Documental

"Gernika: el bombardeig", a "Segle XX"

El dia del 75 aniversari de l'atac, s'emet un documental elaborat per Euskal Telebista que reconstrueix minuciosament l'episodi més conegut de la Guerra Civil Espanyola i d'un dels fets bèl·lics més mítics de tot el segle XX.

Dijous, 26 d'abril, el 33 emet el documental "Guernica: el bombardeig".

Es tracta, sens dubte, de l'episodi més conegut de la Guerra Civil Espanyola i d'un dels fets bèl·lics més mítics de tot el segle XX: el bombardeig de Guernica, del qual ara podran veure la reconstrucció minuciosa a través d'un documental produït l'any 2007 per Euskal Telebista. Reconstrucció a base de testimonis directes i també de les anàlisis d'un grapat de prestigiosos historiadors europeus, entre els quals Antony Beevor o Nicholas Rankin.

El dilluns 26 d'abril de 1937, en plena ofensiva de les tropes franquistes sobre la Biscaia republicana, una quarantena d'avions de la Legió Còndor alemanya (la força expedicionària nazi al servei de Franco) amb el suport de caces italians, van llançar damunt de la indefensa vila basca 33 tones de bombes, moltes d'incendiàries, i el foc resultant provocà en poques hores la destrucció gairebé completa de la històrica població. El balanç de víctimes humanes, xifrat d'entrada en milers, ha estat redimensionat per les recerques posteriors fins a un màxim de 300 morts.

Per què aquest esdeveniment, modest al cap i a la fi, adquirí tot seguit categoria de mite, i de mite perdurable? Perquè evidencià per primer cop la presència de tropes estrangeres en el bàndol dit nacional. Perquè va ser el primer assaig a Europa del terror aeri modern, de la destrucció sistemàtica d'un nucli urbà amb finalitats no pas estratègiques, sinó psicològiques. Perquè Guernica era la ciutat sagrada dels bascos, el santuari de la seva identitat. Perquè, en poc més de 24 hores, la gran premsa internacional publicà relats fidedignes d'allò que havia passat. La crònica del periodista britànic George Steer, escrita des de Bilbao i titulada La tragèdia de Guernica, va donar la volta al món i va provocar intensos debats tant al Parlament britànic com al Congrés dels Estats Units. El cinisme de la propaganda franquista, obstinada a negar el bombardeig i atribuir la destrucció a incendiaris rojo-separatistas, faria encara més grossa la polèmica.

Menys d'una setmana després, Pablo Picasso es posava a treballar a París en el seu celebèrrim quadre, exhibit públicament a partir del 4 de juny. I més tard poetes com el francès Paul Éluard, com l'espanyol Blas de Otero, com la xilena Gabriela Mistral van compondre versos que engrandien el mite. Guernica, erigida en símbol de la barbàrie feixista, va donar a la causa republicana la més gran victòria propagandística. Com ha escrit Antony Beevor, no va ser fins al bombardeig de Guernica que la República aconseguí decantar a favor seu l'opinió pública mundial. Del punt de vista militar, això no li serví de gran cosa; del punt de vista moral, en canvi, el franquisme no es va refer mai d'aquella ignomínia.


Reemissió:
Dissabte, 28 d'abril, 16.40


Anar al contingut