"El documental" estrena "Construint llibertat"
El retrat de la contracultura de la Barcelona dels 70 a través de la Casa Fullà, un edifici que va acollir els joves més inquiets i transgressors de la ciutat.
Divendres 2 de novembre, a les 21.30, el programa del 33 "El documental" estrena "Construint llibertat", el retrat de la contracultura de la Barcelona dels 70 a través d'un edifici que va acollir els joves més inquiets i transgressors de la ciutat, la Casa Fullà.
La Casa Fullà és un edifici emblemàtic que ha passat desapercebut per als barcelonins: un bloc d'habitatges del Guinardó que va trencar amb tots els convencionalismes constructius del moment imperants a l'Espanya grisa del franquisme. Les seves cuines tipus "office" o dúplex eren impensables per a l'època, de manera que va ser un fracàs comercial. En comptes d'atreure la nova classe mitjana, a qui anava dirigit, hi van trobar refugi persones amb una mentalitat veritablement moderna. Eren joves inquiets i transgressors que van ser la punta de llança de la vida cultural barcelonina de la Transició.
L'origen del projecte es remunta a l'any 1962, quan un jove Ferran Fullà es troba a la presó de Lleida per la seva activitat política antifranquista. Hi roman empresonat juntament amb els també universitaris Salvador Clotas, Martí Capdevila o Manuel Vázquez Montalbán. Després de ser alliberat inicia una relació amb Anna Briongos. De la unió de tots dos neix l'encàrrec de construir un edifici en un solar de la família Fullà amb el capital d'una família benestant. Els arquitectes, escollits gràcies a la pressió dels joves, són dos llicenciats sense experiència però plens d'idees innovadores: Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Entre els anys 1967 i 1971 dissenyen un edifici totalment desconcertant a l'època que atreu personatges singulars amb ganes de trencar del tot amb la mentalitat dominant de llavors.
Hi van viure Ferran Fullà, Anna Briongos (la primera dona espanyola a passar durant els seixanta un any vivint a l'Afganistan), Víctor Jou (fundador de la mítica sala Zeleste), el cineasta Francesc Bellmunt, alguns dels iniciadors del col·lectiu Vídeo Nou, la poetessa Marta Pessarrodona, l'intel·lectual contracultural Pau Malvido (pseudònim de Pau Maragall), el dibuixant de còmics Vallés, la crítica d'art Victòria Combalia, els impulsors de Canet Rock i les revistes "Star" i "Ajoblanco", etc... A l'edifici, hi va viure i hi va tenir estudi el poeta Joan Brossa, d'una generació anterior a la de la majoria dels altres estudiants però afí per la seva personalitat.
Eren joves que no se sentien identificats ni amb la dreta ni amb l'esquerra política, que pensaven que tot es podia canviar, que desitjaven viure d'una manera diferent i somiaven amb la llibertat. Viatjaven per explorar el món a Londres, París, l'Índia, lluny de la dictadura franquista i de la grisor d'aquell moment. Van experimentar amb les drogues i van practicar l'amor lliure en una societat de moral estricta on eren vistos com uns extravagants. Per això van iniciar els anys setanta com si realment Franco i el franquisme no existissin. El bloc de pisos on vivien, al qual se'l coneixia com "l'edifici dels hippies", es va convertir en un espai de llibertat en una ciutat que vivia sota la dictadura i en un viver de joves creatius.
Fitxa tècnica
Direcció, guió i producció: Roger Roca
Realització, edició, producció, so: Marc Alberti
Grafisme: Cristina BuenoEspanya, 2011
Espanya, 2011
Un documental produït per In Albis i Cronosfera Serveis Culturals, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.
Roger Roca, direcció, guió i producció
(Olesa, 1976) és llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.
Guionista, entre altres, del documental "Barcelona era una fiesta" (juntament amb Morrosko Vila-San Juan, el director) i director de diversos documentals: "Terra d'oportunitats", "Dónes de l'Ebre", "Darreres Batalles" i "Abrera de la II República a la Postguerra".
Director de les cinc edicions de la Mostra de les Arts de la Paraula d'Abrera.
Editor de l'editorial Edicions Impossibles.
Marc Alberti, direcció, guió i producció
(Manresa, 1976) Graduat en Fotografia, màster de Realització i Producció de Televisió i Estudis de Guió i Realització Cinematogràfics a l'escola de cinema de San Antonio de los Baños, Cuba.
Realitzador cinc anys a Televisió de Manresa i col·laborador de Televisió de Catalunya a partir del 2007 en la producció d'informatius.
Productor i realitzador de les sèries per a la Xarxa de Televisions Locals "Aborígens" i "Oltre i limiti", director dels documentals "Habibi" i "Abrera de la II República a la Postguerra" i director dels curtmetratges "Overflörde kina, overflörde barra" i "El temps de Remi".
Cristina Bueno, grafisme
(Barcelona, 1983) Estudia art gràfic, disseny 3D, multimèdia i web.
Dissenyadora gràfica, web, 3D i il·lustradora.
Guanyadora de diversos premis de còmic, i s'acaba d'estrenar amb una tira a "El jueves".
