El desmantellament d'una fàbrica al Prat de Llobregat, a "El Documental"
La paperera "Reno de Medici" va tancar després de 90 anys d'activitat industrial.
Després de noranta anys d'activitat industrial (1917-2007), la fàbrica La Paperera "Reno de Medici" tanca les portes. Ubicada al Prat del Llobregat, va ser una part important de la vida de molts ciutadans que van treballar a les seves instal·lacions. Alguns d'ells ens expliquen la seva experiència mentre es va desmantellant la maquinària per al seu trasllat a l'Índia. "El documental" estrena aquest divendres , 10 de febrer, "Tripalium", de Sergi Sandúa, un film que ret homenatge al treballador i al passat industrial del Prat del Llobregat.
L'actual economia global, que tendeix a reubicar les empreses de l'Europa occidental als anomenats "països emergents", va dictar l'últim capítol de la història d'aquesta fàbrica. L'empresa navarresa va ser comprada per una corporació italiana. Amb el temps va anar degradant-se, el producte que fabricaven va perdre qualitat i van acabar venent-la per parts. D'una banda, una empresa de l'Índia va comprar-ne la maquinària i, de l'altra, els terrenys que ocupava la fàbrica es vendran a una immobiliària catalana. En el documental és la mateixa fàbrica, encarnada en una veu en off femenina, qui ens ho explica, mentre un equip de portuguesos i indis desmantellen la immensa maquinària que es traslladarà a Calcuta: "Uns homes de Portugal desmunten la màquina alemanya comprada per una empresa de l'Índia a un grup industrial italià. L'ecosistema del mercat lliure. Si es detecta una presa ferida, serà devorada a l'instant".
L'univers de "Tripalium" és un món que desapareix al ritme que desmantellen i enderroquen la fàbrica paperera, un exercici de memòria que va des de l'arrencada de la segona revolució industrial al Prat de Llobregat, passa per la col·lectivització de la fàbrica durant la Guerra Civil Espanyola i acaba en l'economia global dels nostres dies. El documental contraposa poèticament el seu present devastador amb un passat d'experiències narrades pels antics treballadors i operaris, un dels quals, en Jordi Martínez, queda sorprès pel silenci que inunda l'antiga fàbrica i que mai havia sentit. Recorda que no parava mai, funcionava les vint-i-quatre hores del dia. La fàbrica només vibra amb els sorolls de cops, soldadors i grues de la feina dels operaris en desmuntar-la. En aquest sentit, "Tripalium" experimenta amb clips musicals que combinen aquests sorolls i una banda sonora que crea un joc entre el passat i el futur amb música occidental i una altra que recorda la de l'Índia.
El documental dirigit per Sergi Sandúa és també un homenatge als treballadors i treballadores (entre els quals hi havia en Francisco Pina Martorell, el seu avi) que van mantenir la fàbrica en actiu. Per això el títol, "Tripalium", no és casual. Es tracta d'un vocable del baix llatí del segle sisè que fa referència a un jou fet amb tres ("tri") pals ("palium"), on es lligava els esclaus per assotar-los. "Tripalium" va derivar a "tripaliare", que significava "torturar", posteriorment a "trebejare" en el castellà antic, que volia dir "esforçar-se, patir, sacrificar-se" i més endavant al terme actual, "treball". Generacions de treballadors, des dels avis que s'apropen a la vuitantena fins als més joves, relaten davant de càmera la seva experiència dins la paperera.
La veu de la fàbrica afirma que aquesta no és la història de la seva mort sinó de la seva reencarnació, ja que tot canvia, es transforma. Potser ara, en aquest mateix moment, la seva maquinària continua produint paper i cartró en algun indret de Calcuta...
Fitxa tècnica:
Direcció, guió, fotografia, so i muntatge: Sergi Sandúa
Veus en off: Àngela Jové i Mingo Ràfols
Fotografia i so: Sergi Sandúa
Producció executiva: Ana Carballo i Sergi Sandúa
Música: Alberto Pellicer
Espanya, 2010
Una producció de "Nosaltres Produccions" amb la col·laboració de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i El Prat Ràdio.
