Carles Boix: "Catalunya és qui ha de decidir el seu futur, no la totalitat d'Espanya
Recupera les frases més destacades del "Singulars" d'aquest dimecres, on Carles Boix, doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard, ha parlat sobre els camins cap a l'estat propi i els escenaris de ruptura.
El marc legal
Segons Carles Boix, no és cert que el dret a l'autodeterminació estigui prohibit pel Dret Internacional. No està completament regulat, però no està prohibit com s'està dient desde determinats sectors. Cita el Tribunal Internacional de la Haia i ens diu que "qualsevol poble pot tenir el dret a l'autodeterminació si no fa un ús il·lícit de la força"."
El dret a l'autodeterminació
Ens diu que Catalunya, segons el Dret Internacional i la Carta de les Nacions Unides, és "subjecte polític" i per tant és qui ha de decidir el seu futur, no la totalitat d'Espanya. El "subjecte polític" és el poble que vol autodeterminar-se. Escòcia, ens diu, no pactarà un referèndum amb tota la Gran Bretanya, ni Lituània no va pactar un referèndum amb tota la Unió Soviètica.
Cita també com a referent el Conveni de Montevideo de 1934 sobre els Drets i Obligacions dels Estats, que diu que el govern d'una àrea sobirana que governa d'una manera estable, democràtica i pacífica, si fa una declaració d'independència amb un procés democràtic, aquell estat es converteix en un estat independent.
Segons el conveni de Montevideo de 1934, "per ser un estat, no cal que ningú et reconegui. Només has de manifestar la teva voluntat de ser independent. El procés de reconeixement internacional és posterior a ser independent".
El dret internacional no estableix un procés únic per arribar a l'autodeterminació, hi ha moltes possibilitats. L'important és que sigui un procés democràtic i pacífic.
Les relacions externes
El govern de Catalunya hauria d'invertir en la construcció d'aliats a fora, de complicitats amb Europa i amb els Estats Units. Informar amb total transparència perquè fem el què estem fent. Quina és la trajectòria de 300 anys d'intentar encaixar en Espanya sense aconseguir-ho.
El Quèbec, abans de fer els referèndums, havia pactat prèviament el reconeixement internacional de l'estat del Quèbec per part de França i els territoris francòfons si el referèndum es guanyava.
La situació a Espanya
El procés que està vivint Catalunya arriba en un moment que l'estat espanyol té una reputació a la baixa i una credibilitat internacional molt escassa. Tot això ens ajuda.
El govern espanyol està molt pressionat per la situació econòmica i el que vol és estabilitat, per tant bloquejarà tant un referendum con una consulta popular. Però hi ha dues altres vies: convocar unes noves eleccions, aquest cop plebiscitàries, o una decisió del Parlament. El Parlament podria debatre-ho i fer una declaració d'independència. Així és com es va fer a Kosovo i a Eslovènia.
En l'època de la transició ens vam imaginar que Espanya era moderna políticament i culturalment, i potser ara s'està veient que no és així.
La utilització de la força per part d'Espanya no és contemplable. Europa és una garantia. La Unió Europea es regeix per principis democràtics i és fa difícil imaginar que això pugui ser possible. L'Espanya d'ara no és la de l'any 36.
La manifestació de la Diada
La manifestació de l'11 de setembre va ser una manifestació pacífica, una manifestació que l'hagués pogut organitzar en Gandhi.
Els actius catalans
No hem de tenir por. Tenim molts actius en el nostre favor: un món més integrat, formar part d' Europa, tenim una població molt tranquila, molt estructurada cívicament, amb moltes ganes de fer coses. Tot això és un actiu molt valuós.
Mira el vídeo complet
Segons Carles Boix, no és cert que el dret a l'autodeterminació estigui prohibit pel Dret Internacional. No està completament regulat, però no està prohibit com s'està dient desde determinats sectors. Cita el Tribunal Internacional de la Haia i ens diu que "qualsevol poble pot tenir el dret a l'autodeterminació si no fa un ús il·lícit de la força"."
El dret a l'autodeterminació
Ens diu que Catalunya, segons el Dret Internacional i la Carta de les Nacions Unides, és "subjecte polític" i per tant és qui ha de decidir el seu futur, no la totalitat d'Espanya. El "subjecte polític" és el poble que vol autodeterminar-se. Escòcia, ens diu, no pactarà un referèndum amb tota la Gran Bretanya, ni Lituània no va pactar un referèndum amb tota la Unió Soviètica.
Cita també com a referent el Conveni de Montevideo de 1934 sobre els Drets i Obligacions dels Estats, que diu que el govern d'una àrea sobirana que governa d'una manera estable, democràtica i pacífica, si fa una declaració d'independència amb un procés democràtic, aquell estat es converteix en un estat independent.
Segons el conveni de Montevideo de 1934, "per ser un estat, no cal que ningú et reconegui. Només has de manifestar la teva voluntat de ser independent. El procés de reconeixement internacional és posterior a ser independent".
El dret internacional no estableix un procés únic per arribar a l'autodeterminació, hi ha moltes possibilitats. L'important és que sigui un procés democràtic i pacífic.
Les relacions externes
El govern de Catalunya hauria d'invertir en la construcció d'aliats a fora, de complicitats amb Europa i amb els Estats Units. Informar amb total transparència perquè fem el què estem fent. Quina és la trajectòria de 300 anys d'intentar encaixar en Espanya sense aconseguir-ho.
El Quèbec, abans de fer els referèndums, havia pactat prèviament el reconeixement internacional de l'estat del Quèbec per part de França i els territoris francòfons si el referèndum es guanyava.
La situació a Espanya
El procés que està vivint Catalunya arriba en un moment que l'estat espanyol té una reputació a la baixa i una credibilitat internacional molt escassa. Tot això ens ajuda.
El govern espanyol està molt pressionat per la situació econòmica i el que vol és estabilitat, per tant bloquejarà tant un referendum con una consulta popular. Però hi ha dues altres vies: convocar unes noves eleccions, aquest cop plebiscitàries, o una decisió del Parlament. El Parlament podria debatre-ho i fer una declaració d'independència. Així és com es va fer a Kosovo i a Eslovènia.
En l'època de la transició ens vam imaginar que Espanya era moderna políticament i culturalment, i potser ara s'està veient que no és així.
La utilització de la força per part d'Espanya no és contemplable. Europa és una garantia. La Unió Europea es regeix per principis democràtics i és fa difícil imaginar que això pugui ser possible. L'Espanya d'ara no és la de l'any 36.
La manifestació de la Diada
La manifestació de l'11 de setembre va ser una manifestació pacífica, una manifestació que l'hagués pogut organitzar en Gandhi.
Els actius catalans
No hem de tenir por. Tenim molts actius en el nostre favor: un món més integrat, formar part d' Europa, tenim una població molt tranquila, molt estructurada cívicament, amb moltes ganes de fer coses. Tot això és un actiu molt valuós.
Mira el vídeo complet