Dissenyadora i autora de DVDs a l'empresa Voilà.
Dissenyadora gràfica de diversos documentals i vídeos industrials, alguns per a la Generalitat o la Fundació Bertelsmann.
La Casa Fullà és un edifici emblemàtic que ha passat desapercebut per als barcelonins: un bloc d'habitatges del Guinardó que va trencar amb tots els convencionalismes constructius del moment imperants a l'Espanya grisa del franquisme. Les seves cuines tipus "office" o dúplex eren impensables per a l'època, de manera que va ser un fracàs comercial. En comptes d'atreure la nova classe mitjana, a qui anava dirigit, hi van trobar refugi persones amb una mentalitat veritablement moderna. Eren joves inquiets i transgressors que van ser la punta de llança de la vida cultural barcelonina de la Transició.
L'origen del projecte es remunta a l'any 1962, quan un jove Ferran Fullà es troba a la presó de Lleida per la seva activitat política antifranquista. Hi roman empresonat juntament amb els també universitaris Salvador Clotas, Martí Capdevila o Manuel Vázquez Montalbán. Després de ser alliberat inicia una relació amb Anna Briongos. De la unió de tots dos neix l'encàrrec de construir un edifici en un solar de la família Fullà amb el capital d'una família benestant. Els arquitectes, escollits gràcies a la pressió dels joves, són dos llicenciats sense experiència però plens d'idees innovadores: Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Entre els anys 1967 i 1971 dissenyen un edifici totalment desconcertant a l'època que atreu personatges singulars amb ganes de trencar del tot amb la mentalitat dominant de llavors.
Hi van viure Ferran Fullà, Anna Briongos (la primera dona espanyola a passar durant els seixanta un any vivint a l'Afganistan), Víctor Jou (fundador de la mítica sala Zeleste), el cineasta Francesc Bellmunt, alguns dels iniciadors del col·lectiu Vídeo Nou, la poetessa Marta Pessarrodona, l'intel·lectual contracultural Pau Malvido (pseudònim de Pau Maragall), el dibuixant de còmics Vallés, la crítica d'art Victòria Combalia, els impulsors de Canet Rock i les revistes "Star" i "Ajoblanco", etc... A l'edifici, hi va viure i hi va tenir estudi el poeta Joan Brossa, d'una generació anterior a la de la majoria dels altres estudiants però afí per la seva personalitat.
Eren joves que no se sentien identificats ni amb la dreta ni amb l'esquerra política, que pensaven que tot es podia canviar, que desitjaven viure d'una manera diferent i somiaven amb la llibertat. Viatjaven per explorar el món a Londres, París, l'Índia, lluny de la dictadura franquista i de la grisor d'aquell moment. Van experimentar amb les drogues i van practicar l'amor lliure en una societat de moral estricta on eren vistos com uns extravagants. Per això van iniciar els anys setanta com si realment Franco i el franquisme no existissin. El bloc de pisos on vivien, al qual se'l coneixia com "l'edifici dels hippies", es va convertir en un espai de llibertat en una ciutat que vivia sota la dictadura i en un viver de joves creatius.
Fitxa tècnica
Direcció, guió i producció: Roger Roca
Realització, edició, producció, so: Marc Alberti
Grafisme: Cristina BuenoEspanya, 2011
Espanya, 2011
Un documental produït per In Albis i Cronosfera Serveis Culturals, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya.
Roger Roca, direcció, guió i producció
(Olesa, 1976) és llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra.
Guionista, entre altres, del documental "Barcelona era una fiesta" (juntament amb Morrosko Vila-San Juan, el director) i director de diversos documentals: "Terra d'oportunitats", "Dónes de l'Ebre", "Darreres Batalles" i "Abrera de la II República a la Postguerra".
Director de les cinc edicions de la Mostra de les Arts de la Paraula d'Abrera.
Editor de l'editorial Edicions Impossibles.
Marc Alberti, direcció, guió i producció
(Manresa, 1976) Graduat en Fotografia, màster de Realització i Producció de Televisió i Estudis de Guió i Realització Cinematogràfics a l'escola de cinema de San Antonio de los Baños, Cuba.
Realitzador cinc anys a Televisió de Manresa i col·laborador de Televisió de Catalunya a partir del 2007 en la producció d'informatius.
Productor i realitzador de les sèries per a la Xarxa de Televisions Locals "Aborígens" i "Oltre i limiti", director dels documentals "Habibi" i "Abrera de la II República a la Postguerra" i director dels curtmetratges "Overflörde kina, overflörde barra" i "El temps de Remi".
Cristina Bueno, grafisme
(Barcelona, 1983) Estudia art gràfic, disseny 3D, multimèdia i web.
Dissenyadora gràfica, web, 3D i il·lustradora.
Guanyadora de diversos premis de còmic, i s'acaba d'estrenar amb una tira a "El jueves".
Dissenyadora i autora de DVDs a l'empresa Voilà.
Dissenyadora gràfica de diversos documentals i vídeos industrials, alguns per a la Generalitat o la Fundació Bertelsmann.
