César Molinas: "Tenim una classe política que cada vegada està menys preparada"
L'economista també diu que "els partits polítics no són capaços i no volen pensar a llarg termini" i afirma que "molts dels responsables d'entitats financeres haurien d'estar imputats, i en alguns casos, a la presó".
César Molinas és doctor en Economia, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics.
Actualment és promotor i conseller d'una societat gestora de fons de capital risc en biomedicina, i compagina aquesta feina amb la d'escriptor i articulista. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
El sistema polític espanyol
"El problema del sistema polític espanyol no és la corrupció. En tenim, i molta, però això, en graus diferents, existeix a tots els països del món, fins i tot en les democràcies més avançades. El que fa insòlit el sistema polític espanyol és que no tenim cap mecanisme de reciclatge dels residus tòxics que genera la corrupció. La toxicitat es va acumulant a dins del sistema polític perquè no es recicla i la corrupció ha anat augmentant en les últimes dècades".
"El sistema de selecció dels candidats dels partits és pervers, perquè no se seleccionen per la seva competència o preparació, sinó gairebé exclusivament per la seva fidelitat. Això ha fet que la capacitat de lideratge i la preparació dels nostres polítics hagi anat baixant. Tenim una classe política que cada vegada està menys preparada i que té cada vegada menys capacitat de lideratge".
"A Espanya tenim una llei de partits polítics que no diu res, que no regula res. Els partits s'autoregulen, amb les conseqüències que tots estem veient".
"Els partits polítics haurien d'estar molt regulats, perquè tenen el monopoli d'una cosa importantíssima en una democràcia: la representativitat política".
"A Alemanya els partits estan molt regulats, obligats per llei a tenir congressos cada dos anys i a fer eleccions primàries".
"Tots els sistemes polítics democràtics tenen un sistema de drenatge, i aquí no en tenim. I no en tenim perquè a l'època de la transició l'elecció va ser entre el franquisme i la democràcia, sense ruptura i de compromís. I vam tenir un conjunt de polítics que van saber renunciar a coses que consideraven importants, que van entendre el consens com un conjunt de renúncies mútues".
"Hi havia la idea que per consolidar la democràcia havíem de tenir partits d'àmbit territorial espanyol molt forts, amb unes cúpules dirigents molt potents, per la manca d'experiència de les dècades que va durar el franquisme. Després va venir l'encaix a Espanya dels nacionalismes històrics amb el nou sistema institucional, i en la discussió es va decidir el 'café para todos' i una forta descentralització de l'administració de l'Estat. Això va degenerar molt ràpidament, i les antigues estructures caciquils que hi havia a molts llocs d'Espanya van ser les primeres que es van afegir a la descentralització perquè tot continués igual".
"Hi va haver la idea que uns partits polítics d'àmbit nacional, el PP i el PSOE, forts i amb cúpules potents eren la millor garantia contra la desintegració d'Espanya, però la primera cosa que es va desintegrar van ser els partits, perquè van aparèixer els barons territorials.
"Una forta descentralització administrativa de la despesa pública sense descentralitzar els tributs va derivar en un sistema que ha multiplicat els organismes i empreses públiques tant de l'administració central com de les autonòmiques".
"Ningú no sap en aquests moments quantes empreses i organismes públics tenim a Espanya. Estan entre 4.000 i 6.000. Els que anomenem "classe política", si comptem tots els que treballen a l'administració, assessors, recomanats, podrien ser unes 300.000 persones".
"La classe política espanyola no té cap diagnòstic de la crisi i no té cap projecte per sortir de la crisi".
La crisi econòmica
"Sembla que la crisi sigui una cosa que ens ha passat, un acte de Déu, però hi ha causes que són espanyoles i només espanyoles, perquè tenim una taxa d'atur absurda".
"Fallem en el diagnòstic i fallem en el remei. Estem retallant la investigació i la innovació".
"Som a la cua de tots els informes de rendiment del sistema educatiu i ens preocupa més l'adoctrinament religiós a les escoles. La disputa política va per aquí, i en canvi ningú no ha fet un estudi seriós de per què tenim un sistema educatiu tan desastrós, per què tenim la taxa de fracàs escolar més alta d'Europa. No, això no interessa, i no interessa perquè el sistema es vol preservar com està. Per això tenim unes elits polítiques extractives, perquè es tanquen al canvi quan el canvi va en contra dels seus interessos particulars".
