Entrevista al director de "Tornarem"

Felip Solé: "'Tornarem' és un puzle de vides que ho donen tot per la llibertat"

Parlem amb el director de la minisèrie de dos capítols que TV3 estrena dilluns que ve, una història de guerra centrada en la lluita dels exiliats espanyols per poder tornar a casa.

El director de "Tornarem", Felip Solé, ha fet desenes de documentals sobre la Segona Guerra Mundial durant els seus 30 anys de carrera. Ha entrevistat centenars de persones que van patir aquell episodi i les seves conseqüències. De tot aquest bagatge, en sorgeix "Tornarem".

Felip, per què vas decidir portar aquesta història a la televisió?


Vaig tenir la idea fent un documental sobre l'alliberament de París amb un dels supervivents de "La Nueve", en Lluís Royo. Estàvem davant d'un tanc que hi ha a París, com a recordatori de l'alliberament de la ciutat. Ell m'anava explicant el que havia passat allà, els combats que havia protagonitzat... I jo vaig pensar que allò no era només un documental, que era una història que calia explicar, que valia la pena explicar-la.

La gesta d'aquesta companyia, de "La Nueve", formada majoritàriament per exiliats espanyols, potser no ha estat prou reconeguda. Volies fer-los un homenatge?

Tothom els ha oblidat, és veritat. Quan nosaltres vam fer el documental, no estaven gens reconeguts: no hi havia documentals sobre el que havien fet, tampoc llibres... Després sí que han tingut reconeixement: se'ls ha donat la Legió d'Honor, la més important de les condecoracions franceses.

Però jo no volia fer un homenatge, l'homenatge els l'ha de fer la història i la societat. Jo volia que la gent entengués qui són aquestes persones. Persones normals, anònimes, senzilles... però grans herois, en definitiva. Durant la meva carrera, he entrevistat més de 1.500 persones diferents sobre aquesta etapa de la història. A partir d'aquestes converses, d'aquests fragments de vida que t'expliquen, he fet un puzle de vides que lluiten per la llibertat,  que realment ho donen tot per lluitar contra el feixisme.

De tots aquests testimonis, algun t'ha inspirat especialment?

No n'hi ha un, són fragments... Tot i que és evident que el Garcia de la pel·lícula és el Lluís Royo. Quan va acabar la II Guerra Mundial, ell només tenia 21 anys, i ja havia participat a la guerra d'Espanya. Imagina't! Era una criatura. I realment em vaig inspirar en ell com a jove, com a supervivent, per al García de la pel·lícula. Però és l'únic. Els personatges s'assemblen a persones, s'inspiren en elles, però no són elles. És un conjunt de tothom.

Com volies que fossin, els personatges?

Sobretot, humans. Quan jo era petit, els homes encara parlaven de la guerra. Vaig passar la meva infància sentint parlar de la Guerra Civil, de la Guerra Mundial... Eren coses que cada dia es comentaven al carrer. I, com a nen, jo m'acostava i escoltava. I el que ells parlaven, aquesta memòria que ells tenien de la guerra -que era real, que era directa-, en els llibres no l'he trobat mai, ni en els historiadors. És clar que els llibres t'ajuden a informar-te, però quan faig un treball, sempre penso en aquells homes de quan jo era petit, que explicaven la seva guerra. I en com l'explicaven. Aquest sentit d'humanitat és el que volia que fos present. Perquè sovint, tant a la literatura com al cinema, als republicans els fan com si fossin tontos, com ninots, no persones.

Per això, tot i ser enmig d'una guerra, trobem històries d'amor, d'amistat...


És clar, són persones normals, que tenen sentiments, que estimen... Que, malgrat tot, han de viure. Per exemple, vaig parlar amb els que havien estat companys del Lluís Royo, i transmetien un caliu entre ells, una cosa molt indefinible, un afecte, una amistat.... a prova de tot. Això ho vaig sentir molt viu. I ho he bolcat a "Tornarem".

La història se centra en la II Guerra Mundial, però la Guerra Civil Espanyola n'és el punt de partida.


Sí. Segons la història oficial, la guerra d'Espanya queda com aïllada. Però per mi, la guerra d'Espanya forma part de la II Guerra Mundial, és el primer acte, el començament. A Europa també ho consideren així, és només aquí que no es veu d'aquesta manera. Per tant, la caiguda de Barcelona el gener de 1939 és només un primer drama que fa que els nostres personatges se'n vagin a continuar aquesta guerra contra el feixisme que amenaça tot Europa i que finalment l'encendrà de dalt a baix.

D'altra banda, volia tractar també el tema dels nens. Era un problema que sempre em xocava molt, quan feia documentals. El dilema de deixar els nens o no. Què feien? Els portaven a l'exili? Amb perills a les carreteres, bombardejos... Els que els van deixar, els van perdre. Per això volia treballar arrencar en aquell moment en què es va trobar molta gent. Els nens, penso, són encara més víctimes que els altres.

Hi ha algun moment del rodatge que destacaries?

Mentre rodàvem a la plaça de l'Ajuntament, al centre de París, s'hi va presentar per sorpresa el que havia estat el xofer del general Leclerc durant tota la guerra. Ell havia entrat a la plaça amb "La Nueve" el 1944, exactament el moment que nosaltres estàvem recreant. Em va explicar coses molt interessants d'aquells moments. I a més ens va dir que ho fèiem molt bé, tal com ells ho havien fet. Va ser un moment molt maco.

Els supervivents deuen tenir ganes de veure retratada aquella història...

Sí, tenen moltíssimes ganes de veure-ho, i crec que tenim el seu vot de confiança que ho hem fet bastant bé.

I els espectadors, per què no s'han de perdre "Tornarem"?

Doncs perquè és una història extraordinària. Una historia poc coneguda, i molt èpica: un grup de gent que entra a la gola del llop per alliberar una ciutat. Té tota l'èpica que ha de tenir una pel·lícula. També per la gran història d'amor que conté: pot semblar banal en temps de guerra, però l'amor és el que ens fa viure, el que ens fa bellugar. Jo crec que té tots els ingredients perquè no se l'hagi de perdre ningú.

Évelin Pérez

Anar al contingut