Educació

Melgarejo: "L'esborrany de Wert em sembla una bestiesa, un atemptat contra la nostra identitat"

El psicopedagog ha parlat del nostre sistema d'educació i també del sistema educatiu finlandès, del qual és un bon coneixedor. També ha parlat de la reforma educativa del ministre Wert.

Xavier Melgarejo és un expert en educació que ha assessorat tant el govern espanyol com el de la Generalitat. Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars".

Us deixem les seves millors frases:


L'esborrany de llei de reforma del sistema educatiu proposat pel ministre Wert


Em sembla una bestiesa, un atemptat contra la nostra identitat i un desig de recentralitzar tot el procés educatiu a Espanya. El títol de l'esborrany parla només de "qualitat", no parla d'equitat. Amb aquesta proposta de llei es danyarà la identitat no només de Catalunya, sinó també la d'altres comunitats.

Aquest esborrany ens arriba just després de les eleccions a Catalunya, i és per una raó: perquè no volien que hi hagués unes conseqüències sobre l'electorat. I a més, la situació econòmica a Espanya deu ser tan greu que és probable que vulguin aplicar aquesta llei tan de pressa com sigui possible perquè no es pugui tirar enrere, ja que no saben com pot acabar l'Estat d'aquí un, dos o tres anys.

El respecte a la diversitat no és el pensament dominant en el partit hegemònic a l'estat espanyol en aquests moments. L'educació és un vector extremadament important per a ells, i la idea és relegar el català i les altres llengües de l'Estat i fer del castellà el pal de paller de l'educació.

Això va contra tota la política educativa de pacte que hi ha hagut a Catalunya. La integració lingüística ha aconseguit crear una sola comunitat i ara hi ha el perill que es trenqui el nostre model.


El bilingüisme

La capacitat de dominar dues o tres llengües incrementa el coneixement exponencial del llenguatge. Conèixer una llengua ajuda a conèixer-ne d'altres, perquè hi ha estructures comunes. És una tonteria impedir que les persones d'un país no puguin dominar dues, tres o quatre llengües.


El sistema educatiu de Finlàndia

La meitat dels nois i noies que són a les aules a Finlàndia tenen un nivell de notable o excel·lent.

El sistema educatiu finlandès funciona perquè la família, l'escola i l'entorn social funcionen de manera coordinada. En el nostre cas, el que passa és que aquests tres engranatges no estan ben coordinats i es frenen entre ells.

Dos aspectes molt importants per entendre els bons resultats educatius són que el govern finlandès promou la compatibilitat de la vida familiar i la laboral i la protecció cap a la dona i els infants.
Un 80 per cent de les famílies van cada setmana a la biblioteca a llegir. És el país que té més llibres del món per habitant en biblioteques públiques.

Tant el cinema com la televisió subtitulen pràcticament totes les pel·lícules i això facilita als nens l'aprenentatge d'idiomes i augmenta la capacitat lectora.

A Finlàndia el sistema educatiu està pactat per un 80 per cent del seu Parlament i fa pràcticament 40 anys que no es toca. L'escola pública és majoritària i d'alta qualitat. L'escola i el material escolar són gratuïts, i tots els nens tenen el dinar a l'escola també gratuït. Això afavoreix una igualtat d'oportunitats real. Els mestres tenen una gran consideració social, és una de les professions més respectades del país. Per als finlandesos els infants són el tresor de la nació.


El nostre sistema educatiu

Al nostre país, els canvis constants de model educatiu acaben trencant el sistema, que aguanta gràcies a la feina dels mestres. En aquests moments hi ha situacions tan dramàtiques com que hi ha professors que paguen de la seva butxaca el dinar d'alguns nens.

Espanya dedicava un 4 per cent del PIB a educació, i ara s'ha reduït a un 3,9 per cent. A la resta d'Europa es dedica un 5,5 o un 6 per cent dels pressupostos a educació des de fa 30 anys. Tenim un retard impressionant. I no només són els recursos, també s'ha de voler creure en l'educació, creure que la formació de les persones és important.

L'OCDE ha fet una classificació de 6 possibles models educatius: el model burocràtic, el de mercat, el que se'n diu "cor de la col·lectivitat", el model en xarxa i el model de desintegració. Doncs bé, Espanya ocupa els primers llocs en els models burocràtic i de desintegració. Finlàndia, en canvi, és forta en els models d'aprenentatge i de cor de la col·lectivitat.

També, segons dades de l'OCDE, Finlàndia és el país més descentralitzat del món pel que fa a la presa de decisions educatives. Es prenen a nivell escolar i municipal. En el cas d'Espanya, el 57 per cent de les decisions educatives les pren l'administració central.

L'estat espanyol té una concepció de model educatiu que no és moderna ni és europea. No s'ha apostat mai per l'educació.
Anar al contingut