"Els avisos de l'existència de la crisi hi eren, però no es va fer cap reforma perquè ningú no es llegia els butlletins del Banc d'Espanya ni els articles de premsa que molts analistes anaven publicant dient que anàvem cap a la catàstrofe. Entre el 2000 i el 2008 es va perdre un 35% de competitivitat respecte a Alemanya, perquè ells sí que estaven fent reformes".
"Els partits polítics no són capaços i no volen pensar a llarg termini. Això explica també per què es va ajornar reconèixer la crisi".
"Per què no fem l'aposta que tothom sap que s'ha de fer: investigació, innovació educació, emprenedoria? No ho fem perquè una elit extractiva no cavarà mai la seva pròpia tomba. L'interès particular preval sobre l'interès general, que seria explicar al país la situació en què ens trobem".
"L'euro és inestable perquè hi ha dues lligues de països amb dos nivells de capital humà molt diferents. Sense convergència de capital humà, l'euro és impossible. Petarà. Més tard o més d'hora. I ens anirà molt malament".
"La situació és tan dolenta que no té solució a curt termini. L'economia espanyola encara no ha tocat fons. És extremament greu que des del 2007 s'hagin destruït 3 milions de llocs de treball, dels quals 1,2 milions corresponen a menors de 25 anys. Això vol dir que ens estem carregant el futur del país. La meitat dels ajustos laborals s'han fet amb els menors de 25 anys. En aquests moments només està treballant el 18% dels menors de 25 anys".
"No s'haurien d'haver retallat les polítiques actives d'ocupació. El govern actual diu que no serveixen per a res, però a tots els països funcionen. Serveixen per formar els aturats, donar-los contactes, posar-los a treballar. Les polítiques actives d'ocupació aquí han servit per subvencionar de manera encoberta els sindicats. El que estem fent amb la gent jove ens passarà factura durant dècades".
"Molts dels responsables d'entitats financeres haurien d'estar imputats, i en alguns casos, a la presó".
"El sector públic està xuclant en aquests moments tot el crèdit que genera l'economia espanyola i està expulsant el sector privat".
"D'una recessió només se'n surt exportant".
Actualment és promotor i conseller d'una societat gestora de fons de capital risc en biomedicina, i compagina aquesta feina amb la d'escriptor i articulista. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
El sistema polític espanyol
"El problema del sistema polític espanyol no és la corrupció. En tenim, i molta, però això, en graus diferents, existeix a tots els països del món, fins i tot en les democràcies més avançades. El que fa insòlit el sistema polític espanyol és que no tenim cap mecanisme de reciclatge dels residus tòxics que genera la corrupció. La toxicitat es va acumulant a dins del sistema polític perquè no es recicla i la corrupció ha anat augmentant en les últimes dècades".
"El sistema de selecció dels candidats dels partits és pervers, perquè no se seleccionen per la seva competència o preparació, sinó gairebé exclusivament per la seva fidelitat. Això ha fet que la capacitat de lideratge i la preparació dels nostres polítics hagi anat baixant. Tenim una classe política que cada vegada està menys preparada i que té cada vegada menys capacitat de lideratge".
"A Espanya tenim una llei de partits polítics que no diu res, que no regula res. Els partits s'autoregulen, amb les conseqüències que tots estem veient".
"Els partits polítics haurien d'estar molt regulats, perquè tenen el monopoli d'una cosa importantíssima en una democràcia: la representativitat política".
"A Alemanya els partits estan molt regulats, obligats per llei a tenir congressos cada dos anys i a fer eleccions primàries".
"Tots els sistemes polítics democràtics tenen un sistema de drenatge, i aquí no en tenim. I no en tenim perquè a l'època de la transició l'elecció va ser entre el franquisme i la democràcia, sense ruptura i de compromís. I vam tenir un conjunt de polítics que van saber renunciar a coses que consideraven importants, que van entendre el consens com un conjunt de renúncies mútues".
