"Fins ara, semblava que ningú no podia qüestionar les coses que la banca havia fet malament"
L'Esther Llauradó i el Jordi Regàs són els autors del reportatge sobre participacions preferents emès a "30 minuts". Ens expliquen quan van decidir aprofundir en aquest tema i quines conclusions en treuen.
Esther, Jordi, com es comença a gestar el reportatge? Quan vau detectar que calia un tractament en profunditat de tema?
Esther: Havíem detectat a la web molts fòrums d'afectats per les participacions preferents i altres productes bancaris complexos i, per acabar de decidir si hi havia prou conflicte per plantejar-nos un "30 minuts", vam assistir a una assemblea d'afectats a Esplugues de Llobregat. No va caldre res més: no vam tenir cap dubte. De seguida ens va xocar la desproporció entre l'abast del problema i la poca informació que hi havia hagut als mitjans de comunicació. Ha circulat molt pel boca-orella, perquè hi ha molta gent afectada, i la informació tard o d'hora acaba sortint, però això no s'ha traslladat als mitjans. TV3 no podia deixar d'explicar i contextualitzar la indignació ciutadana per una de les polèmiques més importants d'aquest any.
Com us heu trobat la gent afectada: se senten enganyats, abandonats, empipats...?
Jordi Regàs: Se senten enganyats, estan empipats i a alguns fins i tot els ha abandonat l'entitat perquè encara no els han ofert cap solució. El problema, sobretot amb les preferents que es van vendre el 2008 i 2009, o amb les que es van recol·locar al 2010 o 2011, és que les entitats van anar a buscar els diners dels petits estalviadors i molts es pensaven que posaven els diners en un dipòsit a termini fix. Com que ara a molts els han obligat a convertir-se en futurs accionistes i la borsa està com està, han perdut o preveuen que perdran diners. I clar, això no és el que els van dir quan van comprar les preferents.
Molta gent va comprar un producte que no entenia... Penseu que ens falta cultura econòmica? O el problema radica més en l'engany o mal assessorament?
Esther: Totes dues coses. Per descomptat que ens falta cultura financera, tot i que la crisi i els escàndols relacionats amb la banca està fent que els ciutadans n'estiguin fent un curs accelerat... Però també és indubtable que hi ha hagut un comportament poc ètic per part d'algunes oficines en la col·locació d'aquests productes. Especialment quan parlem de gent gran, una generació que va fer els deures i, malgrat les dificultats econòmiques, ha generat una massa d'estalvi important pensant en la vellesa.
Cap representant oficial de bancs o caixes ha volgut participar al reportatge... Ja us ho imaginàveu, que seria així?
Jordi: Ens van avisar que no hi hauria gaire disposició a col·laborar. La resposta dels departaments de comunicació de les entitats es podria resumir en "Sabem que participar-hi no ens beneficiarà." És una decisió que hem de respectar, tot i que nosaltres pensem que donar la cara sempre surt a compte. Negant-se a ser entrevistats fa la sensació que s'amaguen, que han fet les coses malament; cosa que, per altra banda, en un munt de casos ens sembla que és veritat.
Com heu resolt aquesta absència, per tenir pluralitat d'opinions i intentar donar els dos punts de vista?
Esther: Hem pogut entrevistar l'advocat d'una entitat financera, i hem respectat la seva voluntat que no sigui identificada. També hem utilitzat les intervencions oficials que va donar CaixaBank a la Junta d'Accionistes, fins ara les úniques explicacions públiques sobre aquesta qüestió. Això, junt amb les entrevistes amb especialistes que proporcionen el context i diversitat de punts de vista, creiem que ens dóna un reportatge equilibrat, on totes les opinions estan representades.
Us centreu més en la vessant econòmica del tema o en la personal? O van massa lligades per parlar de l'una sense l'altra?
Jordi: Jo diria que és un 40% personal i un 60% econòmic. De fet, els casos particulars de compra de preferents són molt similars entre si, per tant, un cop mostrada la història personal, hem considerat que calia donar context i que els experts valoressin el cas.
Penseu que les reclamacions judicials contra entitats financeres seran cada vegada més freqüents?
