"La independència, pas a pas", opinions sobre el camí cap a un nou Estat
Veus polítiques de tots els colors i de l'àmbit català, espanyol i europeu van analitzar els reptes que ha de superar Catalunya per esdevindre un Estat independent.
La darrera entrega del documental d'actualitat "30 minuts", oferida el diumenge 4 de novembre, va tractar la possibilitat que Catalunya esdevingui independent i com aquest nou estat podria encabir-se dins la Unió Europea. "La independència, pas a pas" va explicar, en veu d'importants personalitats polítiques, els reptes de Catalunya per assolir la independència.
Miquel Roca i Junyent, un dels ponents de la Constitució Espanyola del 1978 i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, creu que l'última embranzida de l'independentisme té un origen clar: "El Tribunal Constitucional va fer un error descomunal amb la seva sentència carregant-se l'Estatut", el 28 de juny del 2010. En opinió de l'exparlamentari de Convergència al Congrés dels Diputats, des de Madrid s'utilitza un argument contra la independència que no té ni cap ni peus: "No hi ha cap Constitució democràtica en el món que prevegi la independència, i és lògic. Però això no ha impedit que hi hagi molts països que hagin accedit a la independència", va concloure Roca i Junyent.
Un altre professor en Dret Constitucional, Joan Lluís Pérez-Francesch, que treballa en un grup de recerca especialitzat en transformacions de l'Estat, va considerar inacceptable el possible veto del govern espanyol a un referèndum convocat des de la Generalitat: "No tenim governants per dir que està prohibit, perquè per això no necessitaríem cap governant", va explicar Pérez-Francesch.
Fora de Catalunya, una de les opinions més respectables sobre la Constitució ve de la mà de Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, que va deixar clar la impossibilitat de fer una secesió legal o tutelada per Madrid en l'actual marc: "Catalunya no podrà fer mai una reforma de la Constitució". I va assenyalar Quebec com un possible referent per donar sortida a les aspiracions dels catalans: "Aquesta via canadenca, aquesta o una de semblant, si la situació arriba a ser d'una majoria i d'una permanència i d'una voluntat que permanentment es reivindica per part de la ciutadania de Catalunya... Jo crec que alguna cosa d'aquestes s'hauria de dir", va afegir Pérez Royo.
L'opinió institucional la va aportar des de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia dins el govern de Rajoy. El màxim responsable de la justícia espanyola va insistir en el discurs centralista de la falta de competències de les comunitats autònomes per fer referèndums i el topall que suposa la Constitució vigent: "En cap cas el govern té facultat política ni jurídica per autoritzar un referèndum sobre aspectes relacionats amb la sobirania en una part del territori de l'Estat", va argumentar Ruiz-Gallardón.
Novament, en contraposició a aquest discurs, va emergir la postura del primer ministre britànic David Cameron respecte a la situació d'Escòcia i el referèndum d'independència que celebrarà el 2014: "Sempre he volgut mostrar respecte pel poble escocès. Jo he fet que aquest referèndum es pugui celebrar i m'he assegurat que sigui decisiu, legal i net".
No tan comprensiu amb els moviments nacionals es va mostrar un altre líder europeu, el president rus Vladímir Putin, que durant un dels seus discursos es va referir a Catalunya i el País Basc per desacreditar nous estats com el de Kosovo: "Per què hem de promoure el separatisme? A Espanya, la gent no vol viure en un estat unificat. Per què no els doneu suport, també?".
En definitiva, "La independència, pas a pas", va ser un aplec d'opinions clau per conèixer des d'un punt de vista nacional i internacional els arguments per defensar la llibertat de Catalunya per esdevenir un nou Estat, però també per descobrir els entrebancs i enemics als quals s'haurà d'enfrontar.
Recupera el vídeo del reportatge.
Miquel Roca i Junyent, un dels ponents de la Constitució Espanyola del 1978 i professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, creu que l'última embranzida de l'independentisme té un origen clar: "El Tribunal Constitucional va fer un error descomunal amb la seva sentència carregant-se l'Estatut", el 28 de juny del 2010. En opinió de l'exparlamentari de Convergència al Congrés dels Diputats, des de Madrid s'utilitza un argument contra la independència que no té ni cap ni peus: "No hi ha cap Constitució democràtica en el món que prevegi la independència, i és lògic. Però això no ha impedit que hi hagi molts països que hagin accedit a la independència", va concloure Roca i Junyent.
Un altre professor en Dret Constitucional, Joan Lluís Pérez-Francesch, que treballa en un grup de recerca especialitzat en transformacions de l'Estat, va considerar inacceptable el possible veto del govern espanyol a un referèndum convocat des de la Generalitat: "No tenim governants per dir que està prohibit, perquè per això no necessitaríem cap governant", va explicar Pérez-Francesch.
Fora de Catalunya, una de les opinions més respectables sobre la Constitució ve de la mà de Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, que va deixar clar la impossibilitat de fer una secesió legal o tutelada per Madrid en l'actual marc: "Catalunya no podrà fer mai una reforma de la Constitució". I va assenyalar Quebec com un possible referent per donar sortida a les aspiracions dels catalans: "Aquesta via canadenca, aquesta o una de semblant, si la situació arriba a ser d'una majoria i d'una permanència i d'una voluntat que permanentment es reivindica per part de la ciutadania de Catalunya... Jo crec que alguna cosa d'aquestes s'hauria de dir", va afegir Pérez Royo.
L'opinió institucional la va aportar des de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia dins el govern de Rajoy. El màxim responsable de la justícia espanyola va insistir en el discurs centralista de la falta de competències de les comunitats autònomes per fer referèndums i el topall que suposa la Constitució vigent: "En cap cas el govern té facultat política ni jurídica per autoritzar un referèndum sobre aspectes relacionats amb la sobirania en una part del territori de l'Estat", va argumentar Ruiz-Gallardón.
Novament, en contraposició a aquest discurs, va emergir la postura del primer ministre britànic David Cameron respecte a la situació d'Escòcia i el referèndum d'independència que celebrarà el 2014: "Sempre he volgut mostrar respecte pel poble escocès. Jo he fet que aquest referèndum es pugui celebrar i m'he assegurat que sigui decisiu, legal i net".
No tan comprensiu amb els moviments nacionals es va mostrar un altre líder europeu, el president rus Vladímir Putin, que durant un dels seus discursos es va referir a Catalunya i el País Basc per desacreditar nous estats com el de Kosovo: "Per què hem de promoure el separatisme? A Espanya, la gent no vol viure en un estat unificat. Per què no els doneu suport, també?".
En definitiva, "La independència, pas a pas", va ser un aplec d'opinions clau per conèixer des d'un punt de vista nacional i internacional els arguments per defensar la llibertat de Catalunya per esdevenir un nou Estat, però també per descobrir els entrebancs i enemics als quals s'haurà d'enfrontar.
Recupera el vídeo del reportatge.
