Cinema català

"Sala 33" recupera "Vida de familia", una de les joies maleïdes del cinema català

Montserrat Carulla acompanya Àlex Gorina en la presentació i el debat al voltant de l'única pel·lícula que va dirigir Josep Lluís Font.

Fa dos anys, en una visita a "Sala 33", l'actor Fernando Guillén recordava "Vida de familia" (1963) com una de les pel·lícules més estimables en què havia intervingut. En aquell moment, Àlex Gorina i l'equip del programa van posar fil a l'agulla per poder reivindicar aquest títol i valorar-lo com el que és: una obra pionera en el cinema de l'Estat, una mirada crítica i desencisada a la burgesia de Barcelona, feta en un moment en què la producció cinematogràfica catalana trobava impediments i recels per expressar-se sobre la realitat social.

"Sala 33" recupera doncs aquest títol i l'ofereix als espectadors en la millor companyia: la del seu director, Josep Lluís Font, que havia col·laborat en el guió de "Plácido" (Luis G. Berlanga, 1961), no va poder dirigir cap altre llargmetratge i intervé en el programa en unes declaracions exclusives recollides al seu domicili. La seva germana Teresa, que hi va treballar com a script, és al plató per completar el relat sobre les condicions que han acabat fent de "Vida de familia" un títol mític del cinema català i espanyol.

També ens acompanya la incombustible Montserrat Carulla, arrabassadora a la pel·lícula en el seu paper d'una jove ambiciosa que s'enfronta a la rigidesa de la família pel control del patrimoni. Carulla apareix actualment a la sèrie "La Riera" de Televisió de Catalunya, i recentment l'hem vista en títols com "14 d'abril. Macià contra Companys", "Urte berri on, amona!", "El orfanato" o la sèrie "Crematorio".

La programació de "Sala 33" es completa amb l'emissió del curtmetratge "Mi padre es Björn Borg" (2011). Dirigit per Elisabet Rodríguez, es tracta d'una faula amb regust dels anys vuitanta sobre el poder de la il·lusió.



Anar al contingut