Esther: Si no es restableix la confiança trencada, sí. Amb tants anys de creixement, la gent havia perdut l'hàbit de reclamar, o també pot ser que no tingués res a reclamar... Però cada cop ens trobem amb més consumidors que no estan disposats que els prenguin el pèl. Fins ara, semblava que ningú no podia qüestionar les coses que la banca havia fet malament, però això comença a no ser així.
Esther: Havíem detectat a la web molts fòrums d'afectats per les participacions preferents i altres productes bancaris complexos i, per acabar de decidir si hi havia prou conflicte per plantejar-nos un "30 minuts", vam assistir a una assemblea d'afectats a Esplugues de Llobregat. No va caldre res més: no vam tenir cap dubte. De seguida ens va xocar la desproporció entre l'abast del problema i la poca informació que hi havia hagut als mitjans de comunicació. Ha circulat molt pel boca-orella, perquè hi ha molta gent afectada, i la informació tard o d'hora acaba sortint, però això no s'ha traslladat als mitjans. TV3 no podia deixar d'explicar i contextualitzar la indignació ciutadana per una de les polèmiques més importants d'aquest any.
Com us heu trobat la gent afectada: se senten enganyats, abandonats, empipats...?
Jordi Regàs: Se senten enganyats, estan empipats i a alguns fins i tot els ha abandonat l'entitat perquè encara no els han ofert cap solució. El problema, sobretot amb les preferents que es van vendre el 2008 i 2009, o amb les que es van recol·locar al 2010 o 2011, és que les entitats van anar a buscar els diners dels petits estalviadors i molts es pensaven que posaven els diners en un dipòsit a termini fix. Com que ara a molts els han obligat a convertir-se en futurs accionistes i la borsa està com està, han perdut o preveuen que perdran diners. I clar, això no és el que els van dir quan van comprar les preferents.
Molta gent va comprar un producte que no entenia... Penseu que ens falta cultura econòmica? O el problema radica més en l'engany o mal assessorament?
Esther: Totes dues coses. Per descomptat que ens falta cultura financera, tot i que la crisi i els escàndols relacionats amb la banca està fent que els ciutadans n'estiguin fent un curs accelerat... Però també és indubtable que hi ha hagut un comportament poc ètic per part d'algunes oficines en la col·locació d'aquests productes. Especialment quan parlem de gent gran, una generació que va fer els deures i, malgrat les dificultats econòmiques, ha generat una massa d'estalvi important pensant en la vellesa.
Cap representant oficial de bancs o caixes ha volgut participar al reportatge... Ja us ho imaginàveu, que seria així?
Jordi: Ens van avisar que no hi hauria gaire disposició a col·laborar. La resposta dels departaments de comunicació de les entitats es podria resumir en "Sabem que participar-hi no ens beneficiarà." És una decisió que hem de respectar, tot i que nosaltres pensem que donar la cara sempre surt a compte. Negant-se a ser entrevistats fa la sensació que s'amaguen, que han fet les coses malament; cosa que, per altra banda, en un munt de casos ens sembla que és veritat.
Com heu resolt aquesta absència, per tenir pluralitat d'opinions i intentar donar els dos punts de vista?
Esther: Hem pogut entrevistar l'advocat d'una entitat financera, i hem respectat la seva voluntat que no sigui identificada. També hem utilitzat les intervencions oficials que va donar CaixaBank a la Junta d'Accionistes, fins ara les úniques explicacions públiques sobre aquesta qüestió. Això, junt amb les entrevistes amb especialistes que proporcionen el context i diversitat de punts de vista, creiem que ens dóna un reportatge equilibrat, on totes les opinions estan representades.
Us centreu més en la vessant econòmica del tema o en la personal? O van massa lligades per parlar de l'una sense l'altra?
Jordi: Jo diria que és un 40% personal i un 60% econòmic. De fet, els casos particulars de compra de preferents són molt similars entre si, per tant, un cop mostrada la història personal, hem considerat que calia donar context i que els experts valoressin el cas.
Penseu que les reclamacions judicials contra entitats financeres seran cada vegada més freqüents?
Esther: Si no es restableix la confiança trencada, sí. Amb tants anys de creixement, la gent havia perdut l'hàbit de reclamar, o també pot ser que no tingués res a reclamar... Però cada cop ens trobem amb més consumidors que no estan disposats que els prenguin el pèl. Fins ara, semblava que ningú no podia qüestionar les coses que la banca havia fet malament, però això comença a no ser així.
