Xavier Duran: "Ocupar-se del medi ambient és definir cap a on volem que vagi la societat"
Parlem amb el director d'"El medi ambient", el veterà programa de TV3 que acaba d'arribar als 20 anys. Ell ens explica com han evolucionat els temes tractats i per què continua sent bàsica la informació mediambiental. També ens recomana cinc reportatges que no ens hem de perdre!
El 23 de març de 1992 -aquest divendres ha fet vint anys- va néixer "El medi ambient", un dels programes més veterans de TV3 i també un cas estrany a Europa, on no és fàcil trobar un programa de temàtica mediambiental amb tants anys d'emissió ininterrompuda. Xavier Duran està al capdavant de l'espai des del 1999.
Xavier, quina és la clau per mantenir-se 20 anys en antena i continuar augmentant l'audiència?
Hi ha diversos factors. Un és el format: són només tres minuts, tot i que en televisió això no és poc temps. Un altre factor és que els temes ambientals han anat guanyant en interès al llarg dels anys. El programa va començar quan l'interès pel medi ambient es disparava: l'any 91 es va crear la Conselleria de Medi Ambient, l'any 92 hi va haver la "Cimera de la Terra" a Rio de Janeiro, també va començar a impartir-se la carrera de Ciències Ambientals a la UAB...
El que al principi era una aposta innovadora ha anat ocupant un lloc. El medi ambient no és només natura i residus, és innovació, benestar, recerca, salut... Tot això té a veure amb el medi ambient i aquesta visió àmplia que oferim interessa a molta gent.
Els temes tractats pel programa han evolucionat molt en aquestes dues dècades...
Sí, al principi havies d'explicar coses molt bàsiques: què era la capa d'ozó, el canvi climàtic... tot era nou, coses que la gent encara no coneixia. Per sort, la visió del medi ambient s'ha fet més àmplia, i ara tractem temes molt diversos.
I amb un programa diari durant 20 anys, no costa trobar temes no tractats?
Al revés! Cada vegada es fan més coses en medi ambient, i la innovació és contínua: noves recerques, noves dades... A més, amb el nostre equip mirem de trepitjar molt el terreny, i quan vas pel territori, la gent t'anima i et proposa temes. També les entitats, empreses i escoles amb les que estem en contacte. Nosaltres valorem aquests temes i moltes vegades els fem.
Per què continua sent necessari un programa com aquest?
Perquè tot i que s'ha avançat, i hi ha més consciència, el món és molt més complex que fa 20 anys. La crisi energètica, els límits del planeta... estan molt més a prop. S'han d'actualitzar les visions. No estem precisament en la millor de les situacions, i això és deu al fet que no s'han pres prou mesures.
Per exemple, amb el tema dels residus s'ha avançat molt, però en el camp de l'eficiència dels edificis -excepte uns quants de pioners- no s'ha fet gaire. I aquestes coses s'han d'explicar.
Les implicacions del medi ambient no es queden només en la natura...
Qui es pensi que el medi ambient és només tenir una natura ben maca s'equivoca. El medi ambient és allò on ens movem tots: ocupar-se del medi ambient és ocupar-se de la salut, de la política, de l'economia... de cap a on volem que vagi la societat i com volem organitzar-la de cara a les generacions futures.
Què és el més satisfactori de la teva feina durant tots aquests anys al capdavant d'"El medi ambient"?
Que la gent et contacta i et consulta, veus que fas un servei útil: molts dels nostres reportatges es fan servir a les escoles, als museus... També que hi ha gent que s'ha dedicat professionalment a això gràcies al programa: fa poc vaig tenir una trobada casual amb una ambientòloga que em va dir que va decidir-se a estudiar ciències ambientals pel programa.
Per acabar, ens pots recomanar cinc dels reportatges que s'han fet al programa i que destacaries per algun motiu?