Més informació:
Facebook de la productora
Blog de l'autor: http://sergisandua.lacapsa.org
Emissions:
Divendres, 10 de febrer, a les 23.55
Dilluns, 13 de febrer, a les 12.00
Dijous, 16 de febrer, a les 17.15
L'actual economia global, que tendeix a reubicar les empreses de l'Europa occidental als anomenats "països emergents", va dictar l'últim capítol de la història d'aquesta fàbrica. L'empresa navarresa va ser comprada per una corporació italiana. Amb el temps va anar degradant-se, el producte que fabricaven va perdre qualitat i van acabar venent-la per parts. D'una banda, una empresa de l'Índia va comprar-ne la maquinària i, de l'altra, els terrenys que ocupava la fàbrica es vendran a una immobiliària catalana. En el documental és la mateixa fàbrica, encarnada en una veu en off femenina, qui ens ho explica, mentre un equip de portuguesos i indis desmantellen la immensa maquinària que es traslladarà a Calcuta: "Uns homes de Portugal desmunten la màquina alemanya comprada per una empresa de l'Índia a un grup industrial italià. L'ecosistema del mercat lliure. Si es detecta una presa ferida, serà devorada a l'instant".
L'univers de "Tripalium" és un món que desapareix al ritme que desmantellen i enderroquen la fàbrica paperera, un exercici de memòria que va des de l'arrencada de la segona revolució industrial al Prat de Llobregat, passa per la col·lectivització de la fàbrica durant la Guerra Civil Espanyola i acaba en l'economia global dels nostres dies. El documental contraposa poèticament el seu present devastador amb un passat d'experiències narrades pels antics treballadors i operaris, un dels quals, en Jordi Martínez, queda sorprès pel silenci que inunda l'antiga fàbrica i que mai havia sentit. Recorda que no parava mai, funcionava les vint-i-quatre hores del dia. La fàbrica només vibra amb els sorolls de cops, soldadors i grues de la feina dels operaris en desmuntar-la. En aquest sentit, "Tripalium" experimenta amb clips musicals que combinen aquests sorolls i una banda sonora que crea un joc entre el passat i el futur amb música occidental i una altra que recorda la de l'Índia.
El documental dirigit per Sergi Sandúa és també un homenatge als treballadors i treballadores (entre els quals hi havia en Francisco Pina Martorell, el seu avi) que van mantenir la fàbrica en actiu. Per això el títol, "Tripalium", no és casual. Es tracta d'un vocable del baix llatí del segle sisè que fa referència a un jou fet amb tres ("tri") pals ("palium"), on es lligava els esclaus per assotar-los. "Tripalium" va derivar a "tripaliare", que significava "torturar", posteriorment a "trebejare" en el castellà antic, que volia dir "esforçar-se, patir, sacrificar-se" i més endavant al terme actual, "treball". Generacions de treballadors, des dels avis que s'apropen a la vuitantena fins als més joves, relaten davant de càmera la seva experiència dins la paperera.
La veu de la fàbrica afirma que aquesta no és la història de la seva mort sinó de la seva reencarnació, ja que tot canvia, es transforma. Potser ara, en aquest mateix moment, la seva maquinària continua produint paper i cartró en algun indret de Calcuta...
Fitxa tècnica:
Direcció, guió, fotografia, so i muntatge: Sergi Sandúa
Veus en off: Àngela Jové i Mingo Ràfols
Fotografia i so: Sergi Sandúa
Producció executiva: Ana Carballo i Sergi Sandúa
Música: Alberto Pellicer
Espanya, 2010
Una producció de "Nosaltres Produccions" amb la col·laboració de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i El Prat Ràdio.
Més informació:
Facebook de la productora
Blog de l'autor: http://sergisandua.lacapsa.org
Emissions:
Divendres, 10 de febrer, a les 23.55
Dilluns, 13 de febrer, a les 12.00
Dijous, 16 de febrer, a les 17.15