"Hi havia la idea que per consolidar la democràcia havíem de tenir partits d'àmbit territorial espanyol molt forts, amb unes cúpules dirigents molt potents, per la manca d'experiència de les dècades que va durar el franquisme. Després va venir l'encaix a Espanya dels nacionalismes històrics amb el nou sistema institucional, i en la discussió es va decidir el 'café para todos' i una forta descentralització de l'administració de l'Estat. Això va degenerar molt ràpidament, i les antigues estructures caciquils que hi havia a molts llocs d'Espanya van ser les primeres que es van afegir a la descentralització perquè tot continués igual".
"Hi va haver la idea que uns partits polítics d'àmbit nacional, el PP i el PSOE, forts i amb cúpules potents eren la millor garantia contra la desintegració d'Espanya, però la primera cosa que es va desintegrar van ser els partits, perquè van aparèixer els barons territorials.
"Una forta descentralització administrativa de la despesa pública sense descentralitzar els tributs va derivar en un sistema que ha multiplicat els organismes i empreses públiques tant de l'administració central com de les autonòmiques".
"Ningú no sap en aquests moments quantes empreses i organismes públics tenim a Espanya. Estan entre 4.000 i 6.000. Els que anomenem "classe política", si comptem tots els que treballen a l'administració, assessors, recomanats, podrien ser unes 300.000 persones".
"La classe política espanyola no té cap diagnòstic de la crisi i no té cap projecte per sortir de la crisi".
La crisi econòmica
"Sembla que la crisi sigui una cosa que ens ha passat, un acte de Déu, però hi ha causes que són espanyoles i només espanyoles, perquè tenim una taxa d'atur absurda".
"Fallem en el diagnòstic i fallem en el remei. Estem retallant la investigació i la innovació".
"Som a la cua de tots els informes de rendiment del sistema educatiu i ens preocupa més l'adoctrinament religiós a les escoles. La disputa política va per aquí, i en canvi ningú no ha fet un estudi seriós de per què tenim un sistema educatiu tan desastrós, per què tenim la taxa de fracàs escolar més alta d'Europa. No, això no interessa, i no interessa perquè el sistema es vol preservar com està. Per això tenim unes elits polítiques extractives, perquè es tanquen al canvi quan el canvi va en contra dels seus interessos particulars".
"Els avisos de l'existència de la crisi hi eren, però no es va fer cap reforma perquè ningú no es llegia els butlletins del Banc d'Espanya ni els articles de premsa que molts analistes anaven publicant dient que anàvem cap a la catàstrofe. Entre el 2000 i el 2008 es va perdre un 35% de competitivitat respecte a Alemanya, perquè ells sí que estaven fent reformes".
"Els partits polítics no són capaços i no volen pensar a llarg termini. Això explica també per què es va ajornar reconèixer la crisi".
"Per què no fem l'aposta que tothom sap que s'ha de fer: investigació, innovació educació, emprenedoria? No ho fem perquè una elit extractiva no cavarà mai la seva pròpia tomba. L'interès particular preval sobre l'interès general, que seria explicar al país la situació en què ens trobem".
"L'euro és inestable perquè hi ha dues lligues de països amb dos nivells de capital humà molt diferents. Sense convergència de capital humà, l'euro és impossible. Petarà. Més tard o més d'hora. I ens anirà molt malament".
"La situació és tan dolenta que no té solució a curt termini. L'economia espanyola encara no ha tocat fons. És extremament greu que des del 2007 s'hagin destruït 3 milions de llocs de treball, dels quals 1,2 milions corresponen a menors de 25 anys. Això vol dir que ens estem carregant el futur del país. La meitat dels ajustos laborals s'han fet amb els menors de 25 anys. En aquests moments només està treballant el 18% dels menors de 25 anys".
"No s'haurien d'haver retallat les polítiques actives d'ocupació. El govern actual diu que no serveixen per a res, però a tots els països funcionen. Serveixen per formar els aturats, donar-los contactes, posar-los a treballar. Les polítiques actives d'ocupació aquí han servit per subvencionar de manera encoberta els sindicats. El que estem fent amb la gent jove ens passarà factura durant dècades".
"Molts dels responsables d'entitats financeres haurien d'estar imputats, i en alguns casos, a la presó".
"El sector públic està xuclant en aquests moments tot el crèdit que genera l'economia espanyola i està expulsant el sector privat".
"D'una recessió només se'n surt exportant".