Jo recomanaria el reportatge "Animals dissecats: com un retorn a la vida", que mostra com és el laboriós procés de dissecció. També "Joan Maragall i el paisatge", que retrata la relació del poeta amb la natura, i "Catalunya en 135 paisatges", un mapa elaborat per l'Observatori del Paisatge. Al reportatge "Foc controlat per recuperar pastures" expliquem una iniciativa que ha permès que desapareguin pràcticament els incendis forestals per aquesta causa als Pirineus, i "El fals part de l'escurçó" explica com aquesta és l'única serp que no pon els ous com les altres.
Évelin Pérez
Xavier, quina és la clau per mantenir-se 20 anys en antena i continuar augmentant l'audiència?
Hi ha diversos factors. Un és el format: són només tres minuts, tot i que en televisió això no és poc temps. Un altre factor és que els temes ambientals han anat guanyant en interès al llarg dels anys. El programa va començar quan l'interès pel medi ambient es disparava: l'any 91 es va crear la Conselleria de Medi Ambient, l'any 92 hi va haver la "Cimera de la Terra" a Rio de Janeiro, també va començar a impartir-se la carrera de Ciències Ambientals a la UAB...
El que al principi era una aposta innovadora ha anat ocupant un lloc. El medi ambient no és només natura i residus, és innovació, benestar, recerca, salut... Tot això té a veure amb el medi ambient i aquesta visió àmplia que oferim interessa a molta gent.
Els temes tractats pel programa han evolucionat molt en aquestes dues dècades...
Sí, al principi havies d'explicar coses molt bàsiques: què era la capa d'ozó, el canvi climàtic... tot era nou, coses que la gent encara no coneixia. Per sort, la visió del medi ambient s'ha fet més àmplia, i ara tractem temes molt diversos.
I amb un programa diari durant 20 anys, no costa trobar temes no tractats?
Al revés! Cada vegada es fan més coses en medi ambient, i la innovació és contínua: noves recerques, noves dades... A més, amb el nostre equip mirem de trepitjar molt el terreny, i quan vas pel territori, la gent t'anima i et proposa temes. També les entitats, empreses i escoles amb les que estem en contacte. Nosaltres valorem aquests temes i moltes vegades els fem.
Per què continua sent necessari un programa com aquest?
Perquè tot i que s'ha avançat, i hi ha més consciència, el món és molt més complex que fa 20 anys. La crisi energètica, els límits del planeta... estan molt més a prop. S'han d'actualitzar les visions. No estem precisament en la millor de les situacions, i això és deu al fet que no s'han pres prou mesures.
Per exemple, amb el tema dels residus s'ha avançat molt, però en el camp de l'eficiència dels edificis -excepte uns quants de pioners- no s'ha fet gaire. I aquestes coses s'han d'explicar.
Les implicacions del medi ambient no es queden només en la natura...
Qui es pensi que el medi ambient és només tenir una natura ben maca s'equivoca. El medi ambient és allò on ens movem tots: ocupar-se del medi ambient és ocupar-se de la salut, de la política, de l'economia... de cap a on volem que vagi la societat i com volem organitzar-la de cara a les generacions futures.
Què és el més satisfactori de la teva feina durant tots aquests anys al capdavant d'"El medi ambient"?
Que la gent et contacta i et consulta, veus que fas un servei útil: molts dels nostres reportatges es fan servir a les escoles, als museus... També que hi ha gent que s'ha dedicat professionalment a això gràcies al programa: fa poc vaig tenir una trobada casual amb una ambientòloga que em va dir que va decidir-se a estudiar ciències ambientals pel programa.
Per acabar, ens pots recomanar cinc dels reportatges que s'han fet al programa i que destacaries per algun motiu?
Jo recomanaria el reportatge "Animals dissecats: com un retorn a la vida", que mostra com és el laboriós procés de dissecció. També "Joan Maragall i el paisatge", que retrata la relació del poeta amb la natura, i "Catalunya en 135 paisatges", un mapa elaborat per l'Observatori del Paisatge. Al reportatge "Foc controlat per recuperar pastures" expliquem una iniciativa que ha permès que desapareguin pràcticament els incendis forestals per aquesta causa als Pirineus, i "El fals part de l'escurçó" explica com aquesta és l'única serp que no pon els ous com les altres.
Évelin Pérez
