un excés de capacitat de consum. En productes com l'automòbil, al món hi ha un excés de capacitat productiva del 20%. En el futur, amb un nou model, anirem cap a un PIB més petit i cap a uns estàndards de vida més reduïts".

"Quan la crisi acabi, entre el 2020 i el 2023, a Espanya tornarem a les xifres de PIB que teníem al 2001, però amb estàndards de vida dels anys 80. Hi haurà un retrocés molt important".

"A Espanya, l'atur estructural es mantindrà elevat perquè no es pot sostenir la població activa que tenim ara. Hi ha una part de població activa que ha de desaparèixer. Es van incorporar al mercat laboral cinc milions d'immigrants, sobretot en el sector de la construcció i els serveis, i ara la població activa ha de baixar. En aquest moment, la població activa espanyola és de 23 milions de persones, i no hi ha, ni hi haurà, demanda de feina per a totes aquestes persones. Hi ha un excés de població activa. L'única manera d'evitar que l'índex d'atur arribi al 30% és reduir la població activa".

"A Alemanya hi ha 7,2 milions de persones amb "minijobs" que tenen una renda de fins a 400 euros i l'estat els paga el lloguer i la llum. Aquestes persones no estan a l'atur i per això Alemanya pot dir que té una taxa d'atur del 5,6%, cosa que és absolutament falsa".

"La recent reforma laboral ha estat dissenyada perquè les grans empreses puguin arribar a la plantilla que considerin idònia per a les seves necessitats. A les pimes no les beneficia aquesta reforma laboral".

"A Espanya només hi ha 4 zones que tenen possibilitats de creixement futur: Catalunya, el País Basc, el nord de València i la costa gallega".

"Segurament anirem cap a una Europa amb diverses velocitats, perquè no hi ha recursos per a un "cafè per a tothom".

"Em consta que s'està buscant el "Monti espanyol".

"Catalunya farà suspensió de pagaments si la situació continua com està. No s'entén com els polítics, la Cambra de Comerç, les institucions catalanes, no en parlen. A Catalunya hi hauria d'haver ara un tema monogràfic: el dèficit fiscal interregional. Si Catalunya recuperés els entre 14.000 i 16.000 milions d'euros que surten i no tornen, Catalunya tindria superàvit i en 4 anys eixugaria el seu deute públic".